Creixent a passos de gegant

Són pocs els sectors que poden afirmar amb certesa que no estan vivint la crisi i sense cap mena de dubte un d’ells és el de les finances ètiques. Les xifres de creixement anual de les diverses entitats financeres que es sustenten sobre criteris ètics són reveladores. Segons l’avançament de dades del Baròmetre de les Finances Ètiques 2011 publicat per FETS-Finançament Ètic i Solidari, la banca ètica va créixer a "molt bon ritme" durant l’any passat. L’entitat que va veure augmentar en major nombre els seus clients va ser Triodos Bank; el volum dels dipòsits de l’entitat es va incrementar en un 58% concretament. El banc va néixer fa més de 20 anys als Països Baixos i durant aquest temps s’ha estès per Alemanya, Bèlgica, Espanya i Regne Unit. De moment és l’únic banc ètic que existeix a Catalunya i que permet als seus clients obrir-hi tant comptes d’estalvi com comptes corrents (la resta són o bé cooperatives de serveis financers o bé bancs ètics com Fiare però que encara no ofereixen comptes corrents). Triodos Bank és l’entitat bancària més gran pel que fa a volum de negoci del sector financer ètic espanyol. Triodos Bank opera a l’Estat Espanyol des del 2004 i sota la supervisió del Banc d’Espanya. Des d’aleshores no ha parat d’obrir delegacions a les diferents comunitats autònomes. A Catalunya actualment només hi ha una oficina (ubicada a l’avinguda Diagonal de Barcelona), tot i que l’augment de clients que ha registrat l’entitat a les comarques gironines ha portat al banc holandès a projectar l’obertura d’una nova oficina a Girona ciutat.

Tanmateix, existeixen més entitats financeres a Catalunya on els ciutadans poden dipositar els seus estalvis per tal que aquests siguin utilitzats per finançar iniciatives socials i solidaries i totes elles, igual que Triodos Bank, han viscut un creixement considerable des que es van crear. El passat 2011, Coop57 va viure un any molt positiu amb un increment del 34% pel que fa als dipòsits i un 33% pel que fa als préstecs concedits. Fiare va registrar un important increment sobretot en els préstecs concedits (46%) tot passant dels 16 milions d’euros a més de 24 milions. Per acabar de definir el sector financer ètic del país, cal parar atenció a les dades d’Oikocredit, qui va tancar el 2011 amb un increment del 20% respecte a l’any anterior pel que fa a estalvi recollit. Els préstecs concedits per aquesta cooperativa d’àmbit mundial també van augmentar respecte a l’exercici anterior, concretament un 26%.

Un sistema financer humanitzat i en expansió

La societat civil cada vegada és més conscient de la capacitat de transformació social que poden arribar a tenir els seus estalvis si es gestionen correctament i de la necessitat d’humanitzar l’economia a través d’un ús més just i responsable dels diners. Les males pràctiques d’alguns bancs i caixes convencionals i la crisi econòmica han fet evident l’especulació desmesurada de moltes entitats financeres. Aquests fets sumats a la inversió que fan la majoria de bancs i caixes en sectors com el de la indústria armamentística han fet que les entitats financeres ètiques s’hagin perfilat com una alternativa perfecta al sistema financer tradicional, el qual sembla haver fet mans i mànigues per tirar per la finestra la seva credibilitat.

Els principis sobre els quals es sustenta la banca ètica són clars: transparència, compatibilitat entre rendibilitat financera, social i mediambiental i coherència entre els valors personals de l’estalviador i els projectes que es financen amb els seus diners en forma de crèdits concedits per l’entitat financera. Tot i representar encara un percentatge molt petit del volum de capital que mou el negoci bancari, la banca ètica avança a passos de gegant gràcies a la desconfiança generada pel destapament de casos com els de Bankia o Lehman Brothers. Un altre dels punts que genera confiança entorn a la banca ètica és l’ús que fan les entitats financeres dels beneficis: "Els directius cobrem un sou i punt. Els beneficis són per invertir-los, no per repartir-nos-els nosaltres. Res d’incentius per resultats", explicava Joan Antoni Melé, subdirector general de Triodos Bank a Espanya, en una entrevista a La Vanguardia.

Donar a conèixer la banca ètica

En aquest procés de donar a conèixer la banca ètica, a Catalunya hi ha tingut un paper important FETS, una associació de segon nivell que agrupa entitats catalanes del Tercer Sector i l’Economia Social i Solidària disposades a promoure el finançament ètic i solidari a Catalunya.

Setem també treballa per sensibilitzar entorn a la importància de triar bé allà on es dipositen els estalvi s i campanyes com "La banca és la bomba" han servit per fer evident les inversions dels bancs en la indústria armamentística. Per seguir amb aquesta tasca de sensibilització i arribar al màxim de sectors de la societat possibles, enguany ha engegat una campanya pensada per conscienciar els joves universitaris i per la qual disposa d’una ajuda de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ja ha pujat al carro per portar la campanya al seu campus i el passat mes d’abril Setem hi va realitzar la primera xerrada. La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) també acollirà la campanya aquest curs; així es va decidir a finals del curs passat des de l’àrea de cooperació i medi ambient de la Fundació Autònoma Solidària (FAS). "Cada any agafem un tema per fer campanya de sensibilització pensant que aquest serveixi per fer evident la vinculació que hi ha entre algunes problemàtiques dels països del sud i les accions de la vida quotidiana dels ciutadans dels països del nord. Sense cap dubte, les finances ètiques encaixen en aquest perfil", explica Jordi Prat, director de la FAS. "Les finances no ètiques, per així dir-ho, tenen una implicació negativa directa sobre els països del sud perquè fomenten i donen suport a grans indústries armamentístiques o agroalimentàries per exemple. Les finances ètiques són tot el contrari i garanteixen que es fa un ús responsable dels nostres diners", continua el director de la fundació universitària. Des de la FAS van triar el tema de les finances ètiques com a eix de sensibilització pel curs 2012-13 per dos motius fonamentals segons assegura Prat: perquè l’ús responsable dels estalvis ha passat de ser una reflexió teòrica a una reflexió popular amb poc temps i per sumar forces amb Setem, la qual cosa ja s’havia fet en campanyes anteriors impulsades des de la FAS com la de Desperta amb cafè just o la de Roba neta.

Néixer de la mà de la societat civil

La banca ètica va néixer de la mà de col·lectius ecologistes i pacifistes a la dècada dels 60 al centre i nord d’Europa i als Estats Units i ara està en ple procés d’expansió. Les primeres passes a Catalunya es van fer el 1987 des de l’entitat Justícia i Pau. La idea inicial no va acabar de progressar. Uns anys més tard, la mateixa entitat va prendre una decisió derivada de la campanya que els ocupava en aquells moments: la lluita per l’abolició del deute extern. Per ser coherents amb la campanya es va decidir que no es podien tenir els diners de l’entitat en bancs que contribuïen en augmentar aquest deute i nombroses entitats catalanes de l’economia social van fer pinya per buscar finançament. El 1998 es va publicar l’informe encarregat per la Fundació Jaume Bofill on s’analitzaven diferents exemples europeus de banca alternativa. El 1999 es va crear l’entitat FETS-Finançament Ètic i Solidari derivada de la reflexió posterior a la publicació del document.

FETS va començar a treballar des del primer moment amb l’objectiu de crear un banc ètic català. Tot i així, després d’analitzar els pros i contres de formar un banc des de zero es va acabar optant per crear una associació a Catalunya de la Fundació Fiare la qual va començar a operar el 2007. Paral·lelament a les converses amb FETS, Fiare va arribar un acord amb Banca Popolare Etica. Aquest acord permetia a Fiare operar a l’estat espanyol a través de l’entitat italiana.