Atendre les violències amb una mirada àmplia

El projecte, que ha durat dos anys, ha estat finançat pel Programa de Drets, Igualtat i Ciutadania de la Comissió Europea per abordar la necessitat de la perspectiva de la diversitat de gènere i sexual en el treball dels diferents serveis d'assessorament psicològic, legal i professional de les violències masclistes. Proposa un enfocament més ampli de la violència i la no discriminació per garantir plenament els drets de les persones LGBTI en situació de violència, així com ampliar la pluralitat de casos de les dones en situació de violència.

‘Look wide’ proposa una revisió de les metodologies d’abordatge que permetin conèixer la prevalença i les característiques de les diverses violències masclistes i de gènere que pateixen les persones LGTBI, tot identificant i detectant els prejudicis existents a l’hora de fer l’atenció i el suport en els diferents serveis.

Segons Miriam Solà, una de les investigadores, “És clar que comparteixen la mateixa arrel, el sistema heteropatriarcal, tot i que poden tenir expressions diferenciades. Però fa falta una reflexió general prèvia sobre el que implica ubicar les polítiques LGTB i les polítiques de gènere, compartir els recursos i responsabilitats i fer una crítica profunda sobre el que això implica”.

Des d’aquesta base el projecte proposa ampliar les violències i anar més enllà de la teorització, cosa que implica un canvi real en l’abordatge, per la qual cosa es necessita compromís polític i recursos des d’aquesta nova perspectiva més àmplia.

Una altra de les investigadores participants, Nagore Garcia, pensa que la diferència legislativa i de recursos dels diferents països participants “ens posa molt reptes, ha estat un projecte complex sobretot en la reflexió conceptual de les violències de gènere. La directiva europea sobre drets de les víctimes ens dona un marc europeu en el que ja es contempla la diversitat sexual i de gènere però en realitat la seva implementació no ha estat tangible”.

Realitats diverses

Les entitats europees participants durant aquests dos anys han estat: Differenza Donna d’Itàlia, Dissens, d’Alemanya, Hatter Society d’Hongria i KMOP de Grècia, sota el lideratge de la Fundació Catalana Surt.

La diferència de marc legislatiu i context social és evident. Per posar un exemple, mentre a Catalunya i el Regne d’Espanya s’ha avançat legislativament i socialment, a Hongria es treballa en un entorn no tan amable, fins i tot de vegades hostil” tal com va apuntar Eszter Bálint de Hatter Society.  

Pel que fa al desenvolupament i visió dels recursos, la situació també és força diferent. A Catalunya es compta amb recursos en violència masclista, 109 Serveis d’Atenció i Informació a les Dones i prop de 70 Serveis d’Atenció Integral. Gabriel Nox indica que a Alemanya “hi ha molts serveis entre iguals, hem intentat analitzar com podem ser un sistema de suport millor per a les persones LGTBI perquè les persones que ofereixen atenció siguin membres de la comunitat i es combini amb el desenvolupament professional”.

El cas de Grècia, tal com va afirmar Nancy Papathanasiou “és un dels més problemàtics d’Europa pel que fa al seguiment de la salut mental i les persones LGTBI, el que diem pot semblar bàsic però és important”.

Per la seva banda, la italiana Sabrina Frasca explica que “els centres d’acollida fundats als anys 90 es van conformar en base a la mirada feminista, amb el pes de la crítica al patriarcat i, per tant, la violència contra les dones és un problema cultural i no individual. Per al moviment feminista italià no és fàcil ampliar la mirada i acollir altres tipus de discriminacions als seus centres d’acollida”.

Aquesta jornada, que es va portar a terme el passat 3 de desembre, volia ser un espai de trobada i intercanvi per a professionals de serveis d'atenció, activistes, acadèmiques i responsables de polítiques públiques en l'àmbit local i internacional.