Com crear jocs de taula amb grups d’infants i adolescents

La creació de jocs de taula, com qualsevol acte creatiu, posa en marxa diferents competències relacionades amb la creativitat: adaptabilitat, resiliència, pensament crític... A més, també convida a un anàlisi profund de les situacions per a resoldre problemes. 

Alhora, si es treballa en grups, que és l’ideal, el procés de crear un joc activa un munt de competències socials: respecte, comunicació, empatia, col·laboració, pràctiques de participació activa i democràtica... 

Per tal de poder crear jocs, cal jugar. Per això, si es vol dedicar algunes sessions a la dinàmica de creació de jocs, cal que al menys una d’aquestes es destini a jugar a jocs ja existents que, a poder ser, posin sobre la taula mecàniques i comportaments molt diferents, per tal que inspirin dinàmiques diferents a la del Parxís o la Oca.

Alguns exemples són el Catan, el Dixit, el Virus, el Risk, el Dobble, el Tabú, el The Mind...

Amb això, i les reflexions que sorgiran, es podrà partir de l’experiència pràctica per a explicar les quatre claus que hauran d’estructurar els jocs creats: 

• Les mecàniques, és a dir, les accions que fan avançar el joc. Per exemple: competició o cooperació, destruir o construir, ocultar o fer memòria, desxifrar enigmes o donar pistes, desenvolupar rols, col·leccionar o ordenar, preguntar o respondre, completar o identificar, llençar daus...
• Les dinàmiques, és a dir, els moviments relacionals entre persones jugadores. Això és: argumentar en debats, fer escolta activa, reflexionar, integrar...
• Els components o objectes amb què es juga. Poden ser: fitxes, daus, llosetes, cartes, taulells, edificis en miniatura...
• Les normes o regles que donen estructura al joc, començant per l’edat recomanada i acabant per què li cal a una persona per guanyar (si és el cas), passant per prohibicions, obstacles...
• Els plaers del joc, és a dir, tot allò que es relaciona amb la diversió i el rol de jugar. Poden ser: reptes (contrarellotge, eliminació de persones jugadores, apostes...), comunitat (majories, compravenda, cooperació, equips, votacions, rols...), històries (rols, habilitats socials, storytelling...), sensacions (llençar els daus, fer memòria, actuar, dibuixar...), explorar (construcció, transport, moviment...), expressió (debats, votació, persuasió...), entre molts altres. 

Un cop s’ha fet aquesta explicació amb l’ajuda d’una pluja d’idees, es recomana crear grups per a que totes les persones assistents puguin participar en la creació d’un joc. Caldrà que siguin diversos i equilibrats, i no de més de sis persones, però tampoc massa petits, ja que tindran el risc d’estancar-se. 

Durant tota la sessió o sessions de creació de jocs, la persona que tingui el rol d’educador haurà de guiar o acompanyar tot el procés.

Per poder-ho fer, el primer que cal és, evidentment, tenir coneixements dels mètodes de disseny de jocs. Per a això, aquest recurs i el document font son una bona base, que es pot complementar amb materials com la guia ‘A learnalicious game + Road book for (DIY) 'playitects'’ o els pòdcasts de GameOn. 

A banda, també caldrà que aquesta persona pugui gestionar tots els grups, i ho faci des de la creativitat i la flexibilitat, amb paciència i motivant el pensament crític de totes les persones assistents. I sempre, és clar, fer un acompanyament adient al grup, les seves capacitats, motivacions, necessitats i experiència. 

També, per tal que les sessions siguin dinàmiques i efectives, s’hauran d’establir algunes pautes pel que fa al control del temps, la programació de pauses, l’impuls de la reflexió i la diversió, la redirecció de situacions d’estancament, la gestió de la frustració, la mediació de conflictes...

Les sessions es poden dividir en cinc fases: conceptualització, desenvolupament, testeig i perfeccionament, disseny gràfic i producció, i reflexió posterior. 

Durant totes les fases, és interessant incloure un moment perquè tots els grups comparteixin amb la resta el seu procés, en quin punt es troben i quins dubtes o obstacles s’estan trobant. 

El primer pas per al disseny de jocs de taula és establir el fonament, el punt de partida, el concepte inicial. En aquest sentit, els punts d’entrada o els elements a partir dels quals es pot desenvolupar tota la resta són el tema (el marc del joc, com per exemple ‘pirates’, ‘producció agrícola’ o ‘vida al paleolític’), les mecàniques (normes d’acció i interacció), les dinàmiques (patrons d’evolució), la narrativa, la condició de victòria i els components. 

Es pot començar per qualsevol d’aquests punts, i es recomana que s’encoratgi les persones participants a tenir iniciativa, fent pluges d’idees, i classificant els conceptes segons els punts de partida. 

Establert el concepte o conceptes marc del joc, caldrà començar a aterrar les idees i desenvolupar-les. En aquest punt cal decidir qüestions més tècniques: el nombre i l’edat de les persones jugadores, la durada d’una partida i el propòsit del joc. Seguidament, serà el moment per definir qüestions de disseny: el sistema de punts, les normes, els nivells o missions, la superfície de joc i la unitat mínima de joc (un moviment, un torn, una ronda...). 

És important recollir totes aquestes decisions en una taula amb els següents apartats: Títol del joc, número de persones i edat, durada d’una partida, objectius educatius, temàtica, narrativa, components o materials, condició de victòria, mecàniques, dinàmiques, sistema de punts, normes, nivells o missions, funcionament pas a pas d’una unitat mínima de joc, sistema de tauler o classificació i preparació prèvia a la partida. 

Acabada la fase de desenvolupament, el resultat serà un primer prototip del joc, potser encara bàsic, i segurament amb errades, mancances i contradiccions. Per això, és important incloure una fase de testeig, en què, mitjançant la prova i error, s’aniran incorporant canvis al joc, perfeccionant-lo. 

Evidentment, el grup creador ha de provar el seu joc la primera vegada i incloure els canvis que consideri, però en aquesta fase és interessant també que cada grup provi els jocs de la resta i ofereixi retroalimentació. En aquest sentit, no cal fer una partida complerta. Se’n pot fer una, i complementar-la amb tirades solitàries, o algunes rondes... L’objectiu és trobar llacunes que es puguin millorar. Algunes coses que es poden assenyalar en aquesta sessió són: punts forts, punts dèbils, dificultat, interès, comprensió...

La persona que condueixi el procés de creació haurà d’estar especialment atenta en aquesta fase per tal de treballar les possibles frustracions que puguin sorgir i garantir la bona entesa de tots els grups. Cal deixar clar que és possible que el joc acabi mutant per complet, i això no és pas dolent. 

Un cop incorporats els canvis necessaris, amb el prototip final, arriba el moment de convertir el que serà una amalgama de conceptes i esquemes, en un joc. La quarta fase és, doncs, abordar la seva estètica i gràfica, amb l’ànim d’apropar-lo emocionalment a les persones que el juguin, evocar la història i la narrativa i facilitar l’entesa de totes les normes i dinàmiques. 

Aquest disseny es pot fer a mà o, si es disposen dels recursos, hi ha l’opció d’atrevir-se a utilitzar eines de disseny gràfic senzilles com és el cas de Canva. Això és una molt bona opció, ja que permet replicar el joc tantes vegades com es vulgui i fer canvis molt més fàcilment. 

Un cop finalitzats els jocs de tots els grups, arriba el moment de compartir-los. Pot ser interessant reservar tota una sessió o jornada a jugar tots els jocs en grups, i inclús a obrir un espai per a fer presentacions individuals de cadascun dels jocs, o, fins i tot, permetre l’entrada de familiars o coneguts de fora de l’aula o el centre. 

Per altra banda, l’activitat de dissenyar jocs de taula pot donar lloc a un espai de reflexió molt interessant per a grups d’infants i joves. Hi ha tres principis relacionals sobre els quals es pot parlar un cop acabades totes les sessions. Primer, fer néixer un joc permet reflexionar sobre com les persones s’han enfrontat al procés. Quines emocions han sorgit? En segon lloc, també es pot dialogar al voltant de les relacions i dinàmiques que s’han establert en el grup. S’ha escoltat tothom? Com s’han pres les decisions? Com s’han encarat les dificultats? Per últim, es poden abordar les competències que s’han hagut de posar en joc: creativitat, resiliència, adaptabilitat, comunicació...