El Registre Salarial obligatori del qual ningú no se’n recorda

Suport Tercer Sector - Jurídic
Autor/a: 
Eduardo Izquierdo
El registre salarial és una mesura obligatòria vigent des del 8 de març de 2019. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
El registre salarial és una mesura obligatòria vigent des del 8 de març de 2019. Font: Unsplash.
Les entitats amb més de 50 persones treballadores, a més, han de calcular la bretxa salarial total. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Les entitats amb més de 50 persones treballadores, a més, han de calcular la bretxa salarial total. Font: Unsplash.

El Registre Salarial obligatori del qual ningú no se’n recorda

Suport Tercer Sector - Jurídic
Resum: 

El recurs remarca la importància de lluitar contra la precarietat laboral i garantir la igualtat d'oportunitats a través d'aquesta mesura indispensable.

El tan comentat registre horari, desenvolupat pel Reial Decret 8/2019 de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral a la jornada de treball, ha fet passar per alt un altre registre també obligatori per a totes les entitats. I és que el RD 6/2019 de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i d’oportunitats per a dones i homes en l’ocupació, publicat només 12 dies abans, introduïa també l’obligatorietat de realitzar un registre salarial.

Ara, a aquest decret li hem de sumar el RD 902 d'igualtat retributiva entre homes i dones, aprovat el 14 d'octubre de 2020. Aquest decret va fixar com a data límit per a la seva implantació el dia 14 d'abril d'aquest 2021. Per tant, a dia d'avui totes les organitzacions haurien de comptar ja amb un registre salarial.

L'objectiu d'aquest document, tal com s'explica a la Guia del registre salarial del Departament de Treball és "garantir la transparència en la configuració de les percepcions, de manera fidel i actualitzada, i un accés adequat a la informació retributiva de les empreses, al marge de la seva mida, mitjançant l’elaboració documentada de les dades amitjanades i desglossades".

Què és el registre salarial?

L’article 2 del citat RD 6/2019 modifica el text refós de l’Estatut dels Treballadors aprovat pel RD Legislatiu 2/2015. En concret, es modifica l’article 28 i s’introdueix una nova obligatorietat. El redactat queda de la següent manera: “L’empresari està obligat a portar un registre amb els valors de mitjans de salaris, els complements salarials i les percepcions extrasalarials de la seva plantilla, desagregats per sexe i distribuïts per grups professionals, categories professionals o llocs de treballs iguals o d’igual valor”.

Per tant, a partir de l’entrada en vigor d’aquest Reial Decret totes les entitats que tinguin personal estan obligades a registrar els salaris mitjans de les seves plantilles diferenciant per sexe i per llocs de treball.

El Reial Decret 902/2020 d'igualtat retributiva entre homes i dones, mencionat anteriorment, reforça els aspectes citats desenvolupant reglamentàriament la confecció dels registres salarials.

Contingut del registre salarial

Un cop es té clara l’obligatorietat d’aquest registre, el primer dubte que es planteja és el seu contingut. Aquest variarà, a més, segons el número de persones treballadores de l’entitat.

Amb caràcter general, el registre salarial ha d’incloure, de manera disgregada per sexes, i per categories i llocs de treball:

  • Els valors mitjans de salaris.
  • Els valors mitjans dels complements salarials (hores extres, hores complementàries...).
  • Els valors mitjans dels complements extrasalarials (dietes, transport...).

La gran diferència, per qüestions de volum, és que les entitats amb més de 50 persones treballadores, a més, han de calcular la bretxa salarial total de l’entitat i, si aquesta supera el 25%, han de justificar el motiu.

Què és la bretxa salarial?

Existeixen dos tipus de bretxa salarial:

  1. Bretxa salarial total: comparació entre la mitjana dels sous que perceben els homes de l’entitat i els que perceben les dones, sense tenir en compte el percentatge de la jornada treballat.
  2. Bretxa salarial per hores: comparació entre les mateixes dades però, en aquest cas, prenent com a referència el preu per hora per tal que aquesta no quedi desvirtuada per les hores treballades.

Existeix també el concepte de bretxa salarial ajustada, que és aquella que té en compte aspectes personals com edat o educació, a més del lloc de treball o el sector de l’activitat.

En qualsevol cas, si l’entitat disposa de més de 50 persones treballadores, la normativa ens obliga a calcular la bretxa salarial total per incloure-la al registre.

Quan s’aplica i quan s’actualitza el registre?

El registre salarial és una mesura obligatòria vigent des del 8 de març de 2019 i no existeix cap tipus d’entitat o empresa que estigui exempta de realitzar-ho. Tot i això, va ser amb l’aprovació el passat 14 d’octubre de 2020 del seu desenvolupament reglamentari, quan es va fixar una data límit per a la seva implantació, el dia 14 d’abril de 2021, data en que entrarà en vigor el Reial Decret-llei 902/2020, de 13 d’octubre, d’igualtat retributiva entre dones i homes.

A més, aquest registre ha d’estar disponible pels i les representants dels treballadors i treballadores i la Inspecció de Treball en qualsevol moment, tot i que no s’estableix cap tipus de format oficial i simplement s’exigeix que el mateix disposi de totes les dades requerides.

Tanmateix, la normativa exigeix que el registre es modifiqui quan hi hagi canvis significatius que afectin l’estructura salarial de les entitats, per la qual cosa pot ser recomanable fer-ho, com a mínim, cada principi d’any.

El RD 902/2020 estableix que l'elaboració d'aquest registre requereix un període de consultes amb la representació laboral dels treballadors/es amb 10 dies d'antelació.

On s'ha de registrar?

El registre salarial se sol incloure al pla d'igualtat de l'entitat. Aquest pla és el document bàsic de les entitats en l'àmbit de la igualtat de gènere i inclou, a banda del registre salarial, una autodiagnosi de l'organització pel que fa a la igualtat entre homes i dones en processos de selecció, en la classificació professional, formació, promoció i la conciliació laboral, entre d'altres.
El pla d'igualtat és obligatori per a totes les entitats amb més de 100 persones treballadores i a partir de l'any vinent també ho serà per les que en tinguin més de 50. En canvi, el registre salarial és obligatori per a totes les organitzacions independentment de les dimensions de la seva plantilla.

Em poden sancionar si no tinc el registre?

Sí que es pot rebre una sanció. Cal tenir molt en compte que el fet d'incomplir amb l’obligatorietat del registre salarial suposa una infracció greu que pot comportar com a conseqüència una sanció econòmica, que pot anar dels 625€ als 6.250€.

Per aquesta raó és tan important tenir present i estar al dia pel que fa al registre que posa sobre la taula el Reial Decret 902/2020. Les entitats sense ànim de lucre tenen a la seva disposició formacions i recursos per tal d'obtenir l'assessorament necessari que permeti la implementació d'aquesta normativa de la manera més eficaç possible.