Susana Ferrer: “Comptem amb un tercer sector molt consolidat i no tenim llei. Anem molt tard”

Quins aspectes en termes jurídics ha de contemplar la nova llei del tercer sector a Catalunya perquè s’adapti a la realitat i garanteixi cobrir les necessitats del sector?

Que sigui una llei que respongui a uns bons criteris de tècnica legislava, complerta, però no exhaustiva. Que permeti un bon desenvolupament i que es basi en les experiències prèvies d’altres comunitats autònomes que ja tenen degudament el tercer sector regulat. Hem de ser conscients de que mai una llei és suficient per garantir el que es pretén, sempre ha d’anar acompanyada d’una voluntat política, una bona organització administrativa i una implementació de la mateixa.

Com es presenta la viabilitat jurídica de la llei catalana?

És totalment viable en termes jurídics. L’estat d’autonomia preveu el dret a exercir les seves funcions perquè siguin consultades per les administracions públiques. No hi ha dubte que estem dins d’un marge competencial. És una responsabilitat dels poders públics amb els drets humans, tenir una coherència amb tot el que afecta a aquests drets. El tercer sector està molt consolidat, però la realitat jurídica no està al nivell de l’activitat real.

Quines són les claus que han d’estar presents en la nova llei?

La llei ha de donar pas a crear sinergies i col·laboracions. És essencial regular-ho, establir sistemes de prestació de serveis que permetin cobrir les necessitats de les persones beneficiàries. El tercer sector presta serveis de proximitat i per la delicadesa de la gent a la que està adreçada, els estats poden gestionar-los indirectament a través de formes no contractuals. D’altra banda, el tercer sector no pot estar pendent de les subvencions per sobreviure sinó que s’han d’establir sistemes per garantir la viabilitat econòmica i per fomentar el seu finançament.

També és molt important definir exactament què és el tercer sector, com s’estructurarà, que es basi en el qui i en el com i seguir les bones practiques d’altres territoris que ja comptin amb una llei. Ha de quedar clar quins són els serveis del tercer sector, les finalitats del servei i com es presten aquests. Partim d’una situació, sabem i coneixem millor que ningú el que necessiten la persones vulnerables i això s’ha de tenir en compte quan participem i definim les taules de diàleg amb les administracions públiques.

Què s’hauria d’evitar?

Hauríem d’evitar que sigui una llei limitativa en termes d’establir llistes tancades d’entitats o de serveis o de fórmules de prestacions de serveis, això seria un error. També seria un error no aprofitar aquesta llei per fer una regulació de les fórmules idònies de prestació d’atenció a les persones per part del tercer sector.

Quin és el següent pas per portar-la a terme?

Hem d’insistir en l’absència de la regulació i la necessitat de construir una realitat jurídica que sigui coherent amb la realitat social. Catalunya és un tercer sector tan consolidat i tan potent que és incoherent que no tingui una regulació. Altres comunitats autònomes acaben de constituir les taules del tercer sector i ja tenen la llei. Aquí ja tenim taula des de fa anys i no tenim normativa, el que representa una incoherència entre la realitat i la realitat jurídica. Anem molt tard.

Quin paper juga el tercer sector amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible?

Quan comences a veure aquell organigrama tan atractiu de colors t’adones que els ODS són el tercer sector i representen aspectes propis de les organitzacions i no se’ls dona el valor suficient. La societat ha de ser conscient del paper protagonista del tercer sector en la implementació a Catalunya dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i de l’Agenda 2030. D’altra banda, ha d‘haver-hi una responsabilitat dels poders públics que reguli el tercer sector en aquest aspecte i el doti de les eines necessàries per assolir els objectius.

Hi ha algun element que es pugui millorar perquè el tercer sector sigui reconegut com a tal?

S’ha de fer molta pedagogia perquè la ciutadania conegui el tercer sector. La gent que no està en aquest món no sap a què ens referim exactament quan diem que és essencial. Si es defineix bé i arriba a la gent, es pot donar un gran pas endavant.