Rescatem dona una segona vida a la roba per obrir oportunitats al jovent
Comparteix
La botiga impulsada per l’AFATRAC combina moda sostenible i inserció sociolaboral per a jovent amb trastorns de conducta.
A Rescatem, comprar una peça de roba pot ser també una porta d’entrada al món laboral per a jovent amb dificultats. Batejada com “la botiga de les segones oportunitats”, la fórmula de Rescatem va més enllà de donar una nova vida a la roba. Impulsada per l’Associació de Familiars d’Afectats per Trastorns de Conducta (AFATRAC), és una iniciativa d’inserció sociolaboral que ofereix oportunitats reals de formació i ocupació a jovent de l’entitat amb trastorns de conducta, que sovint topen amb moltes barreres per accedir al mercat laboral ordinari.
El projecte funciona com una botiga oberta al públic, al carrer del Rosselló, 459, a l’Eixample de Barcelona, amb roba de segona mà, excedents de mostrari, restes de sèrie i complements, però també com un espai d’aprenentatge laboral per al jovent. Allà, desenvolupen la seva autonomia, assumeixen responsabilitats i adquireixen competències socials i laborals. Tot plegat, sempre amb acompanyament professional i voluntat inclusiva.
Alhora, Rescatem aposta pel consum conscient i per l’economia circular. La reutilització de roba permet reduir residus, evitar que peces en bon estat acabin descartades i qüestionar un model tèxtil basat en la sobreproducció i el consum accelerat. Comprar-hi és, també, sostenir un projecte de comerç local amb impacte social i ambiental.
En parlem amb la Núria, tècnica i coordinadora de la botiga des de fa aproximadament un any. Ella s’encarrega de la coordinació logística de l’espai i de la gestió dels estocs, dues tasques clau perquè Rescatem funcioni de manera àgil, ordenada i sostenible, i continuï sent un espai d’oportunitats, inclusió i segones oportunitats.
Us definiu com “la botiga de les segones oportunitats”. En el cas de Rescatem, això va més enllà de la roba.
Sí, totalment. Al final, és un joc de paraules. A Rescatem no donem només una segona oportunitat a la roba, sinó també a les persones, als joves de l’associació AFATRAC amb trastorns de conducta.
Com és el dia a dia a Rescatem?
Realment, és com en gairebé qualsevol botiga, no hi ha gaire diferència. Mantenim la botiga neta i ordenada, atenem la clientela i, com que tenim el magatzem al costat, també ens encarreguem d’organitzar-lo i de reposar l’estoc.
Com adapteu la feina a cada persona perquè també sigui una eina d’aprenentatge laboral?
Fem un seguiment individualitzat a cada persona. Tant jo com la meva companya, la María Alba, que és treballadora social i s’encarrega de tota la part d’inserció sociolaboral, fem seguiments cada setmana o cada dues setmanes. Parlem amb ells per veure com es troben, en quin moment estan, què necessiten i si tenen més dificultats, poder abordar-les. Ara mateix tenim dos joves treballant amb nosaltres, una noia i un noi.
Rescatem també vol preparar el jovent perquè en el futur puguin treballar a l’empresa ordinària.
Sí, al final es tracta que hi hagi un progrés. Que puguin desenvolupar-se millor treballant a la botiga i, quan se sentin preparats o veiem que ja ho estan, ajudar-los en tot aquest procés per fer el salt a l’empresa ordinària.
Parlem de la gestió de la botiga. D’on ve la roba que veneu?
La roba prové de dues vies. D’una banda, tenim roba nova que ve del grup Tendam, que ens dona excedents o roba de mostrari. De l’altra, tenim tota la roba de segona mà, que ve d’un mercat solidari i ens l’envien a nosaltres.
Quina tasca feu quan us arriba la roba?
Sobretot es fa una selecció prèvia de la roba de segona mà. La roba nova és la que ens arriba i és la que tenim. En canvi, amb la roba de segona mà ja hi ha una primera tria, i aquí nosaltres també revisem que tot estigui bé, que la roba estigui neta i què es pot vendre millor. Després la col·loquem a la botiga. Ens arriba força roba. Fa una mica de por veure la quantitat de roba que hi ha al món.
Quin és el principal repte que té una botiga com Rescatem?
Jo crec que el que més costa és donar visibilitat al projecte. Ara mateix hi ha força competència de botigues de roba de segona mà. Estem en un moment de boom i tot el tema de la roba de segona mà és molt present. Tothom en vol comprar i se n’ha fet bastant negoci. Per això penso que també és important apostar per una botiga com Rescatem, perquè al darrere hi ha un projecte social important i no és només consumir per consumir o comprar per comprar.
Sobre aquest auge, hi ha el risc que la roba de segona mà acabi reproduint la mateixa lògica del consum ràpid?
Bé, jo crec que això ja passa. D’alguna manera, ja s’ha convertit una mica en consum ràpid. Al final, la iniciativa de la moda lenta neix perquè la indústria de la moda és una de les més contaminants del món. Es consumeix moltíssim, i crec que també s’estan perdent una mica aquests valors de comprar amb més criteri.
Heu notat aquest boom a la botiga?
En el nostre cas, no tant. La clientela que ve és força fidel, i ara estem intentant arribar a gent més jove. Gent a qui interessi el món de la moda o de la salut mental, que es mogui una mica en aquests àmbits i que estigui compromesa no només amb la nostra causa, sinó també amb altres causes. També busquem persones disposades a generar comunitat, que crec que és una cosa que falta una mica i és important.
En aquest sentit, esteu preparant accions importants.
Sí, el 18 de juliol farem una mena de trobada de networking. Vindran diferents artistes o creatives, com una noia que és fotògrafa i una maquilladora, que impartiran un taller i faran una xerrada. Tot estarà molt relacionat amb la moda i la salut mental.
Què es pot fer per donar suport a Rescatem?
Donar roba no, perquè no tenim permís per recollir-ne de particulars. Però sí que es pot donar suport fent difusió, venint a comprar i interessant-se pel projecte.
Afegeix un nou comentari