Issam Charah: "El futbol uneix persones més enllà de qui o com siguin"

Passa-la! s’ha consolidat com una iniciativa esportiva i social que trenca barreres i uneix veïnes, entitats i creadors de contingut a la localitat de Golmés (Pla d’Urgell). Liderats pel jove streamer esportiu Issam Charah, aquests tornejos de futbol solidaris i inclusius se celebren al camp municipal amb equips mixtos formats per influencers de xarxes socials, periodistes, persones amb discapacitat i alumnes de l’Escola Siloé, amb l’objectiu de promoure la inclusió i recaptar fons per a causes socials del territori.

Com neix Passa-la i què et porta a crear-ho?

La idea va sortir d'una conversa amb la meva mare. Justament davant del lloc on jo estudiava a l'institut hi ha el Centre d'Educació Especial Siloé, una escola dedicada íntegrament a persones amb discapacitat intel·lectual de la comarca, impulsada per l'Associació Comarcal Urgell d'Ajuda al Minusvàlid, ACUDAM. Jo en aquella època jugava molt a futbol i al veure i viure tan d'aprop aquesta realitat vaig voler prendre la iniciativa per anar un pas més enllà en fomentar la inclusió de les persones amb discapacitat.

Per què vau apostar pel futbol com a eina per promoure la inclusió i la convivència entre persones amb i sense discapacitat?

Vaig apostar pel futbol perquè és una de les meves grans passions i perquè no tenia sentit impulsar una iniciativa que no estigués vinculada a allò que conec i estimo. A més, el futbol —com passa amb l’esport en general— té una capacitat especial d’unir persones molt diverses. Va més enllà de l’origen, la ideologia o la manera de ser de cadascú. És un llenguatge comú que connecta gent molt diferent, i per això em va semblar l’eina idònia per promoure la convivència i la inclusió.

Com funcioneu per gestionar l’organització dels vostres tornejos solidaris?

L’organització té un funcionament molt proper i comunitari, molt de poble. Som un equip reduït, d’unes cinc o sis persones, i cadascú assumeix una responsabilitat concreta. En el meu cas, em vaig encarregar principalment de les xarxes socials i del contacte amb participants i col·laboradors, mentre que altres persones gestionaven els patrocinis, el material, els regals o la roba esportiva.
A més, l’Ajuntament de Golmés va tenir un paper clau, facilitant tot el necessari pel que fa a l’ús del camp, les begudes i la logística perquè el dia de l’esdeveniment tot funcionés correctament.

Quin impacte creus que ha generat una iniciativa com la teva a la zona?

L’impacte inicial va ser de sorpresa. La gent no s’esperava una iniciativa d’aquestes característiques en un entorn com el nostre. Especialment a la segona edició, la presència de creadors de contingut molt coneguts va generar força expectació. Molta gent es mostrava sorpresa de veure persones amb tanta visibilitat en un poble de la comarca del Pla d’Urgell.
Aquest impacte va servir per posar el focus al territori i demostrar que des de pobles petits també es poden impulsar projectes amb ressò i capacitat de convocatòria.

Creus que la presència a xarxes socials o la col·laboració amb grans noms del món de la comunicació poden ser una ajuda per impulsar campanyes solidàries com les de Passa-la?

Més que una ajuda, crec que és gairebé imprescindible. És molt difícil impulsar un projecte solidari d’aquest tipus sense el suport de creadors de contingut o persones amb visibilitat mediàtica.
En el cas de Passa-la, aquesta presència amplifica el missatge i reforça la idea central del projecte: la convivència entre persones amb discapacitat, persones sense discapacitat i creadors amb una gran capacitat de difusió.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de ACUDAM (@acudam)

Com treballeu la inclusivitat des de Passa-la perquè tots els col·lectius puguin ser partícips de les vostres activitats?

No pretenem treballar la inclusió a partir de mesures extraordinàries, sinó des de la normalitat. El centre del projecte és que les persones amb discapacitat juguin els partits i siguin protagonistes de l’activitat. Juguen, competeixen i comparteixen espai amb tothom. Precisament aquesta normalització és un dels elements més potents del projecte, perquè encara no és habitual veure persones amb discapacitat participant activament en aquest tipus d’esdeveniments esportius.

Quin paper han tingut entitats com ACUDAM i l’Escola Siloé en la definició i organització de l’esdeveniment?

Sense ACUDAM i l’Escola Siloé, el projecte hauria estat molt difícil de tirar endavant, si no impossible. La seva predisposició ha estat total des del primer moment. En el cas d’ACUDAM, per exemple, van assumir un paper molt rellevant en la gestió de la comunicació i la relació amb els mitjans, donant un suport clau a l’organització.
La implicació d’aquestes entitats ha estat determinant perquè els nostres esdeveniments tinguessin sentit, estructura i impacte real.

Persones participants i entitats col·laboradores celebren una iniciativa comunitària que posa l’esport al servei de la inclusió i la convivència. Font: Xavier Eroles

La valoració és molt positiva. Pel que fa a les associacions, la implicació ha estat excel·lent: ACUDAM, l’Escola Siloé i altres entitats locals de Golmés i Mollerussa han mostrat un suport absolut.
A nivell institucional, l’Ajuntament de Golmés també ha estat clau, posant totes les facilitats possibles, fet pel qual estem molt agraïts. Pel que fa a les empreses, tot i que sempre costa aconseguir patrocinadors, les que finalment s’hi van implicar ho van fer amb molta generositat, assumint un compromís real amb el projecte.

Quins han estat per tu els principals reptes a l’hora d’arrencar campanyes d’aquest calibre?

El principal repte va ser, simplement, decidir fer-ho. Al començament no tenia cap experiència prèvia en l’organització d’un esdeveniment d’aquest tipus. El repte era passar de la idea a l’acció.
Un altre dels grans obstacles va ser trobar empreses disposades a col·laborar. Tot i que finalment la resposta va ser molt positiva, el procés va implicar rebre moltes negatives abans d’aconseguir els suports necessaris.

Quins són els teus objectius de cara a un futur i on està el límit de Passa-la? Té continuïtat en el temps o és replicable a altres territoris?

L’objectiu principal és millorar Passa-la any rere any. Sempre hi ha marge de millora: ajustar millor els horaris, ampliar la participació de creadors de contingut i aconseguir el suport d’empreses més grans que garanteixin la sostenibilitat del projecte.
La idea és créixer amb criteri i consolidar l’esdeveniment perquè tingui cada vegada més impacte i recorregut.

Quin missatge us agradaria que s’endugués la gent que participi o assisteixi a la jornada un cop aquesta s’acabi?

El missatge és clar: cal ajudar els altres i treballar col·lectivament per construir una societat més inclusiva. La inclusió i la discapacitat continuen sent àmbits on encara es fa massa poc, i iniciatives com aquesta volen demostrar que, si cooperem i sumem esforços, és possible avançar cap a un futur millor i més just per a tothom.