Les bones pràctiques de la llei del tercer sector italiana

Actualment, la legislació italiana encara s'està implementant, el que representa una certa confusió i el fet que encara no es vegin els efectes positius d’aquesta en el tercer sector. “El registre únic entrarà en funcionament a l'abril de 2021”, aclareix Mónica Poletto, coordinadora de la taula tècnica legislativa del Forum Terzo Settore d’Itàlia.

Aspectes clau de la normativa italiana

Pel que fa als punts més representatius amb els quals la futura llei catalana es pot emmirallar  en destaquen sis.

Per començar, la definició important del tercer sector com a entitat sense ànim de lucre. A part de reconèixer que no distribueix beneficis ni tan sols indirectament, també es reconeix com a subjecte que compleix una funció d'interès general, operant en sectors considerats com a tals. No només social, sinó també cultural, d’inserció laboral dels desfavorits, caritat, formació i educació.

El segon element important és la creació d'un registre nacional únic del tercer sector. Es registraran entitats de tercer sector, que en funció de les seves especificitats podran optar per diferents sectors del registre: organitzacions de voluntariat, associacions de promoció social, entitats filantròpiques, xarxes i empreses socials, de les que formen part les cooperatives socials.

El tercer factor és la creació del consell nacional del tercer sector, òrgan assessor del ministeri de treball i polítiques socials, en què a més de les institucions hi ha molts representants del tercer sector. “Bona part és nominada directament per la representació més significativa del tercer sector, és a dir, per nosaltres”, remarca Poletto.

El quart punt és la relació amb els organismes públics, tal i com s’esmenta en l’article 55. "Les administracions públiques en l'exercici de les seves funcions de planificació i organització a nivell territorial de les intervencions i serveis en els sectors d'activitat (d'interès general) garanteixen la implicació activa de tercer sector, a través de formes de co-programació i co-planificació i acreditació".

El cinquè aspecte a tenir en compte és la creació d'un fons d’uns 40 milions per donar suport a les activitats d'interès general d'organitzacions de voluntariat, associacions de promoció social i fundacions.

Com a sisè element es volen augmentar les possibilitats que els que donen a entitats de tercer sector tinguin beneficis fiscals i estabilització del cinc per mil. D’aquesta manera, cada ciutadà pot triar una entitat del tercer sector a la qual destinar el 0’5% dels seus impostos.

Principals reptes i aprenentatges de la llei

Poletto alerta que “la legislació encara no s'ha implementat en la seva totalitat, perquè el decret legislatiu preveu l'emissió de molts reglaments, i no tots han estat promulgats”. “No estic contenta amb la part fiscal, perquè és massa complicada”, afegeix la coordinadora.

Tres anys després de la seva redacció, encara no hi ha acord sobre com s'ha d'interpretar. “Lamentablement, hi ha la idea que quan hi ha un preu, un pagament, aquest sempre es considera comercial, mentre que al meu entendre el que contribueix a la possibilitat que es realitzin serveis d'interès general, per entitats que no distribueixen utilitats, no pot ser tractat com qualsevol transacció comercial feta d'una impresa”, apunta Poletto.

“A Itàlia estem plens de burocràcia, i això marca moltíssim les organitzacions. Esperem que aquesta llei porti algunes simplificacions, però per ara, encara no és el cas”, adverteix la coordinadora.

Cada regulació que s'emet pot provocar complicacions que no simplifiquin la llei, però des de la taula d’Itàlia ja estan treballant per evitar-ho. “Crec que el tercer sector necessita regles simples, col·laboracions i no relacions de subordinació amb les administracions públiques, per contribuir al bé de les persones i la societat, del qual les nostres organitzacions són expressió i eina”, assegura Poletto.