Condemna al vandalisme contra el monument a la Sardana, símbol de la cultura catalana

Des de la inauguració del monument a la Sardana de Montjuïc, a Barcelona, l’any 1966, ha patit fins a tres actes vandàlics en els quals els perpetradors han deteriorat l’obra de diferents maneres. L’últim es va produir l’octubre del 2020, just fa un any, en el qual es van mutilar els braços i les mans de vuit de les figures.

Uns atacs vandàlics que atempten directament cap a la cultura catalana, d’una gran amplitud, però amb la sardana com a un dels emblemes més representatius, afirma Emília Escuder, presidenta de la Coordinadora d’Entitats Sardanistes de Barcelona.

Tres atacs des de la seva inauguració

L’any 2014, per exemple, ja va patir un atac vandàlic: primer, es van tallar i trencar dues mans d’una de les figures. Al cap d’uns dies, es van tallar la de les figures restants. El primer atac, però, es va produir l’any 2002, quan es va retirar completament una de les figures de l’estàtua.

Emília Escuder explica que els atacs sempre s’han produït el mes d’octubre, cap a les dates del Dia de la Hispanitat. Creuen que fa anys que és en el punt de mira dels grups d’ultradreta: “mai no ho ha reivindicat ningú, però creiem que són els únics a qui els hi pot molestar una estàtua de la sardana allà dalt”.

A més, la simbologia que representa el monument a la sardana va tenir una importància especial els primers anys de la seva inauguració: “durant l’època del Franquisme era un símbol del catalanisme clandestí a Barcelona” afirma Emília Escuder. Actualment, és una representació de la cultura catalana i el patrimoni, i el folklore regional.

“La sardana encara és una dansa viva, de germanor i solidària. Som una família. Denunciem les persones que atempten contra la nostra simbologia plenes d’odi. No obtenen cap benefici actuant d’aquesta manera” destaca la presidenta de la Coordinadora d’Entitats Sardanistes de Barcelona.

Un monument amb més de cinquanta anys d’història

L’escultura és obra de Josep Cañas i es troba a l’entrada del Castell de Montjuïc, col·locada expressament com a entrada a l’antic parc d’atraccions de Montjuïc i mirador de la muntanya. La va inaugurar l’alcalde franquista Josep Maria Porcioles. La formen vuit balladors, que representen el pas de ball anomenat ‘llargs’. Els vuit models de l’escultura eren membres de la Colla Sardanista Violetes del Bosc, amb més de seixanta anys d’història que just va desaparèixer l’any 2020. Van arribar a ser el grup més important de Barcelona i el que ha durat més en el temps.

Actualment, el Departament de Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic de l’Ajuntament encara no ha restaurat els desperfectes causats a l’escultura l’octubre del 2020. Des de la Coordinadora d’Entitats Sardanistes de Barcelona han considerat l’opció de plantejar un canvi de lloc del monument cap a una localització més cèntrica, però de moment no ho han formalitzat.

Acte de desgreuge

L’acte que se celebra el dissabte 23 d’octubre té com a objectiu principal reivindicar i denunciar tots els actes vandàlics i mutilacions que, al llarg dels anys, s’han produït a aquest símbol de la dansa i la cultura catalana. El celebren un any després de l’últim atac, ja que per les complicacions de la pandèmia va ser impossible dur a terme l’acte l’octubre del 2020.

L’acte es dividirà en tres parts principals. Primer de tot, es ballaran tres sardanes seguides d’uns petits parlaments. Es culminarà amb tres balls més i amb el cant de l’himne ‘Els Segadors’. L’acte serà presentat i conduït per Montserrat Morera, expresidenta del Consell d’Associacions de Barcelona. Assistiran les nou entitats que conformen la Coordinadora d’Entitats Sardanistes de Barcelona, colles de tot el territori, membres de l’Ajuntament de Barcelona i la presidenta del Parlament, Laura Borràs.