Enric Quílez i Castro: “Per nosaltres no hi ha frontera. Per a ells, sí.”

El Grup de Recerca de la Cerdanya és una associació sense ànim de lucre dedicada, des del 2008, a la divulgació científica i cultural de la comarca. Amb uns 130 socis actius, és una de les entitats més prominents i guardonades del Pirineu català. Organitza cicles de conferències de ciència i cultura, exposicions, i sortides guiades, i contribueix a diverses revistes culturals i científiques de la regió.

Parlem amb el director, Enric Quílez i Castro, i presentem a continuació la perspectiva d'un director d'entitat pròxima a Catalunya Nord sobre com es percep la divisió administrativa amb França per part de les entitats culturals catalanes.

• Com veieu la col·laboració entre diferents entitats culturals i socials de la Cerdanya? Quin tipus de xarxes o plataformes existeixen per a facilitar aquesta col·laboració?

Fins fa poc, era un desert. Actualment, per sort, s'ha anat bastint una xarxa de col·laboració entre les diverses entitats culturals i cíviques de la comarca. Per exemple, formem part d'una plataforma que vam impulsar, anomenada Confluència per una Cerdanya Sostenible, on hi ha 25 entitats diverses. Pel que fa al tema cultural hi ha força col·laboració amb la nostra entitat germana, l'Institut d'Estudis Ceretans. Hi ha gent de la seva junta a la nostra junta i viceversa. Això abans no era així. Fins i tot hi havia una certa rivalitat, però ara la cosa és molt diferent. Depèn molt de les persones que hi ha al capdavant. 

També fem activitats conjuntes amb altres entitats, com Cerdanya en Acció pel Clima, Ceretània o el Grup d'Amics de Montellà. I en alguna ocasió, ens hem posat tots d'acord, com va passar fa uns anys amb la campanya per recuperar l'estàtua del General Cabrinetty, un personatge històric i símbol local, que va concloure amb èxit.

• I amb les entitats de cultura catalana de la Catalunya Nord?

Llevat, potser, de Perpinyà, on hi ha més gent, a la resta de la Catalunya Nord, i molt concretament a l'Alta Cerdanya, al Capcir i al Conflent, les zones veïnes nostres, hi ha molt poques associacions de caràcter cultural, en el sentit de cultura catalana. 

Hi ha una certa ficció propagada pel Principat, però els francesos de la Catalunya Nord són, llevat d'alguna excepció minoritària, primer francesos i després catalans, si és que es consideren catalans, perquè hi ha molta agent que prové de la resta de França que no se'n sent. El català, a la Catalunya Nord, pràcticament s'ha perdut i és residual. De fet, només cal veure qui guanya les eleccions a Perpinyà: l'extrema dreta nacionalista francesa de Marine Le Pen.

• Treballeu des del GRC amb algunes de les poques entitats culturals catalanes que menciones de l'Alta Cerdanya, el Capcir i el Conflent? Com es desenvolupa aquesta relació de treball, tenint en compte les limitacions territorials?

No en coneixem gaire. Cada any, a l'estiu s'organitza un Festival cultural Transfronterer. També hi ha una associació d'arqueologia a l'Alta Cerdanya, enguany vam concedir-li un premi d'investigació al director, en Pierre Campmajó, però no fan activitat social. Hi ha un senyor que edita una petita revista molt interessant de la vall del Querol (en francès, és clar). Fa temps es va intentar muntar una versió francesa de l'Institut d'Estudis Ceretans a l'Alta Cerdanya. No va durar ni un any. El projecte era dirigit pel Laurent Leygue, un alcalde centrista, catalanista i d'origen occità. Però ni tan sols així va reeixir la cosa.

Ocasionalment, hi ha algun grup o particulars que organitzen conferències o sortides culturals, florals, geològiques, etc. Tot en francès i no es comuniquen amb nosaltres. Naturalment, no venen a fer activitats a la Baixa Cerdanya, mentre que nosaltres sí que hi anem a l'Alta Cerdanya. Per nosaltres no hi ha frontera. Per a ells, sí. Naturalment, hi ha excepcions. En les nostres sortides florals hi ve algun francès. I també hi ha un botànic francès, en Jean-Marie Lewin, qui coneix les orquídies de la Baixa Cerdanya millor que nosaltres.

• I a Perpinyà? És cert que és una ciutat més gran, però hi ha realment més associacions de cultura catalana en comparació amb les comarques més petites que menciones? Sobretot, tenint en compte que és la ciutat més gran de França amb un ajuntament del partit xenòfob Rassemblement National?

No hi ha contacte amb ells. Sabem que hi ha, per exemple, Òmnium Cultural de la Catalunya Nord i que fan una bona feina, però llevat de l'acte d'encesa de la flama del Canigó, no hi ha res en comú. Des de la creació d'Òmnium Cultural Cerdanya, on vaig participar uns anys a la junta, sembla que hi ha més contacte entre els "dos mons", però tampoc acaba de quallar la cosa.

A Prada de Conflent, cada estiu, es fa la Universitat d'Estiu. Hi va gent de Barcelona o d'Andorra, però molt poca gent de Cerdanya. Un altre tema molt interessant és l'Escola Bressola, una escola en català a la banda francesa. Agonitza, és clar, perquè a l'estat francès no li interessa, i la Generalitat tampoc pot justificar invertir-hi molts diners, quan a casa nostra hi ha tantes mancances. Un cert temps va tenir molt èxit, cosa que demostra que, en certs sectors, el català és reconegut, però potser no prou. Si agafes un ponent francès i li demanes que et faci una conferència, encara que sàpiga català, costarà molt que et faci la conferència en català, perquè per a ells, fins i tot per als més militants, el català és una llengua familiar, de segona, no és una llengua científica o de prestigi. Com sempre, hi ha excepcions, però poquetes.

• Què hi perden els habitants de l'Occitània francesa per no mantenir aquest vincle cultural i social amb el món català?

No hi ha gaires contactes. I és una llàstima, perquè la vida cultural occitana és molt intensa, tot i el declivi de la seva llengua. Crec que tenim molt a oferir-nos mútuament. Això m'ho explicava l'Arnau Obiols, un músic alt urgellenc que té alguns vincles amb Occitània.

Puigcerdà es troba a la mateixa distància de Barcelona que de Tolosa de Llanguedoc, però les relacions són totalment asimètriques. Estem envaïts per barcelonins, però no pels tolosans. A Tolosa hi ha coses molt interessants, com una òpera molt bona i una indústria aeroespacial, però els contactes són mínims. També és cert que el trajecte en carretera entre Puigcerdà i Barcelona no té res a veure al de Puigcerdà i Tolosa.

• I els catalans de casa nostra, hi perden alguna cosa?

Com deia, els occitans tenen una cultura molt rica, sobretot en música i altres manifestacions artístiques. Però no hi ha correspondència política. El català i l'occità són llengües germanes, però ara estan a anys llum. Per cert, ells tenen a Frederic Mistral, Premi Nobel de Literatura el 1904. Nosaltres encara l'esperem, el Nobel d'un escriptor en català.

• Per terminar amb una nota més positiva, quin seria un dels teus exemples favorits de manifestacions o associacions culturals catalanes a la Catalunya Nord?

Ràdio Arrels (en perill, per cert), Òmnium Cultural de la Catalunya Nord, la conservació del folklorisme català, encara que només sigui folklorisme i la llengua catalana que parlen els gitanos de Perpinyà, un dels pocs reductes de catalanisme lingüístic que els queda. També tenen alguns escriptors molt bons. Un dels grans escriptors nord-catalans era de Sallagosa, l'Alta Cerdanya i va viure també a Perpinyà, on tenia una llibreria. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Gairebé total desconegut al Principat. Parlo d'en Jordi Pere Cerdà (Antoni Cayrol). Un enorme poeta i dramaturg que si fos de Barcelona, sortiria cada dos per tres a TV3.

En part és culpa dels catalans del sud. Creiem o bé que la Catalunya Nord és un dipòsit de les essències del catalanisme o el contrari, que només és folklore afrancesat. Jo crec que ni una cosa ni una altra. Però el que sí que és cert és que Perpinyà té molta més relació cultural amb Barcelona, que no pas amb Puigcerdà o amb Sallagosa i això explica moltes coses d'aquesta incomunicació i incomprensió.

• Quin missatge li donaries a algú que vulgui involucrar-se en un projecte cultural en la seva comunitat?

Encara que sigui llençar-me pedres al meu terrat, que s'ho pensi dos cops. Implicar-se és molt important, però calen hores i un cert esforç i dedicació. Si els té, endavant i benvingut amb els braços oberts. Si no, pot col·laborar de moltes maneres, cadascú segons les seves possibilitats, encara que només sigui pagant una quota.

Afegiria que ens preocupa el relleu generacional. Tant a les activitats que organitzem com a les juntes de les associacions, no hi ha gaire gent jove. Això és un problema greu per dos motius: perquè ens manca un sector important i dinàmic de la societat, un punt de vista fresc i innovador i perquè en no haver-hi relleu, les associacions estan condemnades a mitjà termini a desaparèixer.

Pel que fa a la manca de joves a les activitats, suposo que els canals potser no són els adequats i les activitats, tampoc. En canvi, algunes activitats, com la recuperació de festes tradicionals, els joves sí que s'hi impliquen més, perquè ho veuen com una cosa més festiva. Potser la cultura té fama de massa seriosa i pomposa i això els dissuadeix d'introduir-s'hi.

Per conèixer el detall de les activitats passades i futures del Grup de Recerca de la Cerdanya, consultar el lloc web de l’entitat aquí.