Frederic Soler, àlies Serafí Pitarra
Després de la venda del famós Restaurant Pitarra, seu de l’antiga rellotgeria de l’excel·lent escriptor, per esdevenir un pub irlandès, els amants de la literatura modernista catalana tornen a estar amb l’ai al cor.
Tal i com explicava aquesta secció de cultura del portal de notícies Xarxanet fa uns mesos, el Restaurant Pitarra, nom pres del reconegut dramaturg Frederic Soler, conegut amb el pseudònim de Serafí Pitarra, va ser venut a un empresari irlandès que va decidir transformar el local del carrer Avinyó que albergava l’antic taller de rellotgeria de l’escriptor, en una franquícia més de la seva cadena de pubs irlandesos.
L’acord entre particulars va provocar un petit clam entre un sector de la ciutat comtal que va reivindicar la rebotiga de l’immoble, l’espai que restava més fidedigne al segle XIX quan el propi Pitarra n’era el propietari i hi tenia el seu taller de rellotges i organitzava reunions i tertúlies. El local, a més, conservava un munt de documentació original de l’escriptor que l’Ateneu Barcelonès es va oferir a acollir sota la protecció de les seves dependències. L’Ajuntament finalment va reaccionar i va intercedir perquè el nou propietari respectés al màxim l’entorn en el qual anava a instal·lar la nova franquícia.
El pub fa fallida
Contra tot pronòstic, només tres mesos després del traspàs, el pub irlandès ha fet fallida, i això ha tornat a obrir la capsa dels trons: Àlex Cosials, director de la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès, ha descobert a la llum pública que la documentació de la qual se n’havia d’ocupar l’entitat i que ja estava inventariada i encapsada, encara no ha estat traspassada pel propietari del pub irlandès, i ara es tem perquè aquesta hagi pogut desaparèixer, com també per com pot haver quedat el local després del pas de la franquícia. Però per què ha fet fallida en tant poc temps?
No és cap novetat que el fenomen de la gentrificació afecta la gran capital a tots els nivells. Fins i tot, els negocis nouvinguts que esperaven treure’n rèdit fàcil, s’han vist atrapats per aquesta dinàmica. La immobiliària que gestiona l’administració de l’immoble ha estat taxativa a l’hora de determinar a la premsa que s’hi ha interessat, que el pub va fer fallida ràpidament perquè no obtenia prou benefici del negoci com per pagar-se l’exclusivitat de tenir un local llogat en una zona tant absolutament cèntrica de Barcelona. Mentre el consistori municipal s’ho mira de reüll, el llegat de Frederic Soler, Pitarra, torna a dibuixar un futur incert.
Afegeix un nou comentari