El registre horari deixa de ser obligatori per a les persones treballadores a temps complet

Com ja vam informar en el seu moment, el Reial Decret-Llei 16/2013 de 20 de desembre de mesures per afavorir la contractació estable i millorar l’ocupabilitat va incorporar, per primera vegada, l’obligació de registrar de forma diària la jornada dels treballadors i treballadores a temps parcial. Això suposava una ampliació del que recollia l’article 12 de l’Estatut dels Treballadors.

També coneixíem que la sentència de l’Audiència Nacional de 4 de desembre de 2015 va parlar del registre de jornada, que no d’hores extraordinàries, un requisit constitutiu per controlar els excessos de jornada, no fent distinció entre persones a temps complet i a temps parcial, i per tant matisant el que diu l’article 35.5 de l’Estatut dels Treballadors fent una interpretació extensiva del mateix. Això significava que el registre horari es convertia en obligatori tant per a persones treballadores a temps complet com per a les de temps parcial.

Fa tan sols uns dies la premsa s’omplia de notícies que afirmaven que una sentència del Tribunal Suprem eliminava aquesta obligatorietat, però aquesta afirmació és massa generalista i no respon totalment a la realitat, almenys en part.

La ‘Sala de lo Social’ del Tribunal Suprem, en la seva sentència de 23 de març de 2017, resol un recurs presentat per Bankia en el qual qüestionava l’article 35.5 de l’Estatut dels Treballadors i aquesta interpretació extensiva. En la mateixa sentència, el Suprem resolia deixar sense efecte aquesta interpretació i, per tant, eliminar l’obligatorietat per als treballadors i treballadores a temps complet.

El que no fa la sentència és al·ludir en cap moment a l’article 12 de l’Estatut dels Treballadors. Per això, el registre de la jornada horària segueix sent obligatori, en el mateix termes que comunicàvem en la notícia d’11 de juliol de 2016, per a les persones treballadores a temps parcial i també per a les que realitzin hores extraordinàries.