Bancs, asseguradores i fons de pensions financen la indústria armamentística

Sempre es parla de la banca com a font de finançament militar a l’Estat, però no és l'única. Les asseguradores i fons de pensions també estarien finançant a grans fabricants d’armament militar. Així ho confirma, per primera vegada, l’informe ‘Bancs, asseguradores i fons de pensions financen el negoci de la guerra a Espanya’, del Centre Delàs d’Estudis per la Pau en col·laboració amb FETS -Finançament Ètic i Solidari-.

Emmarcat en la campanya ‘Banca armada’, el Centre Delàs publica aquest nou informe on retrata les companyies d’assegurances i els fons de pensions que també col·laboren amb el sector d’armament. 

Els bancs actuen com a inversors de les accions de les empreses armamentístiques, sobretot mitjançant crèdits, entre els quals destaquen el BBVA, Santander, ING, Deutsche Bank, Banc Sabadell, Bankia i CaixaBank. Durant el període del 2014 al 2019, les entitats financeres que operen a Espanya van aportar 11.969 milions d’euros al sector militar. 

Ara, Delàs confirma que vint-i-sis asseguradores acumulen 29.767 milions d’euros en finançament d’armes. Cardiff Assurance, AXA, BBVA Seguros, Santander Seguros, Allianz, BancSabadell Seguros i Vida, VidaCaixa i SegurCaixa, Adeslas, AIG, Mapfre, Liberty Seguros o Línea Directa són algunes d’elles. A més, són dinou els plans de pensions de CaixaBank, BBVA, Ibercaja, Bankia, Banc Sabadell o Mutua Madrileña, entre d'altres, els que destinen 30.354 milions d’euros a la indústria.

El BBVA i el Santander financen el 62% del total de la banca espanyola. I si se suma la Societat Espanyola de Participacions Industrials (SEPI), s'arriba al 89%. Segons un informe anterior del Centre Delàs, entre el 2013 i el 2018, la banca espanyola hauria aportat més de vuit mil milions d’euros a 39 empreses militars, el 60% d’aquest finançament el concentren també el BBVA i el Santander.

"No només financem les empreses d'armes a través dels nostres comptes corrents, dels nostres dipòsits a termini de la compravenda d'accions i bons, sinó que també estem ajudant de manera determinant a l'expansió del sector armamentista amb la contractació d'assegurances personals (de vida, salut, ...), de danys (vehicle, robatori, incendis, ...), o de prestació de serveis (d'assistència en viatge, de decessos, ...) i amb els plans de pensions", sentencia el coordinador del Centre Delàs, membre de la campanya i autor de l’informe, Jordi Calvo.

El sector armamentístic

El 75% de la producció que compra el Ministeri de Defensa prové de cinc empreses militars: Airbus, Navantia (SEPI), General Dynamics, Indra i Expal (Maxam), sent les dues últimes les majoritàries.

Indra, empresa dedicada al desenvolupament de productes i serveis tecnològics per a míssils i avions de guerra, entre altres productes de control i vigilància fronterera, i Maxam, dedicada a la munició amb una “clara relació comercial amb Aràbia Saudita, un dels principals clients d’armes del món que lidera la coalició en la guerra contra el Iemen” serien les apostes primordials de la banca, segons el Centre Delàs.

Expal, filial de Maxam, que es dedica exclusivament a fabricar i vendre armes, ha estat el principal fabricant espanyol de mines antipersones i bombes de dispersió fins que es van prohibir. Bombes, míssils, municions o artilleria són els materials que es venen a Colòmbia, Sàhara Occidental, República Centreafricana, Ghana, Turquia, Israel, Aràbia Saudita o Emirats Àrabs Units. Des de Delàs, asseguren que el comerç d’armament es regeix per motivacions polítiques, perquè Espanya no ven a l’Iran, Líban, Palestina, Síria ni Iemen.

A Catalunya trobem les filials Nitricomax, a Tarragona, que produeix àcid nítric, i un polvorí -edifici on s’emmagatzema la pólvora- al Bruc amb més de 200.000 quilos d’explosius. Va ser aquesta dinamita fabricada per Maxam la utilitzada als atemptats d’Atocha el 2004, segons el comissari cap dels tècnics en desactivació d’artefactes explosius de la Policia Nacional, Juan Jesús Sánchez Manzano.  

Indra, per la seva banda, forma part de l’Ibex 35, i és l’empresa que lidera a Espanya la construcció del FCAS, el Sistema Aeri de Combat Futur, que estan desenvolupant conjuntament França, Alemanya i Espanya.  

Espanya, exportadora d'armes

Espanya seria el segon país europeu exportador d’armes a Turquia, i l’Aràbia Saudita es consolida com el principal client de les exportacions d’armament del país. El desembre de 2018 es van autoritzar tres programes militars més per valor de més de set mil milions d’euros per la construcció de tancs i fragates per a l’avió de combat Eurofighter, el mateix que s’utilitza per bombardejar el Iemen.

Tot i les acusacions cap a Espanya del Tribunal Penal Internacional de la Haia o les de l’ONU, se segueix violant la Llei espanyola del 2007 que no permet la venda d’armament que “pugui ser emprat en accions que pertorben la pau, l’estabilitat o la seguretat en un àmbit mundial o regional”.

A més, el Tractat sobre el comerç d’armes del 2014 de l’ONU, ratificat per Espanya, prohibeix exportar armes a altres països per cometre violacions greus dels drets humans. Però l’acord del Govern estatal, vigent des de 1987, decreta la confidencialitat de les autoritzacions de venda d’armament.

La banca ètica com a alternativa

Per fugir de la banca tradicional i del finançament d’armes, existeix la banca ètica, que té com a objectiu la compatibilitat entre la rendibilitat econòmica i el respecte amb els drets humans i el medi ambient. La banca ètica només inverteix en projectes de valor afegit per la societat des d’un punt de vista social, mediambiental, cultural i educatiu.

Segons el FETS, la banca ètica ha de complir cinc principis: l'ètica aplicada, la coherència, la participació democràtica, la transparència i la implicació. Les nou opcions que trobem a Espanya són: FIARE (Fundació d’Inversió d’Estalvi Responsable), Triodos Bank, Coop57, Enclau, IDEAS, IUNA, GAP-Madrid, Oikocredit i FIDEM (Fundació Internacional de la Dona Emprenedora).  

"Hi ha opcions ètiques per al sector assegurador, tot i que encara estan limitades a algunes corredories d'assegurances i a nou entitats mutualistes o d'assegurances que compleixen amb els criteris ètics del segell Ethsi", expliquen des del Centre Delàs. Aquest segell garanteix la qualitat de les gestions de les empreses certificades en solidaritat i sostenibilitat. 

La campanya ‘Banca Armada’

A la campanya hi participen actualment nou organitzacions: Centre Delàs d’Estudis per la Pau, SETEM, Justícia i Pau, ODG, Col·lectiu Rets, AA-MOC, FETS, Fundació Novessendes i la Fundació Finanzas Éticas.

Tenen com a objectiu denunciar els vincles de les entitats financeres amb la indústria de l’armament per sensibilitzar la societat sobre  la relació d’aquestes pràctiques financeres amb les tragèdies humanes i els conflictes internacionals. Mostren el volum i importància de les relacions entre bancs i empreses d’armament per identificar les entitats financeres responsables de la fabricació i exportació d’armes.

Identifiquen cinc maneres de finançar la indústria armamentista. La participació en les accions de les empreses d’armament, el finançament de les exportacions d’armes, l’emissió de bons i pagarés, els fons d’inversió d’estalvis i pensions, i els crèdits i préstecs a la indústria militar.