El Congrés seguirà tramitant la primera llei d’igualtat LGTBI, impulsada per la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transexuals i Bisexuals (FELGTB), després que s’aprovés per una àmplia majoria –però sense el suport del Partit Popular (PP)– aquest dimarts 19 de setembre. La nova llei demana mesures per protegir un col·lectiu que suma més de 4 milions de ciutadans a l’Estat espanyol.

Esperàveu les abstencions del PP –i el vot en contra de l'exministre Jorge Fernández Díaz?

El PP no només no ens ha donat suport sinó que ha presentat una esmena a la totalitat sense cap acord previ amb el col·lectiu LGTBI. Estem molt decebuts i esperem que recapacitin i que tornin al sentit comú que han demostrat tenir la majoria de grups parlamentaris.

El PP torna a estar sol enfrontat a la ciutadania, que demana una llei d’igualtat al mateix nivell que la que ja tenen les comunitats de Catalunya, Extremadura, Balears, Múrcia, Madrid i Navarra.

Tot i les abstencions, la tramitació no s’ha frenat perquè ha comptat amb una àmplia majoria parlamentària. Ens hauria agradat una unanimitat.

Quins canvis creus que s’introduiran a la llei durant la tramitació?

Ara esperem que els canvis siguin els mínims, que només siguin tècnics per a la seguretat jurídica i per respectar l’estructura competencial.

Portem un any treballant aquesta llei a través de moltes associacions, no només del món LGTBI, i estem tenint poca resposta per part dels partits, que sempre esperen al moment del debat parlamentari.

Plataformes de defensa de la llibertat d’informació han criticat parts de la proposta. Modificareu algun punt?

Retirarem l’article que estableix que s’eliminarien les pàgines web amb continguts homòfobs. Ja ho hem acordat amb Podemos, però mantenim el punt en què es multi per insults o injúries al col·lectiu LGTBI.

Hi ha moltes lleis i sentències que reconeixen que la llibertat d’expressió no empara l’insult. Per exemple, es poden tancar estadis de futbol per comentaris racistes o homòfobs. Això ja està recollit a la Llei contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància a l’esport des del 2007. S’ha de posar límit a l’insult quotidià que viuen moltes persones LGTBI.

El que més polèmica ha creat és el fet que la llei permetria que a partir dels 16 anys d’edat no faci falta autorització paterna per canviar de sexe.

Els tractaments hormonals haurien de fer-se en l’inici de la pubertat. Ara mateix, una persona trans no té la llibertat per prendre les regnes del seu destí. Necessita un diagnòstic mèdic. Aquesta llei el que vol fer és fer que aquest diagnòstic no faci falta.

Per què es considera una llei pionera?

Perquè és una llei integral que promourà les mesures necessàries perquè la igualtat legal sigui equivalent a la igualtat real, la del dia a dia. És una llei transversal que vol canviar un imaginari social que ha estigmatitzat un col·lectiu durant segles.

Us heu inspirat en polítiques d’algun altre país?

Ens hem fixat en les polítiques sectorials del nostre propi país. El gran gruix del text recull articles que ja estan legislats en diverses comunitats autònomes.

A més, moltes d’aquestes han estat promogudes pel PP, com és el cas d’Extremadura. Unes altres, com a Madrid amb el govern de Cristina Cifuentes, també han rebut el suport del Partit Popular. Per això no entenem que no ens hagin donat suport al Congrés.

A Catalunya també existeix des del 2014 una llei per garantir els drets del col·lectiu LGTBI i eradicar l’homofòbia, aprovada sense el suport del PP.

Fa 12 anys es va aprovar la llei de matrimoni homosexual i fa deu, la llei d’igualtat. En què es diferenciarà la nova llei?

Entren qüestions que no contempla la Llei d’igualtat del 2006, com la creació d’una agència estatal independent del govern que controlaria el bon desenvolupament de les polítiques LGTBI i facilitaria que la llei es pogués aplicar de manera rigorosa. També estableix una comissió interministerial que obligaria tots els governs a tenir una perspectiva d’igualtat en LGTBI en totes les polítiques executades.

La nova llei inclou articles sobre la violència intragènere, que és la que es produeix entre parelles o exparelles LGTBI i que es troba en un buit legal al nostre país. A més, s’amplia el concepte de LGTBI, ja que es considera part del moviment els fills i filles menors d’edat de persones LGTBI, que també són susceptibles de discriminació.

Aquesta llei no protegeix un col·lectiu davant d’un altre sinó que iguala tota la ciutadania espanyola.

També plantegeu que la diversitat sexual sigui present a l’escola, que s’estudiï el moviment LGTBI en diverses assignatures de l'ESO. Els professorat està prou format?

El document que hem presentat pretén oferir formació específica obligatòria al professorat perquè sàpiga afrontar una realitat que ja existeix a les aules. No volem adoctrinar sinó acceptar la diversitat que hi ha als centres educatius i reconèixer els drets del col·lectiu LGTBI. Que es reconeguin en els plans d’estudi, els llibres de text i la formació dels i les mestres.

Les lleis d’igualtat autonòmiques s’estan aplicant?

Portem 40 anys d’activisme LGTBI i no s’estan prenent les mesures per canviar un sistema discriminatori.

A Catalunya, la llei s’està aplicant de manera molt lenta, i ja compleix el seu tercer aniversari. Els col·lectius catalans es queixen que no s’està desenvolupant. Al final no es tracta només de legislar sinó de lluitar perquè s’apliquin els articles.

Quin és el següent pas, ara?

Ens han dit que abans no s’aprovi la llei haurem d’esperar bastant, sobretot perquè tot es paralitza una mica amb la presentació dels pressupostos. Ara hi ha el període de presentació d’esmenes, que després aniran a la comissió d’igualtat, on es debatran.

Esperem que sigui una realitat aviat. Aquesta llei podrà millorar la situació del col·lectiu LGTBI en l’àmbit internacional. Tots els drets que es conquereixen tenen un efecte dòmino a escala global. S’aprèn dels exemples dels altres, com va passar quan a Espanya es va legalitzar el matrimoni homosexual. Al darrere van venir Argentina, Mèxic...