María-Cruz Santos: "Hi ha una necessitat excessiva d'adequar el patrimoni als barems actuals"

El 2022 l'associació SOS Monuments complirà vint-i-cinc anys d'existència, una efemèride que la converteix en una de les entitats que treballa per una bona gestió del patrimoni cultural amb més experiència de l'Estat. L'entitat es va crear el 1997 en una trobada a Figueres per un grup d'arquitectes, geògrafs, historiadors, i altres professionals, per obrir canals de participació de la societat en la democratització i control de la gestió del patrimoni cultural.

"Un patrimoni cultural entès en el sentit més ampli, des de l'historicoartístic tradicional, fins a les noves formes de béns d'interès cultural tant materials com immaterials", expliquen des de l'associació, quelcom que els col·loca davant de nombroses lluites, tantes que, tot i que el seu camí els va portar a treballar en l'àmbit estatal, des de SOS Monuments ens expliquen que actualment estan centrats en les problemàtiques existents a Catalunya relacionades amb el patrimoni, sobretot a la ciutat de Barcelona.

La vicepresidenta de l'entitat, la historiadora María-Cruz Santos, ens parla de la tasca de SOS Monuments, d'algunes de les lluites actuals i de la sensibilització que es té a Catalunya per la cura del patrimoni cultural.

Des de quins vessants treballeu en favor de la bona gestió del patrimoni cultural?

Les persones i les entitats ens demanen recolzament en les seves lluites, assessorament i suport legal, i nosaltres els encaminem. També fem difusió de problemàtiques relacionades amb el patrimoni cultural a través d'excursions. Són unes sortides que no són per visitar la Catedral de Barcelona o la Sagrada Família, sinó que estan destinades a donar a conèixer problemàtiques, com pot haver-hi en la Rotonda, l'edifici modernista proper a la plaça Kennedy, o al Parc de l'Oreneta, on hi ha una plataforma preocupada per les obres que es duran a terme.

Organitzem taules rodones o xerrades, precisament el 6 d'octubre tenim la primera d'elles. Són xerrades sempre referents a patrimoni. També coordinem o promocionem unes trobades d'associacions de tot l'Estat des de l'any 2000.

Qui forma part de l'entitat?

Majoritàriament són arquitectes. Ara en l'actualitat a la junta ha baixat una mica la proporció d'arquitectes, i som persones d'història, un geòleg, un arqueòleg, una geografia i és més variat. Però la doctrina principal procedeix dels fundadors que eren principalment arquitectes, com Salvador Tarragó, Enric Viñas, Josep Mora, etcètera.

Quins són els principals perills als quals s'enfronta el patrimoni cultural a banda el pas del temps?

Un d'ells és la necessitat que hi ha de fer les coses boniques i adequades al concepte estètic que tenim ara. Es pretén, de manera excessiva, adequar-lo als barems actuals. L'Enric Viñas, soci fundador de SOS Monuments, diu que, a vegades, és suficient amb "treure la pols".

També hem de comptar que en aquest moment molts dels oficis antics han desaparegut. Aquest és un problema molt greu, perquè reconstruir elements que ja han caigut, o posar-los més firmes, no és fàcil. Els professionals d'avui dia normalment el que saben fer és construir edificis moderns i treballar amb materials moderns. Tenir a una persona fent una argamassa com es feia al segle IX no és ni tan ràpid ni tan barat que amb el mètode actual.

Les administracions tenen sensibilització per recuperar el patrimoni cultural?

Les administracions petites tenen el problema que confonen l'antic amb el vell. Llavors, com ho veuen molt atronitat, pensen que no té valor. Hi ha un valor també antropològic, per exemple, els safareigs, en molts llocs han desaparegut i val la pena conservar-los. I de ciutats grans com Girona o Vic, hi ha moltes pressions econòmiques per requalificar terrenys i els polítics, no ens enganyarem, es resisteixen, més o menys, però molt difícil resistir-se fins al final i no cedir en res. Tampoc hi ha una pressió popular per evitar segons quines coses.

"Que molts dels oficis antics hagin desaparegut és un problema molt greu per a la bona gestió del patrimoni cultural".

Falta interès per part de la ciutadania?

Fa falta més sensibilitat, que les persones s'adonin que quan una cosa es perd és irrecuperable. Ara mateix hi ha un tema, que segurament es perdrà perquè no existeix pressió popular, que és la desaparició de les cases dels oficials a les casernes de Sant Andreu, a Barcelona. Aquestes cases han d'anar a terra, ja hi ha un pla per fer-ho, perquè ho ha comprat el consorci de la Zona Franca i es construirà un complex de serveis i habitatges. Aquell edifici no és la catedral de Lleó, òbviament, però és un edifici amb un cert interès.

La caserna d'artilleria de Sant Andreu va tenir un paper important el 19 de juliol de 1936 perquè, en el moment en què va caure la caserna de Sant Andreu, va ser quan definitivament la rebel·lió va ser controlada. Tot això es perdrà, només queda una placa a terra i ningú ho explicarà i no es veurà ni la forma en què vivien els oficials, que algun interès té. El barri no té cap interès a conservar-lo. El centre d'estudis d'Ignasi Iglesias sí que estan intentant conservar-ho. És un exemple de com la ciutadania no aprecia el que té.

La gent jove s'hi implica?

Nosaltres necessitem gent jove que vingui a treballar. També volem que es facin sòcies de l'entitat, però el que ens interessa més és que la gent vingui a treballar. Però això ocupa temps i és natural. No sé molt bé si la gent jove ja té bastant amb tenir quatre feines, tres màsters, cinc idiomes i, així i tot, no poder-se pagar el pis. També pot passar que cada generació vol fer les seves associacions o i enfrontar-se a les seves lluites.

El que estic convençuda és que, siguem nosaltres o una associació similar, això és necessari. Si no hi ha un toc d'atenció els poders econòmics i gent amb interessos faran el que els doni la gana. Hi ha moltes coses que s'han fet malament, però es que si no haguéssim estat allà s'haurien fet moltes més coses, i pitjors. Així que una entitat com la nostra és necessari que existeixi.

D'entre els temes més importants amb els que treballeu es troba l'avantprojecte de la Nova Llei de Patrimoni Històric.

És un tema molt important. Va lligat a què estem intentant, des del 2019, crear una federació amb totes les associacions de la resta de l'Estat. Vam presentar, de manera conjunta amb la resta d'associacions, una sèrie d'aportacions a l'avantprojecte de la Nova Llei de Patrimoni Històric. La primera llei de patrimoni és de 1933, i no es reforma fins al 1985, que és l'actual. Aquesta llei és una llei de mínims. Les autonomies tenen capacitat de fer les seves pròpies lleis. Catalunya té una llei de 1993, molt més avançada que la del 1985.

"Les administracions petites tenen el problema que confonen l'antic amb el vell i com ho veuen molt atronitat pensen que no té valor"

Quines propostes vau fer?

El problema per a nosaltres és que aquesta llei no té en compte diversos aspectes com el patrimoni industrial o els patrimonis immaterials, com el paisatge, temes que han anat agafant importància amb el pas dels anys. En aquest moment un paisatge és molt important i és quelcom que ha de contemplar a la nova llei, és el que demanàvem.

D'altra banda, les lleis contemplen la participació de la societat civil. Però en la pràctica la societat civil té molt poca capacitat d'influir en una llei. Demanem que les associacions o entitats es tinguin en compte per rebre assessorament, que puguin donar una opinió i que aquesta opinió es tingui en compte i no s'actuï sota criteris econòmics i polítics.

Dieu que la llei catalana és més avançada que l'estatal. Es té cura del patrimoni a Catalunya?

Més o menys com a la resta de l'Estat. Hi ha potser una major sensibilitat, però la veritat és que encara ens trobem amb coses flagrants. Per exemple, la Casa Tosquella, va sortir als mitjans a finals d'hivern, és un bé d'interès cultural nacional, la màxima categoria que se li pot donar a un bé, i la realitat és que s'està caient i ensorrant. Aquí està l'obligació per part del propietari de mantenir-lo, i en cas que no pugui s'ha de fer càrrec la Generalitat.

Què li passa a la Casa Tosquella?

No es pot entrar i no podem veure l'estat interior, però les vidrieres, que és el més significatiu, moltes estan trencades, el seu estat general és deplorable i el jardí està totalment destruït. Com aquest cas hi ha bastants més coses. El problema és que el patrimoni a vegades s'utilitza de forma política. El patrimoni que té un significat polític sí que rep molta atenció, però les que no, i a sobre no és possible treure'ls una renda econòmica, doncs s'abandonen.

També vau qüestionar els treballs a la Casa Batlló.

Hi ha dues parts. Entenem que la declaració del Bé Cultural d'Interès Nacional del 1969 és de tot l'edifici, no solament a la intervenció que va fer Antoni Gaudí a la finca ja existent, el que se suposa que no es pot tocar absolutament res. En canvi s'han dut a terme en una sèrie de treballs, alguns que considerem que han tingut molta cura, com els realitzats a la part més coneguda. Ens sembla que sí que han estat bastant respectuosos en alguns aspectes. Han reintegrat elements originals, i, si no els han trobat, els han fet reproduir.

No obstant això, a la part menys coneguda, que no tenia accés el visitant normalment, i on Gaudí no havia fet grans modificacions, és a dir, els patis interiors, on estaven les cuines, allà hi ha molts elements que no s'han respectat. Entre d'altres coses, destaca la famosa escala que és on s'han carregat les cuines. Ens preguntem amb quins criteris s'ha fet i considerem que, si l'escala és d'evacuació, no volem qüestionar els bombers, però pensem que s'ha donat el permís amb molta facilitat. I també les instal·lacions artístiques, que no aporten res a l'edifici.

"A Catalunya hi ha potser una major sensibilitat pel patrimoni culturals, però la veritat és que encara ens trobem amb coses flagrants".

Fa mal veure algunes intervencions en un lloc d'aquesta magnitud.

A mi hi ha alguna cosa que m'admira de la Casa Batlló i no s'explica al visitant. Ara em sembla que han rectificat aquests darrers mesos després de la crítica, però a la instal·lació ubicada a les antigues carboneres, es veu com Gaudí fa una cosa tremendament innovadora per a ser 1906. Ara es fa cada dia, però en aquella època no. Treu una paret mestra, i fa que part de l'edifici reposi sobre un pilar. Doncs això no ho expliquen. De fet, amb explicar la façana ja basta per quedar-se admirat i no ens cal totes aquestes instal·lacions.

La cura del patrimoni no només és una cosa física. S'ha de cuidar la informació que es dona?

Clar, una de les maneres de conservar el patrimoni també és explicar el passat al futur, a les pròximes generacions, però també a la nostra. Explicar i veure com es distribueixen els espais de la casa, per exemple, diu molt de la vida quotidiana i la vida normal ens expliquen molt més tot això.