Presentació de la plataforma en defensa del dret a l’atenció de les persones amb dependència
Comparteix
L’objectiu és reclamar que es compleixi la Llei 39/2006 de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. Font: Unsplash. 
Catalunya és la segona comunitat autònoma després de Canàries en volum de persones en llista d’espera i sol·licituds pendents de valoració. Font: Unsplash. 
Les residències atenen el 17% de les persones usuàries, el que representa un 50% del cost de la dependència, i les famílies es fan càrrec del 41%. Font: Unsplash.
74.000 persones esperen l’ajut de dependència a Catalunya mentre el sector viu una situació d’emergència que impedeix complir amb els drets de les persones usuàries.
Els sindicats CCOO i UGT i els Col·legis Professionals de Treball Social (TSCAT) i d’Educadores i Educadors Socials (CEESC) de Catalunya han presentat a Barcelona la Plataforma en Defensa del Dret a l’Atenció a les Persones amb Dependència.
L’objectiu és reclamar que es compleixi la Llei 39/2006 de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, greument infradotada des de les retallades de 2012.
L’incompliment de la llei impedeix garantir els drets, tant de les persones usuàries i les seves famílies, com dels treballadors i treballadores del sector.
El Manifest fundacional, al qual ja s’han adherit una desena d’organitzacions, recull que “Catalunya és la segona comunitat autònoma després de Canàries en volum de persones en llista d’espera i sol·licituds pendents de valoració”, amb unes 74.000 persones afectades.
El motiu principal és la manca de recursos humans i materials que posa en risc la qualitat de l’atenció i provoca una sobrecàrrega dels professionals i de les famílies que recau principalment en les dones, al ser un sector altament feminitzat.
Tot i que la llei volia professionalitzar l’atenció a la dependència, la realitat és que “les residències atenen el 17% de les persones usuàries, el que representa un 50% del cost de la dependència, i les famílies es fan càrrec del 41%”, segons detalla Mercè Civit, portaveu del TSCAT.
El suport de les entitats
Ghassan Saliba, responsable de la Xarxa Acció Solidària de CCOO, assegura que “cada dia moren sis catalans/es en espera de residència, la majoria majors de 80 anys, i les famílies no poden cobrir el cost dels centres privats”.
La plataforma demana “crear places públiques per posar fi a la llista d’espera, prioritzar la prestació de serveis públics de qualitat en detriment de les prestacions i incrementar la gestió pública de les residències”.
La representant d’UGT de Catalunya, Enriqueta Duran, lamenta l’opacitat amb les dades per part de la Generalitat i la manca d’interlocució amb el Govern. “Hem intentat seure amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i desconvoquen les reunions sistemàticament. No hi ha diàleg social” explica Duran.
El Manifest reivindica “activar les taules tècniques entre el Departament, les patronals i els agents sindicals per dignificar les condicions laborals dels treballadors i treballadores del sector amb la promoció d’un marc laboral en l’àmbit de Catalunya” i “crear un consell general de la dependència de Catalunya amb representació real de tots els actors del sector”.
Les persones impulsores de la Plataforma alerten que "és urgent que el Govern doni prioritat efectiva als serveis socials" i compleixi amb la Llei d’autonomia personal i atenció a la dependència i la Llei de serveis socials, ja que l’envelliment de la població deixa un escenari en què el sector tindrà cada vegada més pes.
Miquel Rubio, portaveu del CEESC, recorda que "la situació empitjorarà, el nombre de persones amb dependència es duplicarà en els propers anys" i reivindica una major participació de tots els actors implicats. "La Generalitat no pot fer polítiques mitjançant decrets sense escoltar els afectats".
Afegeix un nou comentari