La denúncia de Down Lleida contra Fissure, el pub que va negar l’entrada a un grup de persones amb discapacitat intel·lectual a principis d’abril, no és un cas aïllat. El març del 2013, una discoteca de Sabadell ja va impedir l’accés a un grup de joves d’Andi-Down Sabadell, entitat que va portar els fets a fiscalia i, a través d’una mediació, es va haver de conformar amb les disculpes públiques de l’amo del local, que va al·legar que ho va fer “pel bé dels joves”, perquè pensava que “no els convenia aquell ambient”.

Tot apunta que el cas més recent de Lleida acabarà d’una manera semblant. De fet, els propietaris de Fissure ja han demanat perdó a les persones afectades. Ho han fet l’endemà dels fets, penedint-se d’haver dit als mitjans que la presència de persones amb discapacitat intel·lectual al pub “repercutia negativament a la seva facturació”.

Davant del penediment de l’amo, Down Lleida considera innecessària una compensació econòmica. “Tot i així hem interposat denúncia perquè aquestes situacions no tornin a passar i perquè les persones amb Síndrome de Down o altres discapacitats intel·lectuals puguin decidir lliurement en quins locals poden accedir”, ha comentat Carme Perpinyà, coordinadora tècnica de Down Lleida. La denúncia s’ha presentat a la Fiscalia de Lleida, a l’Agència Catalana de Consum i al Departament de Treball i Afers Socials, amb el suport del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (Cocarmi).

“L’objectiu de fer la denúncia no és sancionar el propietari sinó visibilitzar aquestes situacions de discriminacions, reflexionar-hi i fer els canvis necessaris per canviar la mentalitat de qui discrimina a les persones per raó de la seva discapacitat”, apunta Meritxell Caralt, secretària tècnica de Cocarmi. Caralt aclareix que a l’hora de fer la denúncia es van descriure els fets i es va fer al·lusió a la Convenció sobre els drets de les persones amb Discapacitat, de les Nacions Unides.

Les lleis que sancionen la discriminació

El fet d’exercir el “dret d’admissió de forma arbitrària, discriminatòria o abusiva” pot comportar multes de fins a 30.000 euros o la suspensió de l’activitat per un període d’un any, segons estableix la Llei 10/2015 d’Espectacles Públics i Activitats Recreatives.

En l’àmbit penal, l’article 512 del Codi Penal contempla una pena d’inhabilitació per a les persones que en la seva activitat professional deneguin la prestació d’un servei per motius de raça o minusvalidesa –entre d’altres criteris.

A més d’aquestes dues normatives, s’està debatent al Parlament el contingut del Projecte de llei per a la igualtat de tracte i no discriminació, que el Govern català va aprovar el 2015 i hauria d’entrar en vigor al llarg d’aquesta legislatura. “El Codi Penal contempla multa pels casos en què s’hagi produït un delicte que aquest codi contempla i la Regulació d’Espectacles també queda restringida a aquest àmbit. En canvi, la llei d’igualtat de tracte i no discriminació comprendrà molts més àmbits, com el de l’habitatge, participació, educació, sanitat, publicitat...”, ha explicat Caralt.