Les bales de goma, “una arma obsoleta, imprecisa i molt perillosa”

Les associacions de defensa de drets humans Irídia – Centre per la defensa dels drets humans i Novact – Institut Internacional per a l’Acció Noviolenta, juntament amb les organitzacions Stop Bales de Goma i Ojo con tu Ojo, han elaborat un informe sobre els impactes que ha generat l’ús de les bales de goma a l’Estat espanyol en els últims vint anys. Una arma que consideren “obsoleta, imprecisa i molt perillosa”.

La investigació recull el testimoni de les organitzacions de víctimes i de persones expertes en diferents camps i confirma que aquests projectils són una arma imprevisible i amb gran potencial lesiu. L’objectiu d’aquest text és fer pressió perquè es prohibeixin les bales de goma a tot l’Estat, ja que, actualment, el seu ús només està prohibit als cossos policials de Navarra, Euskadi i Catalunya.

Dins de l’informe, l’equip d’investigadors i investigadores també denuncia que no han pogut accedir a certa informació dels mecanismes públics de consulta de l’Estat espanyol per “qüestions de seguretat nacional i pública”. “Hem pogut fer la investigació gràcies a la documentació que l’Estat s’ha vist obligat a donar a través de processos judicials”, ens explica la Clara Calderó, tècnica i investigadora de Novact.

Les dades de l’informe d'Irídia i Novact

Des de l’inici de la Transició, l’any 1976, i fins a l’últim cas d’afectació greu, l’any 2017, les bales de goma han causat la mort de vint-i-tres persones i n’han ferit desenes, moltes de gravetat. I en els últims vint anys, una persona ha mort per l’impacte directe d’aquest projectil -l’Iñigo Cabacas, de vint-i-vuit anys- i onze més han perdut la visió d’un ull.

A més a més, s’han de sumar les catorze persones que l’any 2014 van morir ofegades a les costes de Tarajal (Ceuta), quan la Guàrdia Civil va intentar impedir la seva entrada a l’Estat espanyol disparant-los bales de goma. 

Tal com explica la Clara, totes aquestes dades que recull la investigació han sortit del recompte que porten les organitzacions de persones afectades Stop bales de goma i Ojo con tu ojo, ja que “l’Estat no té cap mena de registre sobre això”. “Segur que hi ha més víctimes de les que hem comptabilitzat”, afegeix.

Una arma potencialment letal

El document dedica les seves primeres pàgines a exposar el marc legal europeu que regula l’ús de la bales de goma. En concret, parla de la Guia d’armes menys letals de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), categoria on s’engloben els projectils d’impacte d'energia cinètica (PIEC), grup en el qual trobem les pilotes de goma utilitzades a Espanya.

Tot i catalogar-se com a “menys letals”, segons l’informe, els PIEC tenen “una alta probabilitat de produir lesions greus que poden mutilar o deixar seqüeles” a les persones que en són víctimes. I és per això que la guia de l'ONU prohibeix disparar-los al cap, al coll, al pit i a l'engonal. 

A més a més, també prohibeix de manera explícita disparar indirectament fent que la bala reboti a terra, ja que suposa un “risc inacceptable” a causa de la “inexactitud i l'aleatoritat” de la nova trajectòria del projectil.

Però a Espanya ja hi ha hagut divuit persones que han rebut impactes a la zona del cap i cinc en la del tronc. En tretze d’aquests casos, el perímetre ocular ha sigut la zona més afectada i, d’aquests, set, han acabat amb una mutilació del globus ocular i quatre amb pèrdues de visió. “A les lesions físiques s’han de sumar les psicològiques i repercussions socials”, destaca l’informe.

“Utilitzar una arma com aquesta per dispersar en les manifestacions és una animalada”, insisteix la Clara Calderó, que també recorda que als anys vuitanta, el Parlament Europeu es va posicionar a favor de la prohibició de les bales de goma i que, adia d’avui, ja estan prohibides a molts països de la Unió Europea, com Àustria, Dinamarca, Suècia, Romania i Noruega.

L’opacitat de les forces de seguretat de l’Estat espanyol

El cos nacional de policia té permès l’ús de bales de goma a tot l’Estat espanyol. Però la normativa que regula els mitjans utilitzats per les Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado (FCSE) no és pública i, per tant, l’informe no pot determinar si compleixen amb les normes de l’ONU. Però, tot i això, des de Irídia i Novact assenyalen que les bales de goma es disparen a 144 joules i que “no compleixen amb els estàndards internacionals de l’ús de la força”.

El document també recull els diferents casos de víctimes de bales de goma a l’Estat espanyol dels últims vint anys i recorda que “en cap dels quaranta casos identificats s’ha condemnat a l’autor material del tret”. Només en el cas de la mort de Cabacas es va condemnar a un comandament de l'Ertzaintza “per un delicte d’homicidi comès per imprudència greu”, ja que no va detenir la càrrega policial.

“En el cas d’en Roger Español, tot i tenir individualitzat a l’agent i el moment del tret, ni els comandaments, ni els agents presents, ni el Cos Nacional de Policia van identificar l’autor”, exposa l’informe com a exemple de males praxis policials per les quals el Tribunal Europeu de Drets Humans ja ha cridat l’atenció a l’Estat espanyol en 13 ocasions.

La investigadora de Novact, recorda que “l’Estat i les institucions el que han fet fins ara ha estat qüestionar els relats de les víctimes” i que ara el que cal és “generar mecanismes de rendició de comptes i de fiscalització de les actuacions policials”. “Estem parlant de canviar el model d’ordre públic i el model d’actuació policial que tenim a l’Estat. Això seria un avanç molt important en matèria de drets humans i pel que cal seguir treballant”, afegeix.

Una lluita conjunta a nivell estatal

D’altra banda, també s’ha presentat una associació de víctimes que vol donar suport a les persones afectades per les bales de goma de tot l’Estat. “Volem crear el que va sorgir a Catalunya amb Stop bales de goma, però nivell Estatal”, explica la Clara.

El següent pas serà donar visibilitat a un manifest que demana la prohibició de les bales de goma a Espanya. “Demanarem a organitzacions i actius de tot l’Estat que donin suport a la campanya perquè, quan iniciem el procés d’incidència, comptem amb el suport de les organitzacions de la Societat Civil de tot l’Estat”, explica la tècnica de Novact.

Finalment, recorda que “això és una lluita conjunta de tota la ciutadania. Perquè, al final, el que es vulnera és el dret de totes de gaudir de l’espai públic i el dret de llibertat de manifestació i de reunió”.

Pots llegir l’informe ‘Stop balas de goma’ complet aquí.