Visca la Festa Major!

Alegria! Que és Festa Major! Arriba l'estiu i com marca la tradició, toca celebrar la Festa Major. Som-hi tots i totes, no perdem ni un minut, agafem la bèstia grossa i a la plaça a ballar! Fem giravoltar els gegants, alcem els castells més alts, fem esclatar el trabuc i ballem sota el foc endimoniat! Observem amb el ball de tarda, ataquem amb el ball de nit, el sopar popular no hi faltarà i amb la caminada ho farem baixar. L'envelat vessa d'alegria, tothom hi és convidat i només falta la més petita que s'ho mira tot sense perdre detall. Ella somia, que un dia, un dia no molt llunyà, ella també serà part d'aquella colla, que de garrotada en garrotada van ballant. Ella somia en dur l'àliga, carregada sobre el seu cos petit i xala veient com l'àvia ha engalanat el convit. Perquè hi és tota la família, grans i petits s'han reunit i el dinar serà memorable i tothom se'n lleparà els dits.

Som-hi, no perdem pistonada, que l'endemà hi tornarem, més ballades i festa grossa, pels de casa i d'arreu. Però ai l'as, no ho fem córrer o podríem morir ofegats, ofegats per la gentada que de fora se n'ha assabentat. La festa la fem per nosaltres, per compartir amb veïns, amics i familiars, però què passa quan aquesta mor d'èxit i t'exigeixen que la canviïs aviat? La festa neix del poble i pel poble s'ha pensat, però el gran problema arriba quan algú l'ha promocionat. Som terra acollidora i tothom hi és benvingut, però quan es tracta de la festa pròpia els forans han de vigilar. Cal vigilar en respectar-ho, cal vigilar en no molestar, per tal que els veïns i les veïnes, amb la seva festa puguin garlar.

I quan arribi l'hora fonda, aquella en què tot s'ha esvaït, recordarem amb nostàlgia, els dies amb els pares i amics. Somiarem en les vacances, que comencen o s'han esvaït i renovarem les aliances, amb el veïnat i l'entorn més petit. Cridem fort i amb alegria, que torna la festa major, i sobretot posem-hi vida i gaudim-la amb tot el cor!