El I Congrés sobre el dret a l’autonomia personal remarca la falta de recursos econòmics

Aquest 21 i 22 d’octubre, s’ha celebrat el I Congrés sobre el dret a l’autonomia personal, dirigit a persones amb discapacitat física i orgànica i persones amb envelliment i cronicitat. Ha estat el primer congrés d’aquestes característiques, amb més de 500 participants i 46 experts i expertes del sector.

Segons la OMS, entorn al 40% de la nostra vida depenem d’una altre persona. Roser Roigé, presidenta de Cocemfe Catalunya, ha recordat que el 80% de les discapacitats són sobrevingudes i “s’ha de lluitar perquè el dret a l’autonomia personal sigui real”.

La garantia dels drets al llarg del cicle de vida

La primera taula rodona s’ha centrat en la garantia dels drets fonamentals i s’ha remarcat la vulneració d’aquests i la invisibilització de les violències que pateixen les persones amb discapacitat.

La taula s’ha iniciat amb la pregunta ‘Què t’ha portat fins aquí?’, seguida d’un diagnòstic de la situació per analitzar si es respecten els drets a l’autonomia i què fa falta al sistema actual.

Asunción Pié, doctora en pedagogia per la Universitat de Barcelona ha alertat que sistemàticament es vulneren els drets. “No es compleix absolutament cap llei i s’ha d’apel·lar a l’ordre de l'ètica”.

Àngel Gil, doctor en psicologia especialitzat en atenció i planificació en serveis socials i sociosanitaris ha remarcat que “vivim en una contradicció”. “Sí que hem avançat pel que fa a la penetració social, models de convenció i drets, però falta una integració general, un màrqueting social en el conjunt de la societat per visibilitzar els sectors que continuen sent invisibles”.

Eduardo Díaz, doctor en sociologia i treballador social per la Universitat Complutense de Madrid destaca que no hi ha una garantia perquè els drets de les persones discapacitades es puguin exercir, sobretot per les persones més vulnerables. “Tenim drets que igualen la condició de ciutadania, però no mecanismes reguladors ni recursos perquè aquests drets s’exerceixin”. “Falten polítiques públiques, recursos econòmics i donar suport per garantir la igualtat”, afegeix Díaz.

Marta Castillo, presidenta i gerent de Fegradi Cocemfe Granda ha tornat a visualitzar la manca de recursos econòmics. “Tenim moltes lleis, però ¿Per què les volem si no hi ha diners per executar-les?”. “a Granada el servei d’assistent personal és privat i només s’ho pot permetre la gent amb més recursos”, explica Castillo.

Karla Rojas, del departament de medicina física i rehabilitació de la Vall d’Hebron ha donat importància en educar i informar a la gent. “Hi ha molta precarietat per la falta d’educació i informació. Si es fomenta l’educació sanitària, es pot assolir una major participació ciutadana i empoderar el sector”.

Josep María Solé, director de Suport Fundació Tutelar Girona, assegura que s’ha d’eliminar la segregació que existeix en el món de la discapacitat. “Els serveis no estan preparats perquè els hem conceptualitzat així, amb carteres de serveis fragmentades. Reclamem serveis de base comunitària per a tothom, però després segreguem les necessitats depenent del que tenim”. “S’ha de col·laborar a través de les diferents discapacitats i agrupar esforços entre tots per donar uns serveis de base”, explica Solé.

Per finalitzar la taula, cada ponent ha proposat una mesura realitzable per defensar els drets de les persones amb discapacitat.

Pié, ha proposat lleis per a tothom no sectoritzades, mentre que Gil ha remarcat treballar en estratègies de màrqueting social i fomentar la investigació en el sector, començant pel col·lectiu d’estudiants.

Díaz ha convidat a reflexionar a través de dues polítiques. “Per un costat s’ha de transformar l’entorn, amb una major accessibilitat i, d’altra banda, s’han d’incentivar polítiques que eliminin els estigmes i prejudicis, a la vegada que es fomenta la inclusió laboral".

Castillo proposa fer una formació més completa als serveis socials i els i les assistents personals i Rojas crear més consciència des del punt de vista sanitari, incentivar la implicació dels familiars i promoure l’autonomia des del punt de vista de l’autodefensa, l’autoconeixement i l’ocupació.

Solé ha proposat que la persona amb discapacitat sigui la que triï quins serveis vol amb els recursos econòmics que se li ofereixen. “Enlloc d’assignar un servei predeterminat, que sigui la mateixa persona qui decideix en què ho vol gastar. D’aquesta manera se li dona independència i s’empodera a la persona”. “Es tracta d’oferir una atenció dirigida a la persona, enlloc d’una atenció centrada en la persona”, afegeix Solé.