Alternatives lliures al nostre programari habitual

Estudis recents mostren que més del 50% dels usuaris arreu del món utilitzen Microsoft Office com al paquet (col·lecció de programes) ofimàtic habitual.

Aquests resultats sens dubte són fruit d'una grandiosa campanya de màrqueting per part de Microsoft junt amb el desenvolupament d'un bon producte, que ha fet que les eines que tots els usuaris aprenen a fer servir des que s'inicien en el món de la informàtica siguin les seves.
El fet de que un percentatge tan gran d'usuaris el faci servir ens pot fer pensar que l'eina de Microsoft és la millor de totes les disponibles, però, és cert això?

LibreOffice és un paquet ofimàtic gratuït desenvolupat per una comunitat de programadors que, cansats de Sun Microsystems i les traves que posava en el desenvolupament del OpenOffice.org, crearen la seva alternativa. LibreOffice ofereix un paquet ofimàtic complet amb aplicacions equivalents a les de MS Office, tenim Writer com a equivalent a Word, Calc com a equivalent a Excel,  Base com a equivalent a Access: Impress com a equivalent a Powerpoint i Draw com a equivalent a Visio. LibreOffice ofereix compatibilitat amb el format de la suite de Microsoft, de la mateixa manera que s'adapta als formats lliures i estandards com és el cas del .odt per al processament de textos.

Les possibilitats que ens ofereix LibreOffice haurien de ser suficients per a la immensa majoria d'usuaris de suites ofimàtiques, ja que la gran majoria de les funcionalitats de les que disposa el paquet de Microsoft estan presents a la alternativa lliure.

• Si vols conèixer més sobre el nou LibreOffice:
  Benvingut, LibreOffice!

• Si vols aprendre amb profunditat el funcionament del OpenOffice:
  Alternatives de programari lliure: la nostra oficina digital
   

Si creiem que no necessitem una suite ofimàtica completa, dins el programari lliure tenim alternatives per a substituir algunes eines concretes de les suites.

Com a substitut de MS Word tenim entre d'altres Abiword, un processador de textos molt lleuger capaç de funcionar als ordinadors més antics, podent ser utilitzable inclús des d'un pendrive. Abiword és multi plataforma, per tant, el podem fer servir des de Windows, MacOS o Linux.

A poc a poc l'hegemonia d'Internet Explorer va veient-se reduïda en gran part gràcies a l'emergent crescuda d'usuaris d'altres navegadors, destacant Mozilla Firefos o Google Chrome.

Recents estudis certifiquen l'increment del navegador de la Fundació Mozilla. Actualment aquest és utilitzat per més del 20% dels internautes arreu del món segons l'estudi realitzat per Net Applications.
Aquesta quota de mercat cada dia és més gran i no seria d'estranyar que en un temps posi en perill aquesta posició de lideratge que ha obtingut Microsoft gràcies sobretot a la inclusió del navegador dins el sistema operatiu convertint-se en  l'opció per defecte d'aquest per navegar per Internet.

Amb Mozilla Firefox obtindrem velocitat de navegació, seguretat, possibilitat d'instal·lació d'extensions, una comunitat activa de desenvolupadors i sobretot total llibertat per consultar, modificar i adaptar el codi font de l'aplicació.

A part de Mozilla Firefox, una potent alternativa la podem trobar en Google Chrome, un navegador que ofereix una velocitat i unes prestacions molt a tenir en compte. És un navegador ràpid que incorpora innovadores funcions com els diferents processos per a cada pestanya que fa que si es penja una de les pestanyes el navegador segueixi funcionant.

Ambdós navegadors ofereixen una qualitat molt alta i equiparable a les solucions de Microsoft i Opera Software. Com tots dos són totalment gratuïts només hem d'instal·lar i gaudir, i si no ens convenç, sempre estem a temps de tornar enrere.

• Comparativa entre navegadors web:
  Escollir un navegador web

• És important tenir el navegador web actualitzat:
  Els navegadors web es renoven

Avui en dia per mantenir un sistema MS Windows relativament protegit és necessari disposar d'alguna eina detectora de virus. Dins el programari lliure, entre d'altres, podem trobar:

Podem trobar diverses opcions, quina escollir? Dintre tota la oferta de programari de protecció, trobem versions gratuïtes d'antivirus comercials. Aquestes versions acostumen a oferir menys prestacions (sense suport, o sense filtre anti-spam...) però protegiran igualment al nostre ordinador.

• Avast! Free Antivirus Aquest antivirus, elaborat per una comunitat de desenvolupadors txecs, posa a disposició de l'usuari domèstic una bona, robusta i gratuïta solució de seguretat informàtica, oferint a empreses i institucions solucions de pagament adaptades a les seves necessitats.
  La versió gratuïta per a Windows ens ofereix una protecció antivirus així com anti-spyware, de la mateixa manera que ho ofereix en la versió per a GNU/Linux.
  La versió bàsica per a Mac OS, però, és de pagament.
   

• Una altra opció que podem considerar és AVG Antivirus. De la mateixa manera que ho fa l'anterior opció, AVG ofereix una versió bàsica gratuïta per a usuaris domèstics, que ens protegeix dels virus i troians. Per a usuaris pro (empreses i professionals) ofereix a més protecció per a phishing, anti-spam, protecció de la identitat, anti-rootkits, etc.
  AVG ens ofereix la seva protecció tant si fem servir GNU/Linux com si fem servir alguna versió de Microsoft Windows, però no ofereix protecció per a usuaris de Mac OS.
  
   

• Pots trobar més informació sobre les vulnerabilitats informàtiques a:
  Les amenaces informàtiques: protegim els nostres ordinadors!

• Gestors de correu
  Com a alternativa a Microsoft Outlook, la fundació Mozilla ofereix Mozilla Thunderbird un producte molt fiable, amb anys de desenvolupament i una interfície molt intuïtiva que ens ajudarà a gestionar el nostre correu de forma eficient.

• Visualitzar fitxers pdf
  Una gran alternativa al visor de PDF's d'Adobe és Foxit Reader, un lector molt més ràpid que el d'Adobe amb el que podrem llegir qualsevol PDF a la perfecció.

• Reproduir pel·lícules o fitxers multimèdia al nostre ordinador
  En comptes del Windows Media Player podem fer servir el reproductor VLC media player. Ens ofereix suport per a gairebé tots els formats d'àudio i vídeo ja que aquest integra codecs propis dins el reproductor, suportant també la integració de subtítols.

• Comprimir i descomprimir fitxers
  Hi ha alternatives per fer servir enlloc de Winrar o Winzip.El compressor/descompressor 7-Zip ofereix una compressió superior als formats .rar i .zip gràcies al seu format 7zip, de codi obert, que ens garanteix suport total a totes les plataformes. A part 7-Zip suporta els formats .zip i .rar dels compressors/descompressors esmentats.

• Missatgeria instantànea
  En comptes de Windows Live Messenger podem trobarAmsn. És un clon de Windows Live Messenger que inclou un gran nombre de funcionalitats que el fan ser un digne competidor .

• Manipulació d'imatges
  En lloc d'Adobe Photoshop podem provar el Gimp. És un editor fotogràfic d'una qualitat excel·lent, que està englobat al projecte GNU, i ofereix una sèrie d'eines que per a la gran majoria dels usuaris d'aquest tipus de programes seran més que suficients.

• Gravació de CD / DVD
  En comptes de fer servir el Nero, podem fer serivr el CDBurnerXP, una eina que ofereix un entorn amigable on gravar tota classe de cd's, funciona  sobre Windows 2000/XP/2003 Server/Vista/7

Darrere d'una aplicació de codi obert sempre hi ha present una comunitat dedicada a desenvolupar, analitzar i provar el programari. Això provoca que, mitjançant la col·laboració, dia a dia es vagi creant una eina millor, disposant a més de la possibilitat d'ajudar en el desenvolupament del programa aportant els nostres coneixements o bé desenvolupant-lo nosaltres per separat i adaptar-lo a les nostres necessitats. Dins el programari propietari la nostre interacció és reduïda, ja que sempre quedarem condicionats per les decisions de l'empresa distribuïdora.

Un exemple dels fruïts de la col·laboració entre programadors i usuaris la trobem al voltant de softcatalà. Aquest projecte aprofita les propietats del programari lliure per traduir al català les aplicacions informàtiques lliures més populars.

Això no implica que s'hagi de renunciar al programari propietari, ja que la major llibertat d'un usuari és la que té al poder utilitzar l'eina que més s'adeqüi a les seves necessitats, sigui aquesta lliure o no. En qualsevol aspecte de la vida, més enllà de la informàtica, s'ha d'intentar cercar el que més favorable sigui per als nostres interessos, per tant, sempre és positiu ampliar la nostre visió del programari i provar altres productes sense donar per suposat que l'eina que fem servir actualment és la millor i no és substituïble per cap altre.

Per tant, si hi ha una alternativa dins el programari lliure que pot satisfer les nostres necessitats val la pena provar-la, ja que la majoria de elles són gratuïtes i aquest petit esforç ens pot acabar aportant moltes millores en la nostre experiència d'usuari.