Maan Yad F Yad: "Socialitzem sabers, teixim vincles i trenquem amb els discursos d’odi"
Comparteix
Maan Yad F Yad és un projecte transformador: una escoleta d’idiomes que permet a l’alumnat empoderar-se tant pel que fa a l’ús de la llengua com al coneixement dels seus drets.
Maan Yad F Yad és una escoleta d’idiomes popular, sense ànim de lucre i autogestionada per persones i col·lectius arrelada amb tendresa a la ciutat de Terrassa. El projecte neix com a espai comunitari des d’on generar pràctiques de suport mutu i de resistència davant de les diferents formes del racisme institucional. Més enllà d’aprendre una llengua, la iniciativa fa créixer les mans esteses.
Per saber més sobre aquest projecte, des de Xarxanet hem parlat amb les impulsores de Maan Yad F Yad.
Com va sorgir l’escoleta d’idiomes?
Maan Yad F Yad neix d’un grup de persones i col·lectius de Terrassa que l’any 2021 vam impulsar la recollida de signatures a la nostra ciutat per la Iniciativa Legislativa Popular del Moviment Estatal ‘Regularització Ja’, que defensava i reclamava la regularització de més de 500.000 persones que malauradament avui dia encara es troben en situació administrativa irregular. Sortosament, després de la lluita protagonitzada per les persones migrades i pel moviment antiracista, fa només unes setmanes s’ha guanyat un procés que aviat permetrà aquesta regularització extraordinària.
Doncs bé, arran d’aquesta recollida de signatures, moltes persones ens vam conèixer i vam començar a compartir idees, somnis i projectes, que, a poc a poc, es van anar materialitzant en una preciosa escoleta popular i autogestionada. Maan Yad F Yad neix d’aquesta lluita, neix d’aquesta xarxa davant d’un racisme estructural cruent i de viure en una ciutat molt segregada i polaritzada.
Quines activitats oferiu a la ciutadania?
A l’escoleta d’idiomes, oferim classes de català, castellà, darija, àrab per a infants i alfabetització per a persones adultes. També, dinamitzem una pràctica que compta amb una molt bona acollida: les parelles lingüístiques, on dues persones de llengües maternes diferents es troben per fer un bonic intercanvi lingüístic i cultural amb la voluntat d’aprendre i de practicar altres llengües.
A més, donem suport a reivindicacions i lluites. Darrerament, hem posat el focus en el genocidi contra el poble palestí i hem col·laborat amb iniciatives i accions que tenen cura de la comunitat palestina.
Quin és el perfil de l’alumnat?
Moltes de les persones que venen a les classes de darija són professionals que volen aprendre a parlar darija per qüestions de sensibilització amb la llengua àrab o perquè la llengua àrab està present en el seu dia a dia, tant per motius personals com per motius professionals.
Pel que fa a les persones que volen aprendre català, no tenim un perfil únic. Podríem dir que ens trobem des de persones establertes a la ciutat des de fa molts anys que no han après mai català fins a joves que fan estades internacionals, passant per persones migrades amb situacions difícils en els països d’origen.
Quina és la realitat a Terrassa?
La realitat de Terrassa és la mateixa de moltes ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona: segregació escolar, vulneracions del dret a l'habitatge, moltes persones que no podem treballar dignament perquè la llei d'estrangeria no ens permet regularitzar la nostra situació administrativa i, per tant, ens troben amb llocs de feina precaris, i un llarg etcètera de discriminacions més. Tot això fa que iniciatives com l’escoleta no només siguin llocs on aprendre idiomes sinó espais on lluitar davant les violències estructurals i la deshumanització de les persones que venen del sud global.
De fet, comptar amb una escoleta d’idiomes a la nostra ciutat ens sembla una manera fonamental de socialitzar sabers, de teixir vincles, relacions i aliances i de trencar amb els discursos d’odi amb les mateixes pràctiques de suport mutu. I des d’un primer moment, ens hem reunit aquí, a l’Ateneu Candela, on anys enrere havien existit iniciatives semblants en la lluita pels drets socials de totes.
Actualment, quantes persones formeu part del projecte?
Som unes trenta persones voluntàries entre professorat, parelles lingüístiques i persones que participen de diverses comissions, tot i no fer classes, i una quinzena de persones més s’han vinculat amb el projecte en algun moment al llarg d’aquest temps.
L’escoleta s’ha convertit en un recurs conegut a la ciutat, i se’ns té en compte des de diversos espais d’assessorament a les persones migrades o que necessiten arrelament, des de centres educatius de secundària i de persones adultes, etc. També, ens funciona molt el boca-orella entre l’alumnat, que sovint porta més persones interessades a l’aula.
L’escoleta va més enllà d’aprendre una llengua. Quines sinergies es creen a l’espai?
No portem molt de temps i això fa que parlem més de desitjos que de fets. Humilment, volem continuar fent créixer amb molta cura la nostra escoleta. Per exemple, hem començat a crear xarxa amb moviments per la defensa de l’habitatge i a generar discurs sobre el dret a la regularització o materials sobre les dificultats dels tràmits amb l’administració. També, ens hem vinculat a la lluita en defensa del poble palestí. També, a l’aula, hem fomentat la descoberta d’espais municipals com la xarxa de biblioteques públiques o de projectes culturals com la colla castellera de la nostra ciutat.
Es tracta d'un projecte pioner?
No, l’escoleta Maan Yad F Yad no és un projecte pioner. Forma part de la Xarxa d’Escoletes Populars de Catalunya, que compta amb diversos nodes arreu del territori (Lleida, Premià, Manresa o Barcelona). Conjuntament, intentem crear una xarxa de solidaritat i d’aprenentatge que permeti a l’alumnat apoderar-se tant pel que fa a l’ús de la llengua com al coneixement dels seus drets.
Coneixeu altres experiències semblants?
Més enllà de les diferents escoletes que formen part de la Xarxa d’Escoletes Populars de Catalunya, que són exemples i alhora són companyes de viatge, la nostra escoleta s’inspira en un projecte històric, ‘L’oficina de drets socials’, que es desenvolupava aquí, a l’Ateneu Candela. Les oficines de drets socials funcionaven en diversos territoris i feien xarxa entre elles com a espais de lluita. Per nosaltres, aquest aprenentatge és fonamental. Creiem que cal apropar les llengües, però sobretot cal sortir al carrer, cal escoltar les preocupacions de les veïnes i cal sostenir-les per avançar plegades.
Afegeix un nou comentari