Markos Moya: “Hi ha una doble discriminació en ser dona i tenir una discapacitat intel·lectual”

Grup Caliu és una entitat sense ànim de lucre que treballa, des de fa 25 anys, per millorar la qualitat de vida de les persones adultes amb discapacitat intel·lectual i la de les seves famílies. Un suport que s’ofereix com a espai de trobada i convivència tot promovent l’autogestió d’activitats de lleure i formació que realitzen els propis membres de l’entitat.

El Grup Caliu ha realitzat l’audiovisual “Dones Diferents” (2014) , resultat d’un treball desenvolupat per l’equip tècnic i les usuàries de l’associació, amb el suport de diversos col·lectius de l’entorn (Justa Revolta, Associació TAMAIA, Fundación Vicki Bernadet, Associació TRAMA Gènere, Lliberia Pròleg, Ca la Dona i PIAD Sarrià-Sant Gervasi). El documental posa llum a moltes ombres: és una iniciativa pionera que connecta per primer cop el feminisme i la diversitat funcional.

Parlem amb un dels seus impulsors, membre del Grup Caliu, Markos Moya, co-director i co-guionista de la cinta, juntament amb el Rubén Sànchez, Laura González i Laura Ribalaiga. De fet, Moya és monitor de les protagonistes del documental.

Qui són les dones diferents?

Són sòcies del Grup Caliu, dones amb discapacitat intel·lectual que, com altres persones, també tenen la necessitat de saber i créixer. El terme “diferents” vindria a referir-se a “particulars” en la seva manera de fer; no es tracta de tenir el dret a ser igual, sinó a tenir el dret de ser diferent.

Què hi troben al Grup Caliu?

Com a sòcies, pensen, decideixen i gestionen les activitats. Al Grup Caliu hi troben un espai social de trobada, una mena d’ateneu o casal, on hi poden desenvolupar aquestes activitats per les tardes. La seu social es troba ara al carrer Pàdua, al barri de Gràcia de Barcelona, des de fa dos anys.

Quins tallers programeu?

De formació fem català, anglès, càlcul mental i informàtica. Pel que fa als orientats al lleure, ens dividim en grups d’interès: memòria històrica, espectacles, sortides curtes, vida nocturna, ... Amb la particularitat de que són els i les sòcies qui decideixen la programació a partir de l’oferta que oferim els i les monitores.

Com encareu, aquest 2016, el 25è aniversari del Grup Caliu?

Hi ha persones associades que van entrar el 1991, des de l’inici del projecte, i que ara tenen al voltant de 50 anys. Evidentment, aquestes no tenen els mateixos neguits que fa 25 anys ni que les persones que han entrat fa poc temps, que són més joves. Tanmateix passa amb els monitors i monitores, que s’han de regenerar. No podem rebel·lar encara les accions que estem coordinant per a celebrar l’aniversari, més enllà d’un concert ben potent. El que sí tenim clar és que seguirem amb el grup de dones i estem intentant engegar un projecte de grup d’homes diferents per indagar, també amb ells, des de la perspectiva de gènere.

D’on va partir la idea de realitzar un audiovisual?

Els tallers que desenvolupem a l’entitat evidencien diàriament la necessitat de saber de les sòcies del grup, les ganes de créixer; vam detectar les ganes i la capacitat d’aprofundir en les identitats de les dones i en el seu autoconeixement. D’aquí que volguéssim documentar un recorregut pels tallers sobre feminismes realitzats a l’entitat.

Com s’empoderen les participants a aquests tallers?

S’empoderen obrint el seu món a termes que desconeixien fins aleshores, com feminisme, societat patriarcal, masclisme, sororitat, ... paraules que potser els hi sonaven, però que no en sabien la definició. A partir d’aquí, encaixen un aprenentatge des d’una perspectiva de gènere i elles mateixes posen en comú les seves experiències amb altres dones del Caliu i/o professionals dels propis tallers.

Els hi ha canviat la vida després de participar-hi?

Notablement, segons elles mateixes ens reconeixen. Ara són més crítiques amb el seu entorn, sobretot amb la seva parella, si en tenen, o amb la presa de decisions importants.

I la dels i les monitors/es?

Jo ja porto anys en procés de deconstrucció de la meva masculinitat, és a dir, de trencament amb el paper i valors que se suposa que la societat patriarcal dóna als homes. Les experiències compartides amb el Grup Caliu és part fonamental del meu creixement personal. A mi, la diversitat funcional, la discapacitat intel·lectual i el feminisme m’han canviat la vida.

La societat està preparada per incloure les noves necessitats de col·lectius amb risc d’exclusió social?

Es donen brots de visibilitat d’inclusió i/o integració de les necessitats de col·lectius que encara avui mantenen estigmes generats per la història.

Així, encara hi ha feina a fer per desestigmatitzar els dos conceptes, feminisme i diversitat funcional?

Hi ha una doble discriminació en aquestes dues categories: ser dona i tenir una discapacitat intel·lectual. Aquest documental, precisament, vol denunciar i trencar amb aquest doble estigma.

Les entitats supleixen els buits als que no pot arribar l’administració?

Com a Markos, penso que al Tercer Sector sí, és així. Hi ha mancances en pressupost, en recursos humans, ... Crec que les entitats han de tenir autonomia per treballar paral·lelament en el sector.

Aquesta entrevista es pot escoltar al Programa  #2 “Comunitària”.

Podeu veure el documental en Creative Commons aquí: