El Salvador és un dels sis països més restrictius amb l’avortament des de la reforma penal que va entrar en vigor el 10 de gener de 1998. Abans es podia avortar en tres casos: per violació, si estava en risc la vida de la mare o si el nadó no podia sobreviure, segons l'article 133 del Codi Penal. Però fa 22 anys es va passar a "reconèixer la vida" per sobre de tot, una vida que, seguint la constitució, existeix "des del moment de la concepció".

La pena per l’avortament oscil·la entre els 2 i 8 anys de presó. Es considera delicte tot consentiment de la dona a fer-ho, que la dona provoqui l’avortament o el consentiment que una altra persona ho faci. Però el problema s'agreuja quan l'avortament ha estat involuntari. Les dones no reben educació sexual de cap tipus, i és comú confondre contraccions amb malestar a la zona estomacal arribant a tenir un part prematur extrahospitalari.

Quan l'embaràs està tan avançat, se sol canviar la tipificació d’avortament a homicidi, perquè es creu que ha estat intencionat. Si el nadó sobreviu, es considera homicidi lleu i la pena puja entre 10 i 15 anys, però si mor és homicidi agreujant, arribant a condemnes d’entre 30 i 50 anys.

En el cas dels parts extrahospitalaris "no hi ha una legislació en concret, hi ha un buit legal. No pots tenir complicacions al part" perquè si no et poden acusar d’haver avortat, lamenta Paula Ericsson, coautora del documental 'La vida després', que explica el cas de tres dones que van tenir un part extrahospitalari i van acabar a presó.

Tot i que el documental explica tres casos concrets, almenys 41 salvadorenques han anat a presó per complicacions obstètriques des de 1998 amb la reforma penal. "Hi ha una barreja d’aporofòbia i masclisme on les dones rurals no es poden defensar. Es vol castigar la població que ho vulgui fer de manera intencional i repercuteix a les accidentals. Són una víctima molt fàcil perquè són dones sense recursos", alerta Ericsson.

El testimoni de tres dones

Com en molts aspectes de la vida, els diners poden ser una solució. Les dones riques que volen avortar recorren a clíniques privades o marxen fora del país per poder fer-ho. I en el cas d’avortar al territori, tenen l’opció de tenir un bon advocat per reduir la condemna.

Aquest no és el cas de la Mirna Ramírez, l’Elsi Rosales ni la Teodora Vázquez, protagonistes del documental ‘La vida després’, que retrata la vida d’aquestes dones empresonades per haver tingut parts extrahospitalaris. El documental, impulsat per la Fundació Acció Benestar i Desenvolupament (ABD) i la beca Devreporter, atorgada per Lafede.cat, mostra les vivències de tres dones de zones rurals.

La Mirna, l’Elsi i la Teodora comparteixen moltes característiques en els seus casos. A part de viure al Salvador, ser dones, de zones rurals i amb pocs recursos, totes tres han tingut un part extrahospitalari per confondre mals de panxa amb contraccions. "Un part extrahospitalari es jutja com a avortament. Les dones no sabien que estaven parint, van confondre les contraccions amb mal de panxa perquè no tenen informació al respecte", denuncien des d'ABD.

Els pocs recursos que tenen no són només econòmics, a l’educació també passa factura. Les dones no reben educació sexual i el poc que els hi arriba és centrat en el plaer masculí. De fet, els hi diuen que no utilitzin preservatiu "perquè això vol dir que estàs tenint relacions sexuals amb una altra persona. I no parlem de l'orgasme femení perquè això no existeix", critica Ericsson. Durant el 2017 es van quedar embarassades 19.190 nenes i adolescents d’entre deu i dinou anys al Salvador, el que equival a 53 embarassos per dia.

"A nivell feminista i a nivell de carrer se sap alguna cosa i cada vegada més. El problema és que l'església evangèlica és molt potent i són molt masclistes", relata ABD. Aquests casos no són coneguts arreu de país i les dones pensen que són les úniques. A més, se senten molt soles per tot el seu entorn familiar i social.

La Mirna Ramírez

El 22 de maig de 2002, Mirna va sentir unes fortes punxades al ventre quan estava embarassada de 7 mesos. No hi havia anat encara a cap control mèdic i va confondre les contraccions amb aquest malestar. Va donar a llum a la seva filla Briseida, que va caure a la fossa sèptica. Va demanar ajuda i els veïns van avisar a les autoritats, es van emportar a la nena a l’hospital i ella a comissaria. No va poder veure a la seva filla fins un mes després.

La Mirna va entrar a presó el 2002 i va sortir el 21 d’octubre de 2014. Ara, la Briseida té disset anys i vol ser advocada per ajudar a dones com la seva mare. "La Mirna va voler allunyar la seva filla de tot allò. Va descobrir la situació de la seva mare trobant un informe policial", explica Ericsson.

L’Elsi Rosales

L’Elsi ja tenia un fill, Alexis, nascut per cesària. Per aquest motiu no va reconèixer els dolors d’un part i els va confondre amb mal d'estómac. També va parir al lavabo sense ser conscient, però el nadó no va sobreviure.

Va portar el seu embaràs en secret per por al que pensés la seva família. Els pares van portar l’Elsi a l’hospital i els metges van reconèixer que havia parit i van cridar les autoritats perquè anessin a casa seva. Va ser allà quan l’Elsi va adonar-se que havia tingut un part extrahospitalari. Va ser condemnada a quaranta anys de presó, tot i que gràcies a la seva advocada només en va complir 10 mesos.

La Teodora Vásquez

L’1 de febrer de 2008, la Teodora va patir una emergència obstètrica en què també va perdre la seva filla. Va demanar ajuda nou vegades perquè es va adonar que estava donant a llum. Ningú la va ajudar i va ser acusada d’homicidi.

Segons l’informe mèdic, el nadó havia mort per asfíxia perinatal, però al judici es va canviar per asfíxia mecànica, acusant-la d’haver ofegat la seva filla. "El seu advocat d’ofici va estar cinc minuts amb ella i ni sabia perquè", explica Ericsson. Va estar a la presó deu anys.

‘Las 17 y +’

Amb el testimoni de diverses dones, l’Agrupació Ciutadana del país, va agrupar tots els casos similars que coneixen. Va ser la Teodora, quan va sortir de presó, la que parlant amb aquest col·lectiu i pensant-se que el seu cas era únic, va descobrir que hi havia una llista de disset dones entre les quals estava ella.

D’aquí neix el moviment ‘Las 17 y +’, apel·lant a la llista de disset dones amb el cas registrat i tots els casos més que existeixen. "Cada vegada agafen més força i voluntat d’empoderar-se i d’inserir-se a la societat. Estan començant a sortir de ser dona i pobra", celebren des d'ABD.

Aquestes plataformes, junt amb la TNT (tiempos Nuevos Teatros) és el màxim suport per a les dones. Amb aquesta ajuda reben formació, opcions laborals i creen xarxes entre elles, "volen ajudar-se entre elles i empoderar-se", destaca Ericsson.

Una petita esperança

Des del 2017, diputats de tres partits polítics d'El Salvador (Arena, FMLN, PCN i Gana) estan a favor de despenalitzar l’avortament si és per preservar la vida de la dona o en cas de violació en menors d’edat.