Anna Gras: “Només a Catalunya es llencen 262.471 tones d’aliments anualment”

La paraula espigoladors ve de l’activitat d’espigolar, que és una activitat centenària que consisteix en entrar als camps un cop s’ha acabat la collita per recollir tot el que el pagès/a no ha volgut. Aquesta pràctica la solien fer dones, infants i col·lectius amb pocs recursos per poder menjar.

Espigoladors és una iniciativa que va néixer l’any 2014 amb un triple objectiu: lluitar contra el malbaratament alimentari, donar accés a una alimentació saludable i equilibrada a col·lectius vulnerables i generar oportunitats laborals a col·lectius en situació de risc.

L’entitat contacta directament amb productors i productores amb els quals firmen un conveni per tal de poder entrar als seus camps amb l’ajuda de persones voluntàries i així recuperar totes les fruites i verdures que ells no han collit.

El malbaratament en xifres

El malbaratament alimentari és un problema amb grans conseqüències en termes socials, mediambientals i ètics.

1 de cada 3 aliments que es produeixen al món s’acaben llençant, el que equival a 1.300 milions de tones d’aliments anuals.

L’Estat espanyol llença cada any 7’7 milions de tones d’aliments i és el 6è país de la Unió Europea que més menjar malbarata.

Només a Catalunya es llencen 262.471 tones d’aliments anualment, el que representa 35 quilos per persona i any.

Amb els aliments que s’han recuperat a través de l’entitat ja s’han pogut beneficiar més de 76.000 famílies, sobretot del Baix Llobregat, on duen a terme l’activitat a l’actualitat.

Per què no recull aquests aliments el pagès/a?

Hi ha dos motius principals. Per una banda, l’estètica del producte. Hi ha fruites i verdures que són massa grans o massa petites, que presenten alguna deformitat o alguna estranyesa de color i ja no entren al circuit comercial.

D’altra banda, l’excedent de producte o el baix cost al qual el poden vendre pot arribar a ser una situació en la qual no surti a compte vendre el producte i, per tant, no s’arriba a recollir.

Anna Gras, tècnica de comunicació d’Espigoladors, explica el cas dels cítrics a València i les Terres de l’Ebre. “L’entrada de productes africans ha fet que el preu dels cítrics baixés considerablement, provocant una competència deslleial amb els productes de València i les Terres de l’Ebre. Aquests pagesos no han pogut vendre els seus productes a un preu just i això ha generat molt malbaratament en el sector”.

Una segona vida

Espigoladors destina entre el 90 i el 95% dels aliments que recull a entitats socials o punts de distribució. “Aquests productes van a parar a bancs d’aliments o entitats com Càritas i Creu Roja” assegura Gras.

L’altre 5% arriba a l’obrador del Prat de Llobregat on fan productes que comercialitzen sota la marca de l’entitat ‘Es Im-perfect’. “Els productes que fabriquem són patés, cremes i melmelades de productes com pastanagues, tomàquets, carxofes, albergínies, llimones i taronges”, afegeix Gras.

Les iniciatives de l’entitat

D'un costat, l’entitat compta amb un programa d’espigolament obert a qualsevol persona voluntària que vulgui participar recollint aliments. D’altra banda, tenen una part de projectes encarats a sensibilitzar a la població amb el malbaratament alimentari, a més de tallers educatius que fan a escoles i instituts, perquè infants i joves siguin conscients en aquest tema i ho puguin treballar des de casa amb les seves famílies.

Emmarcat en un dels tres objectius principals, Espigoladors també genera oportunitats laborals a partir de l’obrador que tenen al Prat de Llobregat. “Tenim programes d’inserció laboral i formació, sobretot al barri de Sant Cosme, perquè aquestes persones arribin a formar-se en un període de temps determinat i adquireixin certs coneixements que els permetin entrar en el mercat laboral posteriorment”, explica Gras.

Des del 2015, l’organització celebra el premi ‘El menjar no es llença’, un concurs destinat a infants i joves per promoure idees en contra del malbaratament alimentari. “Els infants més petits ens fan arribar contes contra el malbaratament alimentari i el jovent ens envia propostes en forma de vídeo, explicant solucions innovadores o possibles alternatives”, assegura Gras.

El futur del malbaratament

A curt termini, l’entitat pretén sensibilitzar cada vegada més població i estendre la tasca a altres parts del territori. “Ens podríem estendre a altres punts de Catalunya i fins i tot a diferents territoris de l’Estat espanyol”, explica Gras.

A llarg termini, la tècnica de comunicació d’Espigoladors assegura que “l’objectiu és desaparèixer, perquè això voldria dir que ja no hi ha malbaratament alimentari. És un camí llarg que es preveu difícil, però no impossible”.