Des d'un campament organitzat a un pati d’una casa fins a un moviment global mundial, els ‘Special Olympics’ Internacional han estat canviant les vides de persones amb discapacitat intel·lectual des de 1968.

Durant aquests 50 anys, els ‘Special Olympics’ Internacional han anat construint un moviment per trencar les barreres en el món esportiu, en el de la salut i en el de l'educació, a través del poder de l'esport. L’objectiu és acabar amb la discriminació que hi ha darrera de les persones amb discapacitat intel·lectual i reconèixer el potencial atlètic del col·lectiu.

Però sense la tragèdia que va patir un membre de la família Kennedy amb discapacitat intel·lectual, aquest moviment mai no hauria començat. Eunice Kennedy Shriver, una de les germanes de John F. Kennedy, va fundar els ‘Special Olympics’. Part de la seva inspiració provenia d'un membre menys reconegut de la família Kennedy: la seva germana major, Rosemary, nascuda el 1918.

En aquell moment, les discapacitats intel·lectuals eren poc enteses i estigmatitzades per una societat que veia aquest col·lectiu d’una manera vergonyosa i diferent. A principis dels seixanta, una dona que era conscient de la implicació d'Eunice amb les persones amb discapacitat intel·lectual, va demanar-li ajuda perquè el seu fill havia estat rebutjat en un campament d'estiu per ‘retardat mental’.

Va ser en aquell moment quan Eunice va crear el seu propi campament i el va establir a Timberlawn, una propietat de Kennedy a Maryland. Aquest campament es va anomenar ‘Camp Shriver’. Durant quatre anys, va convidar nens i nenes amb discapacitats intel·lectuals, va reclutar estudiants locals de secundària com a monitors i monitores professionals i els va proporcionar formació i activitats recreatives.

D’aquesta manera, els infants que havien estat exclosos d’altres campaments van prosperar dins d’aquest entorn. Eunice va continuar expandint el seu campament i, finalment, va evolucionar cap als ‘Special Olympics’ que coneixem actualment.

La projecció internacional dels jocs a Catalunya

Enguany, els ‘Special Olympics’ se celebren a Catalunya i Andorra el mes d’octubre. “Són un dels esdeveniments d’àmbit internacional més importants per als esportistes amb discapacitat intel·lectual. Només se celebren un cop cada 4 anys i enguany a Catalunya arriben a l’onzena edició”, remarca la coordinadora de les delegacions estrangeres, Marta Jové.

Aquest octubre hi participaran 1.500 esportistes vinguts d’arreu del món. A banda dels andorrans i la resta de delegacions espanyoles, els Jocs comptaran amb la participació de 13 països més (Bèlgica, Mónaco, Dinamarca, Hongria, Suïssa, Àustria, Índia, Alemanya, Sardenya –en representació d’Italià, Marroc, Finlàndia, Portugal i San Marino).

El President d’Special Olympics Catalunya, Sergi Grimau, explica que els Jocs Olímpics de Barcelona ’92 van ser el punt de sortida a la participació dels esportistes amb discapacitat intel·lectual. “Van ser un salt qualitatiu i quantitatiu en el nombre d’esportistes i en el nivell de joc: es va passar dels aproximadament 800 atletes catalans als 3.000, una xifra que ha continuat creixent i de 6 modalitats esportives a les 16 que ara es practiquen”, diu Grimau.

Des de Barcelona ’92, el recorregut dels Jocs Special Olympics s’ha anat ampliant fins a tenir una gran projecció. “La potència que hi ha Catalunya és tan gran que ja organitzem uns jocs propis amb ressò internacional sota la marca dels ‘Special Olympics’”, destaca el president.

“En aquesta edició hem superat les expectatives i hem aconseguit moltíssima projecció. En properes edicions l’objectiu és que més països hi participin”, afegeix Jové. La coordinadora destaca, també, la implicació d’altres organitzacions com la Fundació Vicente Ferrer que ha finançat el viatge d’atletes de l’Índia que no podien costejar-se el transport.

El repte futur és continuar fent créixer la projecció internacional dels ‘Special Olympics’. Grimau recorda l’embrió de Lleida (1988) que va tenir la seva continuació (1990) a Igualada. Després de l’esdeveniment internacional de la capital catalana es va afegir Granollers (1994), Reus (1996), Figueres (2000), Badalona (2004), Lloret de Mar (2006) i el Meeting Internacional de Figueres (2010) abans d’arribar a Vilanova i la Geltrú (2012).

Casos d’èxit com aquest són els que han impulsat Special Olympics Catalunya juntament amb la Federació Acell a crear un programa perquè els clubs d’arreu del territori s’animin a crear la seva secció special. “L’objectiu és conscienciar els clubs esportius sobre la importància d’incorporar seccions amb persones amb discapacitat intel·lectual dins de la seva estructura per millorar la inclusió social”, diu Grimau.

Fer-ho té molts avantatges per a les dues parts: millora les opinions i les actituds sobre les persones amb discapacitat, contribueix a millorar la seva qualitat de vida i completa el treball de formació en valors dels jugadors.

Esport, salut i educació

En definitva, el moviment dels ‘Special Olympics’ ha creat la comunitat esportiva per a persones amb discapacitat intel·lectual més gran del món, ajudant a millorar la salut, l'autoestima i la confiança de cada participant.

El programa educatiu de Special Olympics, aprofita l'esport com a plataforma per educar en l'acceptació i inclusió dels joves de tot el món. Aquests joves estan liderant el canvi per crear comunitats més inclusives i tolerants que acullin persones amb discapacitat intel·lectual.

Special Olympics també és l'organització de salut pública més gran del món i proporciona accés gratuït a serveis sanitaris. Per a molts atletes de països menys desenvolupats suposa la primera vegada que veuen un metge a la seva vida.