Mònica Bellido: “L’esport esdevé terapèutic per a les persones amb TEA”

Detectar petites mancances vigents dins la nostre societat i impulsar mesures puntuals per afrontar-les pot convertir-se, sense esperar-ho, en la llavor d'una futura entitat. És el cas de l'associació que ens ocupa. Hem parlat amb la Mònica Bellido, presidenta i educadora infantil i amb la Míriam Torre, psicòloga i psicoterapeuta, sobre la història de l'entitat i sobre les dificultats que pateixen les persones amb Trastorn de l'Espectre Autista.  

Com definiríeu l’associació?

Som una associació sense ànim de lucre que treballa amb un grup de persones amb Trastorn de l’Espectre Autista, familiars i amics. Comptem amb una psicòloga i una psicoterapeuta de referència i amb moltes ganes de tirar endavant tota una sèrie de projectes per donar visibilitat i normalitzar el TEA.

Quina és la vostra missió?

El nostre objectiu és millorar la qualitat de vida de les persones amb TEA i les seves famílies i donar a conèixer la condició autista per tal d’aconseguir una normalització i plena inclusió a la societat.

Per què i quan decidiu posar-la en marxa?

L’associació neix aquest estiu arran del ‘Casal adaptat: a l’estiu supera’t’ realitzat conjuntament  amb el Club Natació Reus Ploms i destinat a infants i joves amb Trastorn de l’Espectre Autista.

Vam detectar la necessitat de crear una activitat inclusiva que servís com a punt de trobada, de treball, de suport i acompanyament a moltes famílies.

Què és el trastorn de l’espectre autista?

El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és un trastorn del neurodesenvolupament que interfereix en la intercomunicació i la interrelació. Es crea en els 30 primers mesos de vida i dona lloc a un deteriorament del desenvolupament emocional i cognitiu.

Amb quines dificultats es troben les persones que el pateixen?

El TEA es caracteritza per presentar dificultats amb intensitats diferents, que poden existir tant per excés com per defecte en les àrees de l’afectació social, la comunicació i la reiteració de comportaments restringits i repetitius.

Creieu que la societat té prou consciència sobre les dificultats que pateix aquest col·lectiu?

Mica en mica i gràcies a la tasca d’associacions i col·lectius, aquesta condició de vida s’està fent més visible i cada vegada la societat té més consciència de les capacitats que les persones amb autisme tenen així com de les dificultats que dia a dia han de superar.

Tot i això, encara tenim molta feina a fer i molts mites que trencar sobre l’autisme.

Què pot aportar l’esport per millorar la qualitat de vida i la inclusió d’aquestes persones?

L’esport és beneficiós per al creixement psicosocial de qualsevol persona, ja que practicar esport millora l’estat d’ànim i afavoreix la salut física.

Però és cert que alguns d’aquests beneficis esdevenen terapèutics per a les persones dins de l’espectre Autista. El fet de practicar esport afavoreix la coordinació i el coneixement del propi cos. Aspectes que sovint els hi poden resultar complexos. D’altra banda, el fet de practicar un esport i participar d’una entitat esportiva esdevé una via de socialització que facilita poder treballar les habilitats socials.

 Quines activitats dueu a terme per millorar les condicions de vida de les persones amb TEA?

Desenvolupem activitats de tota mena. Disposem d’assessorament i acompanyament terapèutic per a les persones amb TEA i les seves famílies, xerrades educatives i informatives sobre el trastorn per sensibilitzar la població, tallers adreçats a mares i pares i als germans i acompanyament al món laboral.

A més, també organitzem activitats d’oci, culturals, esportives, socials i de ciutat per a infants, joves i adults amb TEA i les seves famílies.

Com ha estat el procés de creació de l’entitat?

La veritat és que ho hem fet amb tantes ganes i il·lusió que realment tot ha estat molt fàcil. Des del primer moment hem trobat suport i estem agraïts a moltes persones.

No us heu trobat amb dificultats?

El que ha estat més feixuc són els tràmits burocràtics i el tema econòmic, la manca de recursos econòmics que anem solucionant com podem.

Quines eines o bones pràctiques us han ajudat en el procés?

Bàsicament escoltar i observar les necessitats reals que hi havia  envers les persones amb condició autista i a partir d’escoltar posar-nos a treballar en equip per poder portar a terme el màxim d’activitats possibles conjuntament amb els centres de pedagogia especial, residències, unitats de capacitació per al treball, tallers protegits, unitats hospitalàries, serveis mèdics, centres educatius....

El que volem és ser la seva veu i per això creiem que el més important és escoltar-los i a la vegada aprendre molt d’ells perquè són ells qui realment tenen molt a dir.

Quins consells donaríeu a aquelles persones que tinguin al cap engegar una entitat?

Que ho facin! Que lluitin per aconseguir-ho malgrat sorgeixin obstacles. Que formin un equip sòlid i amb energia, preparat per tenir una bona organització i ordre de preferències clares a l’hora d’iniciar-se i començar a treballar.

Quins reptes immediats us poseu?

El nostre repte és fer-nos grans, ja que som una associació petita nascuda fa poquets mesos amb moltes ganes de tirar endavant i, sobretot, poder portar a terme el màxim de projectes possibles aconseguint superar-nos dia a dia per poder vèncer tots els obstacles que la societat d’avui encara ens posa.