Pepita Perich: "Cal recuperar l'accés lliure als serveis d'atenció a la discapacitat intel·lectual"

El Grup Fundació Ramon Noguera ha celebrat, aquest 2015, que l'entitat actua des de fa 50 anys a les comarques de Girona. Avui el grup està format per tres entitats privades sense ànim de lucre que treballen per millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitat intel·lectual i de les seves famílies.

La Fundació Ramon Noguera lidera i executa els serveis transversals i actua com a eix vertebrador. La Fundació Montilivi gestiona el centre i els serveis per a persones adultes i per a infants amb trastorns en el seu desenvolupament i la Fundació Mas Xirgu s'ocupa d'avançar cap a la integració laboral de persones adultes amb discapacitat intel·lectual.

Pepita Perich i Pujol és Directora-Gerent del Grup Fundació Ramon Noguera i comparteix amb Xarxanet.org la missió de l'entitat i el paper de les persones voluntàries.

Quina és la missió de la vostra entitat?

La missió de la Fundació Ramon Noguera és garantir la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual oferint els suports individualitzats en els àmbits del benestar personal, la participació social i l'autodeterminació. La nostra entitat està focalitzada en el col·lectiu de persones adultes amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies de la comarca del Gironès.

Quina és la realitat que viviu al vostre entorn immediat?

El nostre objectiu és cobrir les necessitats de totes les persones adultes amb discapacitat intel·lectual a la comarca i, en aquest sentit, la nostra estratègia se centra en acostar al màxim els serveis a l'usuari en tota la nostra zona d'influència. La realitat és que al llarg dels cinquanta anys d'història de l'entitat, hem aconseguit tenir un ventall important de serveis: centres de dia, acolliment residencial, oferta d'ocupació o programes d'esport i oci. I podem arribar a una gran majoria d'usuaris que fa trenta anys es quedaven a casa. Actualment tenen l'opció, i de fet és una realitat, de viure amb qualitat de vida.

Quants voluntaris teniu ara i quin paper juguen en el si de la vostra entitat?

L'any 2014 vam registrar la participació de més de 100 persones voluntàries i, any rere any, la tendència ha estat d'incrementar la xifra en un 15%. Tenim perfils de voluntaris i voluntàries molt diferents: estudiants, persones jubilades i persones en actiu. Totes elles col·laboren en les activitats diàries dels nostres centres i serveis, jugant un paper molt destacat de suport als nostres professionals.

Per què creieu que els voluntaris i voluntàries col·laboren amb vosaltres?

Tot i que el perfil de les persones que col·laboren com a voluntaris i voluntàries a la Fundació Ramon Noguera és molt variable, el rerefons que els empeny a desenvolupar aquesta tasca és comú a la majoria d'elles: són persones amb un sentit molt gran de generositat, de l'empatia i de la solidaritat. Volen sentir-se útils en l'intent de millorar la societat en aquests temps difícils i troben en el voluntariat una manera de generar el seu granet de sorra. El millor de tot és que sent voluntaris amb el col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual, descobreixen que l'experiència els aporta molt més del què es podien imaginar.

Quina creieu que serà la vostra realitat d'aquí a 10 anys?

Ens veiem en el futur com una entitat plenament implicada i a prop de els famílies i amb la confiança que podrem atendre totes les persones amb discapacitat intel·lectual, amb un ventall encara més ampli i de proximitat de centres i serveis. Cal retornar a l'accés lliure a aquests serveis, donat que la crisi dels últims anys ha representat un retrocés. La nostra visió és optimista i creiem que podem assolir-ho de la mà de les famílies i de l'administració, per tal que ningú quedi sense accés.

Quin ha estat, per a tu, el moment de més passió a l'entitat?

El moment més apassionant ha estat aquest 2015, any en què hem commemorat el 50è aniversari de la Fundació Ramon Noguera i hem pogut celebrar-ho en diferents esdeveniments amb els i les professionals, també amb les persones usuàries i, finalment, amb les famílies i la societat en general, fent una especial menció a les persones que van iniciar aquest projecte els anys seixanta. Aquella iniciativa ha esdevingut un projecte il·lusionant, però també un projecte real i indispensable. Volem seguir treballant cinquanta anys més!