Tots els partits del Parlament de Catalunya, des de la CUP fins al PP, han votat el dijous 22 de desembre a favor de la nova llei en contra dels desnonaments, una normativa que refà els articles recorreguts pel Tribunal Constitucional (TC) de la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’habitatge i la pobresa energètica.

Les associacions promotores de la ILP que es va aprovar el juliol del 2015 –la PAH, l’Observatori DESC i l’Aliança contra la Pobresa– i la Taula del Tercer Sector Social s’han mostrat decebudes per una nova llei que, segons el president de la Taula Oriol Illa, és un “pas endavant, però no suficient”.

El projecte de llei del 2015 proposava mesures per eliminar el deute de les famílies, evitar desnonaments, ampliar el parc públic de lloguer social i acabar amb els pisos buits en mans de la banca.

La nova llei, però, només extingirà el deute de les famílies si s’arriba a un acord voluntari amb l’entitat financera i l’obligació de reallotjament només el tindran una minoria de propietaris.

“L’actual projecte de llei difícilment complirà amb l’objectiu d’establir mesures urgents per a situacions d’emergència, ja que la mediació és voluntària i les mesures d’expropiació són costoses i complexes d’aplicar”, diu el comunicat publicat per la PAH, l’Observatori DESC i l’Aliança.

Les mateixes entitats han lamentat que el mecanisme per aturar desnonaments és d’aplicació per a només tres anys i que els pressupostos només destinen un 0,02% del PIB a aquestes mesures, quan a la resta d’Europa es destina entre l’1,5 i el 3%.

“A més, els grans tenidors no assumeixen responsabilitats, com sí ho feien a la 24/2015”, apunta el comunicat.

S’estén als municipis

Tot i això, les entitats admeten que l’alternativa de llei inclou aspectes positius com l’ampliació del nombre de municipis on s’aplicarà la llei i la menció a la problemàtica dels lloguers abusius i d’ocupacions en precari.

“Són una primera passa per al reconeixement de la problemàtica però resulten genèriques, no dimensionen la realitat i són a realitzar en el futur, de forma que no aporten cap solució a la situació actual i posposen la solució”, apunta l’escrit.

Illa també ha criticat la falta de concreció en l’àmbit del control dels lloguers abusius. “La llei és útil i necessària, però sol·licito a les administracions que garanteixin el dret a l’habitatge enfront les arbitrarietats i capricis del mercat”, ha assenyalat Illa.

Alhora, ha aplaudit la voluntat de consens del Govern per elaborar la normativa i la celeritat amb la qual s’ha redactat el nou articulat.

Informacions relacionades:

Entrevista. Oriol Illa: “Les entitats socials han destinat més de 200.000 euros a pagar factures de llum, gas i aigua durant el 2015”.

El Tercer Sector exigeix el compliment de la llei contra la pobresa energètica