La defensa del paisatge de les banquetes arbrades

El paisatge de la plana d'Urgell està definit també per les històriques infraestructures de regadiu, tal com el Canal d'Urgell. Les banquetes arbrades que acompanyen el canal configuren paisatges fortament sentits pels habitants del territori, que les ha portat a ser declarades, en alguns trams, Bé cultural d'interès local. La modernització del canal posa en risc la pervivència de les banquetes arbrades, si les obres es desenvolupen sense tenir en compte la minimització de l'impacte paisatgístic i social. La Plataforma Canal Viu, creada la primavera passada, reivindica el valor paisatgístic, ambiental i patrimonial de la vegetació d'aquests espais.

Eficiciència i paisatge

Millorar l'eficiència en el transport de l'aigua al llarg del canal d'Urgell per tal d'evitar pèrdues, és un dels objectius de les obres que du a terme la Comunitat General de Regants del Canal d'Urgell (CGRCU) amb el que la Plataforma Canal Viu coincideix. La Plataforma, composta per entitats, associacions i ajuntaments, reclama, alhora, la preservació del paisatge tan vinculat a la identitat d'aquest territori. Per aquest motiu aporten les diverses solucions tècniques que permeten conservar el patrimoni paisatgístic, arquitectònic, i natural de les banquetes. Aquests espais centenaris arbrats que ressegueixen el canal són refugi i corredor natural per a algunes espècies de fauna. Es tracta d'espais de valor social, lúdic per a les comunitats, i un atractiu turístic per la dinamització del territori.

Naturalització de les infraestructures

El calaix de formigó és la tècnica seleccionada per la Comunitat de Regants per a la impermeabilització del canal, però alhora és la que causa major impacte ambiental, i ha portat a l'eliminació de milers d'arbres del paisatge de la plana. Per a la plataforma, es tracta de trobar solucions en la línia de les modernes tendències a Europa de la naturalització de canals i embassaments, buscant el menor impacte, i l'harmonia entre les infraestructures, el paisatge i les comunitats socials que travessen.  Per aquest motiu la plataforma proposa altres de les tècniques, d'entre les que el mateix consorci ha fet servir i avaluat positivament en les seves memòries. En són un exemple els  revestiment de formigó gunitat a la secció natural, que garanteix una millor integració amb l'entorn, o l'ús de solucions mixtes de formigó a la base i escullera als marges, fet que garantiria un funcionament òptim i, a la vegada, permetria la cohabitació amb l'arbrat. 

Creixent demanda social per la protecció del paisatge

La preocupació i l'interès respecte a protegir les banquetes arbrades va en augment. Ja fa 25 anys va néixer a Juneda l'Associació en Defensa del Patrimoni Natural La Banqueta, que mobilitza voluntaris i voluntàries ambientals per la conservació del Patrimoni Natural i la millora mediambiental de Juneda i les seves contrades,  L'interès pel paisatge és creixent a tota la plana urgellenca, tal com demostra el naixement de la plataforma Canal Viu que aglutina 11 ajuntaments (Barbens, Bellpuig, Bellvís – Els Arcs, Juneda, Les Borges Blanques, Linyola, Mollerussa, El Palau d'Anglesola, Puigverd de Lleida, Torregrossa i Vallfogona de Balaguer), i una quarantena d'entitats de fins a cinc comarques diferents. Diversos ajuntaments, com les Borges o Palau d'Anglesola,  han declarat els trams de canal dels seus municipi com a Bé cultural d'interès local. 

El paisatge com a valor col·lectiu

Els arbres, en la majoria de casos plàtans, freixes o àlbers, als marges del Canal, formen part de l'imaginari col·lectiu i del paisatge de la gent i dels pobles de la plana urgellenca. Han esdevingut espais d'oci i de lleure, creant un nou ús del canal i el repte per a la societat de compaginar l'activitat agrícola i ramadera amb una experiència de paisatge més lúdica o esportiva.

Representen alhora un dels valors turístics i patrimonials dels pobles de la plana d'Urgell. Caselles, ponts, salts d'aigua, són elements arquitectònics singulars construïts a mitjan segle XIX. Gràcies a la catalogació com a Bens Cultural d'Interès Local, alguns elements com el pont de Ferro o l'aqüeducte d'Agramunt, obra arquitectònica destacada dels canals d'Urgell, s'han pogut conservar.