Jorge Irias: “L'entitat es va pensar com una eina per visibilitzar la comunitat hondurenya de Catalunya”

Amb l'objectiu de conèixer com viu la seva cultura la comunitat hondurenya que resideix a Catalunya, parlem amb el Jorge Irias, president de l’Asociación Cultural Social Arte Culinario de Honduras y Amigos en Catalunya. Aquesta entitat, fundada l'any 1999, ha estat un element clau per a la visibilització i el suport a les necessitats d’una comunitat que, tot i la distància, manté molt viu el sentiment de pertinença al seu país.

Per què vau donar aquest nom a l’associació?

L'entitat és una eina que es va crear l'any 1999 com a resposta a les necessitats que tenien en aquell moment les persones de la comunitat hondurenya a Catalunya. Al principi, el que es buscava era, sobretot, visibilitat. Les dones que van fundar l'associació van procurar obtenir aquesta exposició, principalment, a través de la gastronomia i els vestits típics del nostre país. És a dir, que en els inicis l’entitat es va pensar per visibilitzar la comunitat hondurenya de Catalunya.

Això va canviar amb el pas del temps.

Sí, l'entitat va anar canviant a poc a poc perquè van anar sorgint noves necessitats, en àmbits molt diversos com la formació, l'assessorament jurídic i una sèrie de serveis que encara avui cobrim gràcies a aquesta eina que és l'associació. Tot plegat ha canviat molt, en bona part perquè avui la comunitat és molt més nombrosa que vint-i-cinc anys enrere.

Quina mena de projectes i activitats organitzeu?

Organitzem actes i esdeveniments molt diversos, però la base ara està centrada en la formació. Sempre depèn de les persones de la comunitat, a qui intentem oferir coneixements útils. Per exemple, si tenim electricistes que no coneixen la normativa ni la manera de desenvolupar-se aquí, la idea és acompanyar-los i oferir-los possibilitats de formar-se segons les seves necessitats. Sigui a través de nosaltres com a entitat o d’altres associacions que col·laboren amb nosaltres.

Us sentiu ben acollits a Catalunya?

Catalunya és, sens dubte, una de les comunitats més acollidores d'Espanya. Aquí molta gent se sent més lliure de poder mirar endavant i construir un projecte de vida. És una societat molt diferent de la nostra, això segur, i una de les més avançades de la zona.

Com explicaríeu Hondures als catalans?

Això és molt difícil d’explicar. Primer de tot, en temes polítics no hi entrem des de l'associació perquè aquesta eina no està pensada per això. Des del punt de vista de l’associacionisme, intentem explicar com és la societat d'allà com millor sabem. Fa quinze o vint anys, la comunitat hondurenya no era gaire nombrosa, però d’un temps ençà hem crescut molt i creiem que la gent d’aquí ja ens comença a conèixer.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Jorge Alberto Irias Murillo (@asocculturalsocialhondurena)

Què és el que més trobeu a faltar del vostre país?

Hondures té molts aspectes destacables, entre altres, a nivell de gastronomia, cultura i turisme, amb unes platges molt boniques que val la pena conèixer. Hi ha zones del país que són veritables tresors, com les illes de Roatán o Guanaja, per citar-ne algunes. Tota la zona és molt popular pel submarinisme. Tot i això, et diria que la gastronomia és una de les principals riqueses i senyes d’identitat del país.

Nadal és una època d’enyorança que no deu ser fàcil per a la gent que esteu lluny del vostre país…

És així, per això des de l'entitat fem activitats molt enfocades a aquest sentiment d’enyorança que tots els hondurenys tenim en un moment tan especial de l’any. La idea és acollir-nos entre germans i famílies perquè Nadal mai no és fàcil per als que estem lluny de casa. En aquests actes, sempre hi ha danses, gastronomia i tota mena d’activitats culturals, com jocs tradicionals, activitats per a infants i intercanvis musicals amb artistes hondurenys. De fet, el 28 de desembre organitzem un acte a les Cotxeres de Sants que gira al voltant d’aquesta enyorança que tenim les famílies. Intentem contribuir a mantenir viu el sentiment de pertinença al país, malgrat que estem lluny.

Què és el que més us sorprèn de la societat catalana?

Potser el més destacat és la convivència entre cultures que hi ha. Aquí hi ha persones d’uns 180 països que conviuen junts i no passa res. Tot es desenvolupa amb cordialitat, i això creiem que és molt valuós. Una societat que sap assimilar i compartir amb altres cultures, és a dir, acceptar i ser acceptada, és molt rica.

“La societat catalana destaca per la convivència en harmonia entre cultures.”

La imatge d’Hondures que tenim a Catalunya s’ajusta a la realitat?

Crec que, en general, es té una imatge bonica del nostre país. El turisme, la cultura, els balls folklòrics i els vestits sempre criden molt l’atenció de la gent d’aquí, que ens pregunta molt per tot això. Nosaltres intentem explicar-ho el millor que sabem perquè els hondurenys som molt patriotes i ens agrada parlar i presumir del nostre país.

Quines dificultats teniu com a entitat?

El tema dels recursos és molt important i complicat. Si no tens recursos, els has de crear o buscar, i la veritat és que no fem gaire feina amb subvencions. En el sentit d’integrar-nos a la societat catalana, des de l’associació tenim convenis per intentar involucrar les persones, per exemple a través de l’idioma. És molt important que tots puguem parlar de tu a tu amb la gent catalana, i una bona manera de fer-ho és en la llengua pròpia.

Les persones que venen d’Hondures són conscients que aquí es parla català?

Aquest és un punt clau, perquè, almenys quan jo vaig venir, no se sabia. A Hondures teníem una idea d’Espanya com un sol país i una sola societat. I, és clar, quan arribes aquí t’adones que Catalunya té una identitat pròpia, com passa amb Galícia o el País Basc.

Creus que el paper d’associacions com la vostra és important per a la integració de les persones nouvingudes?

Per mi és fonamental disposar d’una eina com aquesta per ajudar les persones a desenvolupar-se millor i integrar-se en el país d’acollida sigui una mica més fàcil, perquè sovint no és gens senzill.