L’informe de Save the Children denúncia que són 18.000 els nens i nenes que pateixen algun tipus de delicte cada any al nostre país. Tot i això, existeixen altres formes de violència que, sense ser delicte, no deix d’atemptar contra els drets i la dignitat dels menors: és allò que es coneix com violència oculta.

Les Nacions Unides (ONU) diferencia el “maltractament infantil” -entès com a violència física feta amb intencionalitat i evident- del que defineix com a violència contra la infància, un tipus de violència més subtil i en alguns casos socialment consentida.

Així, l’ONU considera violència contra la infància tota forma de perjudici o abús físic, mental o emocional, tracte negligent o l’abandonament, els maltractaments o l’explotació, així com tot l’abús sexual.

Per l’ONU, la violència contra la infància pot ser exercida per acció o per omissió, per adults o altres menors. Per això, ens podem trobar amb actes de violència contra la infància dins d’una família, a l’escola, a la comunitat, i fins i tot dins institucions encarregades de la protecció d’aquests dels menors.

En relació amb la normativa existent, cal destacar la Convenció dels drets del nen, aprovada a l’any 1989.

Es tracta d’un acord internacional sobre la necessitat de protecció dels drets de la infància i suposa el reconeixement dels nens i nenes com a titulars de drets malgrat que són els pares i tutors legals els que tenen l’obligació de protecció i l’Estat l’organisme encarregat de garantir aquest drets i les vies necessàries pel seu control i seu ple exercici.

En concret, Espanya disposa de normativa pròpia en relació amb la protecció dels drets dels infants. D’una banda, ha ratificat la normativa internacional i de l’altra ha desenvolupat els mecanismes necessaris per tal que la legislació interna s’interpreti d’acord amb allò establert en els tractats internacionals.

Tot i això, des de Save the Children es denuncia el fet que la llei espanyola incideix molt en la figura de l’agressor però no en la situació jurídica de la víctima.

Alhora, l’entitat recorda que cal denunciar com a violència contra la infància aquell altre tipus de violència oculta i socialment més acceptada. A més, assenyala la necessitat d’aprovar una llei de mesures integrals per tal de combatre la violència contra la infància que garanteixi la reparació dels seus drets, i unes normes d’atenció mínimes a nivell autonòmic similars a les que es van aprovar en el cas de la violència de gènere, que garanteixin el seguiment, l’avaluació i la rendició de comptes.