Els usuaris freqüents de tren presenten més ansietat i malestar físic que la mitjana de la població
Comparteix
L’estudi, impulsat per la URV i la plataforma Dignitat a les vies, assenyala que els retards constants del servei ferroviari tenen un impacte directe en el benestar psicològic de la ciutadania
Un 88% de les persones usuàries de tren afirmen que la crisi ferroviària té un impacte directe en la seva qualitat de vida. Així ho indiquen les primeres conclusions d’un estudi elaborat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) a petició de la plataforma Dignitat a les vies, que analitza les conseqüències psicològiques del mal funcionament del servei de Rodalies i regionals.
L’equip investigador ha detectat que els usuaris i usuàries del tren presenten més símptomes d’ansietat, depressió i malestar físic que la mitjana de la població, especialment les persones que hi viatgen amb més freqüència. L’estudi continua obert i manté en marxa un qüestionari en línia per ampliar la mostra, amb l’objectiu d’arribar també a persones que no utilitzen habitualment aquest servei.
Retards constants i més malestar emocional
El qüestionari incloïa una pregunta directa: de les últimes cinc vegades que s’havia utilitzat el tren, quantes havia arribat tard. El 80% dels enquestats afirma que el servei arriba amb retard “més de la meitat de les vegades” i gairebé la meitat assegura que arriba tard “sempre”.
A partir de 695 respostes, l’equip ha analitzat quatre indicadors de malestar emocional: ansietat, depressió, hostilitat i somatitzacions (com mals de cap o digestions pesades vinculades a l’estrès). Tot i que no es tracta d’un diagnòstic clínic, els resultats mostren valors significativament més alts en els usuaris de tren respecte als de la població general.
En el cas de l’ansietat, la puntuació mitjana de referència és de 3,56 en una escala de 0 a 20, mentre que les persones que agafen sovint el tren arriben a una mitjana de 8,69 punts, i les usuàries esporàdiques, a 7,86. En el cas de la depressió, la mitjana de la població és de 5,32 punts, mentre que les persones usuàries superen els 8 punts. Les somatitzacions també es disparen: dels 4,26 punts de referència es passa a 8,38 en el cas dels usuaris freqüents.
Un entorn que condiciona la salut mental
“Amb els resultats d’aquest estudi volem posar en relleu com l’entorn de les persones té una influència directa en el seu benestar o malestar psicològic. Sovint tendim a veure els problemes de salut mental com a qüestions individuals i en realitat estan fortament influïts per les condicions de vida que tenim”, explica Sergi Martín-Arbós, investigador del Departament de Psicologia de la URV i responsable del projecte.
La mostra inclou persones d’entre 16 i més de 80 anys amb diversitat de gènere, orientació sexual, situació laboral i nivell d’estudis, tot i que l’equip investigador apunta que caldria augmentar la presència d’homes i de persones nascudes fora de l’Estat per fer-la més representativa. Els resultats preliminars apunten a una relació entre l’ús del tren i l’aparició de símptomes de malestar emocional, però caldrà analitzar altres factors que també poden influir-hi, com el gènere, la situació familiar o variables personals.
L’estudi continua obert a la participació i l’equip anima a tothom a respondre el qüestionari, especialment aquelles persones que no fan servir habitualment el tren i que poden aportar una visió complementària de la situació.
Afegeix un nou comentari