Com neix Health Us Nepal i per què?

L’origen de Health Us Nepal ve del meu fill adoptiu, en Marc Boix que va ser adoptat als 6 anys a Girona. Ell és d’origen nepalès. A diferència d’altres nens i nenes del Nepal, que sovint desconeixen el seu origen, ell tenia una infància bonica, no venia d’un ambient d'abandó ni era orfe ni res d’això. En el seu cas ell tenia coneixement de la seva família i era molt espavilat.

I com va ser, doncs, la seva adopció?

La zona del Nepal on vivia, Humla, a l’extrem nord oest del país, està en una regió molt apartada de l’Himàlaia on no hi ha cap carretera. Si hi arriba a peu, després de caminar 5 dies, o en avioneta. Un cop accedeixes a la capital, Simikot, has de caminar 6 hores per arribar al poble d’en Marc, Takla.

Aquest aïllament impedeix que la gent d’allà pugui progressar. Està a uns 3.000 metres d’alçada i és una zona amb un clima molt dur a l’hivern.

I què va passar?

Un polític de la zona va proposar que els nens i nenes orfes ja fossin de pare o mare o de pare i mare més espavilats anessin a l’orfenat oficial de Katmandú. En Marc era orfe de mare i el pare va acceptar aquesta proposta pensant que el seu fill tindria més possibilitats de prosperar.

El polític va prometre al pare que veuria el seu fill un cop a l’any i a l’orfenat va dir que tots eren orfes de pare i mare i va amagar a les famílies que aquests infants podien ser adoptats a altres països.

Llavors va ser un engany del polític?

Sí. El pare no va veure més el seu fill però no podia reclamar perquè havia acceptat dir que el seu fill era orfe de pare i de mare.

Suposo que vosaltres tampoc teníeu coneixement de la situació?

El nen ens va dir que tenia un pare i nosaltres ens vam sorprendre. Quan en Marc va fer els 18 anys va voler anar a veure la seva família i es va retrobar amb el pare biològic que no havia vist des dels 6 anys.

I com va evolucionar la situació?

A partir de llavors, en Marc, cada estiu tornava al Nepal. Paral·lelament va estudiar Medicina i abans d’iniciar el Mir va fer una estada més llarga d’un any al Nepal.

Va estar dos anys a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida per fer el Mir i a l'estiu de 2017 va dir que se n’anava al Nepal a atendre les necessitats de la gent d’allà. Nosaltres el vam voler ajudar.

I d’aquí surt la iniciativa de l’ONG?

Sí. Adoptem un fill, estudia medicina, crea l’ONG i se’n torna al Nepal per construir un hospital i portar salut a la gent d’allà. Ell és el president, un amic seu de la infància és el secretari, jo en sóc el tresorer i un cosí seu n'és el vocal. El 2018 va començar a funcionar i ara ja som 67 socis.

Quin és l’objectiu d’aquesta ONG?

Està situada a Simikot on hi tenim una farmàcia i un dispensari. Allà les farmàcies venen medicaments com si fossin llaminadures i no hi ha cap control mèdic, per exemple, dels fàrmacs que es recepten o del temps que la gent s’ha de prendre els antibiòtics o si estan caducats o en mal estat....

I la vostra farmàcia atén la població de la zona?

Molta gent no té diners per pagar els medicaments. La nostra ONG dóna els medicaments a les persones que no els poden pagar i qui els pot pagar els paga. La funció de la nostra ONG és costejar els fàrmacs. Intentem recuperar un 70% de l’import.

A banda de la farmàcia quines accions desenvolupeu?

En Marc ja atenia gent quan estudiava medicina. Ara, com a metge, atén les persones i recepta els medicaments. També tenim un auxiliar i un infermer. L’ONG ha de cobrir els sous d’aquestes dues persones, la possibilitat que el meu fill pugui viure allà i els costos dels medicaments.

Com està la situació sanitària del país o de la zona?

És una zona molt pobra. Nosaltres cobrim les necessitats de medicaments de la regió. En aquesta província només hi ha un hospital públic amb un sol metge. És evident que hi ha molta necessitat. Falten recursos, infraestructures, personal... El 2018 vam gastar uns 18.000 euros en medicaments. Enviem els diners a mesura que hi ha demanda.

I l’estat de salut de la gent?

A l’hivern la població passa molt temps sota zero i la gent viu amb el foc a terra. Hi ha les típiques malalties fruit de la pobresa: diarrees, desnutricions, mala alimentació, malalties pulmonars… La població viu amb una economia de subsistència i s’alimenta la major part del temps d’arròs i llegums.

És la zona més pobra del Nepal?

Sí. La pobresa d’aquella zona és fruit de l’aïllament. S’ha de pujar en avioneta o a peu. A més hi ha molta corrupció. Per exemple, l’arròs es reparteix en cupons, com les antigues cartilles de racionament que hi havia abans aquí. La seguretat jurídica és molt precària.

Fes-nos una valoració d’aquest any de vida de l’ONG.

M’agradaria destacar dos temes. El primer és que l’ONG neix de la determinació del meu fill per conèixer l’origen de la seva infància i dels coneixements que ha adquirit després d’haver anat diverses vegades al Nepal. Ell diu que vol ser qui ajuda i no l'ajudat.

El segon és que la nostra ONG fa acció directa, no té costos complementaris i té una clara motivació per atendre sanitàriament la gent d’allà i formar personal per poder respondre les necessitats de salut de la població. La idea és continuar enfortint aquest objectiu.