Ariadna Vilà: “El nou protocol ajudarà a emergir més casos de matrimonis forçats”

Durant el 2019 es van detectar 14 casos de matrimonis forçats a Catalunya. Tot i que aquesta pràctica és comú a l’Àfrica Subsahariana, el Magreb i l’Àsia Meridional,  també és present al nostre país. En els últims 10 anys, s’han atès a 153 nenes i dones per matrimoni forçós o en risc de patir-ne.

Des del 2008 el matrimoni forçat és considerat un tipus de violència masclista perquè la unió es fa sense el ple i lliure consentiment de la dona i sota la pressió física, sexual i psicològica de la seva família i entorn.

Ara, la Generalitat ha creat un nou protocol per prevenir i abordar el matrimoni forçat, erradicant aquesta violència masclista. Té el suport de 20 taules de coordinació, a més de les 72 ja existents, formades per agents del món educatiu, mèdic, policial i de serveis socials.

Han comptat amb l’ajuda d’entitats expertes en el tema, com és el cas de Valentes i Acompanyades, una associació nascuda el 2014 per treballar la prevenció dels matrimonis forçats. Des de Xarxanet, parlem amb la coordinadora i psicòloga del projecte, Ariadna Vilà, perquè ens expliqui com donen suport a les dones.

Com s’activa el nou protocol?

El protocol es divideix en quatre fases. Primer la prevenció, que necessita molta sensibilització i formació de tots els agents del territori.  Això facilita que es puguin detectar casos i qualsevol estructura que detecti algun cas sensible, engega els mecanismes per intervenir. Un cop detectat el cas, s’ha de valorar quin tipus d’intervenció es fa diferenciant menors i no menors. I després l’acompanyament integral d’atenció laboral, econòmica i de salut i atenció psicològica i emocional que és la fonamental.

I arriba la darrera fase.

La fase de recuperació, quan se senten acompanyades, s’empoderen i enforteixen perquè puguin fer el seu projecte de persones lliures.

Com d’important és que el departament de Treball, Afers Socials i Família reforci el protocol?

El protocol és el primer pas i el més important perquè tot el teixit territorial sigui conscient. Hi ha un reconeixement de la Generalitat i del Departament d’aquesta violència comunitària amb una peculiaritat diferent de la violència de gènere. Aquí no es vol fer mal a les filles, de fet creuen que és pel seu bé, perquè és una pràctica tradicional patriarcal. En temes de violència sempre anem una mica coixos, però és la porta d’entrada i ara ens empara un protocol darrere.

Què en penseu des de Valentes i Acompanyades del protocol?

És una aposta molt positiva per dos grans motius: el protocol ajudarà a emergir més casos de matrimonis forçats que sabem que hi són però no acaben de sortir i facilitarà que tots els agents del territori prenguin consciència d’aquest fenomen que és invisible. Farà que tothom posi la mirada cap a l’erradicació.

El 2019 es van detectar 14 casos a Catalunya. 

Aquesta xifra és la punta de l’iceberg. Al final hi ha moltes dones que han passat per això i no ho diuen.

També s’ha incorporat un grup de professionals amb capacitats lingüístiques per entrar en contacte amb les poblacions d’origen.  

És molt necessari. Hem de treballar amb la comunitat i grup cultural que exerceixen aquest tipus de violència. Costa perquè hi ha un xoc cultural però aquestes figures faciliten aquest pas. No és un tema religiós, és una pràctica cultural tradicional patriarcal. I aquests recursos ens faciliten entendre com funciona, què pensen i quines relacions familiars hi ha...

Per què les famílies perden el contacte amb les dones que denuncien?

Hi ha casos de tot. Hi ha casos en què la dona ha pogut recuperar els vincles familiars, però hi ha altres que no. Algunes dones tampoc volen recuperar-ho perquè és molt dur. “Trio la meva llibertat o el rebuig de tot el meu entorn?”. 

Des de Valentes i Acompanyades quina feina feu per erradicar el matrimoni forçat?

Tenim diferents línies d’actuació. Una primera és en temes de prevenció i detecció on treballem amb un grup de noies menors que es troben en situació de risc. També fem sensibilització i xerrades a instituts, CAPS, professorat, tercer sector, metges... per informar i explicar què són. I després tenim una figura que són les referents, dones que han passat per aquest procés i que afortunadament porten una vida totalment lliure. Acaben sent elles un mirall i participen en xerrades amb el seu testimoni.

I en el cas que s’hagi d’intervenir?

Si s’ha d’intervenir, ho podem fer a partir de 18 anys. En menors, si s’ha de prendre alguna mesura punitiva, entren els cossos de seguretat. Nosaltres, a partir de 18 fem acompanyament integral on la referent i la dona fan el seu projecte. I paral·lelament oferim atenció psicològica personalitzada.

I què passa amb les menors?

A les menors ho detectem i treballem directament amb treballs socials i fem un seguiment amb els agents que s’incorporen dels instituts, les escoles. Treballem com abordar el cas de manera conjunta sense arribar al tema punitiu. Hem d’anar valorant el risc i si el risc és més alt i ha d’intervenir fiscalia, ja ens apartem.

Les noies expliquen obertament el seu cas?

Que una dona et verbalitzi que la volen casar és molt difícil. El més normal és que calli. El que diem sempre és que hi hagi un bon vincle amb algun tutor o monitor o referent. Aquí és quan ella, de mica en mica, es deixa anar. Pots veure que el seu comportament canvia, baixa el ritme acadèmic... Llavors, intervenim d’una manera molt delicada, la nena s’ha de sentir protegida i estimada.

Quin és el perfil de dones a les que ajudeu?

Les nenes a la fase de prevenció són de 12 a 18 anys i les d’intervenció entre els 18 i 24 anys. I algun perfil que ja han passat per matrimoni i han sigut mares tenen uns 27. I de la procedència, nosaltres treballem amb dones del Senegal, Gàmbia, el Marroc, l'Índia i el Pakistan.