Com posar en marxa un hort comunitari a l’entitat

Els horts comunitaris són horts cooperatius, més o menys grans, instal·lats a les ciutats, pobles o entitats per a ser gestionats de forma cooperativa. Es configuren com espais de participació amb sistemes de gestió propis, per la qual cosa potencien les relacions entre persones de totes les edats i contextos. Se solen desenvolupar sota els principis de l’agricultura ecològica, i permeten fomentar hàbits sostenibles i aprenentatges diversos sobre subsistència i alimentació.

En tots els casos, l’hort comunitari i el seu funcionament, disseny i organització sorgeixen del consens de totes les persones participants, i sempre amb respecte per les condicions, interessos i disponibilitat de cadascú. També s’han de tenir en compte els recursos de què es disposa.

El primer pas per a instal·lar un hort comunitari és aconseguir una terra on fer les plantacions. Si l’entitat ja disposa d’un terreny, això no serà un problema, però si es tracta, per exemple, d’una associació urbana, caldrà que es pregunti per les dimensions i tipologia de l’hort i valorar si instal·lar-lo a la seva terrassa i balcó o cercar un espai a banda. Per fer això últim, hi ha tres vies: aconseguir la cessió d’un sòl en desús (negociant amb la propietat i presentant un projecte per escrit), optar a un dels espais buits del districte, i llogar o comprar el terreny.

Un cop escollit l’espai, caldrà definir algunes qüestions. Una d’elles és el format que prendrà l’hort. Per a una instal·lació d’aquestes característiques, hi ha cinc modalitats que s’hauran d’escollir segons l’espai de què es disposi i el tipus de cultius que es volen plantar.

Per a entitats de tipus més urbà, la primera opció són les taules de cultiu, que són taules elevades de diferents mides ideals per a espais reduïts o pavimentats. Per a aquestes necessitats també es pot optar per un hort vertical, que s’instal·la en parets o estructures i que alhora funcionen com a elements de decoració. Són idonis per terrasses i balcons, però no serveixen per a plantes de gran volum o arrel profunda.

Si l’entitat disposa de més espai, pot optar per plantacions de terra, que, tanmateix, necessiten coneixements més extensos per a ser instal·lades. D’aquesta tipologia, la modalitat per a l’espai més reduït són els bancals elevats, calaixos d’un metre d’amplada i llargada variable que es posen a terra. Una segona opció són les parades en crestall, on s’instal·len quatre parades o bancals delimitats per cordills i estaques, en un sistema de cultiu rotatiu de quatre anys. Finalment, hi ha la manera tradicional, que és l’hort en solcs, cultivant la terra directament. És idònia per a espais oberts, però caldrà preparar prèviament la terra.

Un cop s’ha escollit la modalitat d’hort, caldrà tenir en compte qüestions sobre el seu manteniment, com el tipus de reg, la fertilització i l’encoixinament.

Un aspecte principal del funcionament de tot hort, que ajudarà a determinar la seva modalitat, és l’accés a l’aigua. Si es vol aigua gratuïta, el millor és recollir l’aigua de la pluja o prendre’n del veïnat sempre amb el suport i el vistiplau de les persones del barri. Tanmateix, el més segur és que calgui pagar l’aigua, per la qual cosa es pot optar per fer activitats per a recollir diners (idealment, relacionades amb l’hort) o buscar el suport econòmic de l’Ajuntament.

En tots els casos, és aconsellable disposar d’una reserva d’aigua important, sigui mitjançant un pou o bidons. A raó de l’aigua a la qual es té accés, caldrà temporitzar i establir els horaris de reg.

Pel que fa al sistema de reg, els formats d’ús d’aigua més eficients i respectuosos amb el medi ambient són els sistemes de reg localitzats: el gota a gota i les cintes exudants, que poden connectar-se a un programador, o la forma més tradicional, la regadora. També serà indispensable fer un bon encoixinament per a mantenir la humitat de la terra, com s’assenyala a l’apartat següent.

La fertilització és imprescindible per a que l’hort tingui èxit, i és una garantia del caràcter cíclic del projecte i un impuls a la sostenibilitat de l’entitat. Això es deu al fet que, si ve es pot optar per anar a buscar fems a una granja o comprar adob a empreses o plantes de reciclatge, el més aconsellable és generar adob de la brossa orgànica de l’entitat i del barri i de les restes de poda i collita.

Una altra acció d’aquest tipus que és necessària per a que l’hort funcioni és l’encoixinament, que ve a ser una capa protectora de fins a cinc centímetres, feta de palla, branques, suro, encenalls d’escorça o cartó, i que s’ha de renovar cada 6 – 12 mesos. Aquesta tècnica protegeix la terra, conserva la humitat, suavitza els contrastos de temperatura, disminueix l’assecament de la terra pel vent i la insolació, evita la compactació del sòl i redueix el creixement d’herbes no desitjables.

Tot hort, sigui comunitari o no, compta amb dos espais bàsics. El mateix hort, i un espai on desar les eines, que es pot habilitar al mateix edifici de l’entitat o instal·lant una petita caseta o cobert.

Pel que fa a l’espai de l’hort, s’haurà de decidir de quina manera es treballa la terra, si de forma totalment conjunta (sobretot per a horts petits) o fent un repartiment en parcel·les (de manera que cada persona o grup s’encarregui d’una part del cultiu). 

Un altre punt que caldrà definir és com s’organitzarà el treball. Si ve tothom pot estar implicat d’alguna manera en les diferents tasques, el més aconsellable és crear comissions, de manera que una o diverses persones s’encarreguin sempre d’algunes tasques que van més enllà de treballar la terra, com el manteniment de les eines i l’espai, la distribució de la collita.

Dins d’aquesta qüestió de l’organització, és aconsellable implementar moments de trobada amb els quals cohesionar el grup i coordinar el treball i les diferents àrees. També és important incorporar espais de lleure al voltant de l’hort, com per exemple dinars, festes i jornades.

Per a treballar un hort calen eines. Aquestes es poden aconseguir demanant-les a granges i pagesos o comprant-les amb fons captats d’altres activitats. Alguns d’aquests materials són: la forca, l’aixadell, el rasclet, el cultivador, la pala de trasplantar, el plantador, l’escombra metàl·lica i les tisores de podar.

A banda de les eines, caldrà comptar amb altres recursos que facilitaran molt la feina de plantació, manteniment i recol·lecció: cubells, xarxes, carretons...

Un cop ja s’han definit totes les qüestions assenyalades als apartats anteriors, s’ha instal·lat l’hort i s’han adquirit els materials necessaris, ja es pot procedir a plantar. Per a decidir les espècies, s’haurà de tenir en compte el tipus d’hort, l’estació, la regió en la qual es troba l’espai, la rotació de cultius i la compatibilitat de les diferents espècies.

• Què plantar i quan segons la zona

S’encoratja a les entitats que instal·lin horts comunitaris que aprofitin l’espai per a recuperar varietats locals i tradicionals, que, alhora, seran més adequades i, per tant, més sostenibles i impulsores de la biodiversitat per al clima i el terreny en el qual es troba l’hort. Per a conèixer quines espècies plantar segons la regió de Catalunya on es troba l’hort i el moment de l’any, es pot consultar el calendari del Grup de Treball ‘L'hort escolar ecològic com a recurs educatiu’ de la Selva marítima.

• Les associacions

 A banda de la zona i l’època de l’any, a l’hora de la plantació cal tenir en compte quines plantes s’afavoreixen i quines es perjudiquen. Això vol dir respectar l’associació de cultius. Per fer això, es pot seguir la guia d’associacions de cultius del projecte Sembra Natura de l’Ajuntament de Barcelona.

• Rotació de cultius

Finalment, si s’estan plantant hortalisses, serà convenient implementar la rotació de cultius, que és essencial per a garantir el manteniment de la fertilitat i els nutrients del sòl. Es tracta d’alternar entre les diferents famílies que es sembren, i mai repetir la mateixa espècie al mateix espai fins després de quatre rotacions.

Caldrà, per tant, dividir l’espai en quatre parcel·les. Una proposta podria ser:

1. Parcel·la 1: Lleguminoses (mongetes, faves, pèsols) i crucíferes (cols, raves, bròquils, coliflors)
2. Parcel·la 2: Compostes (escaroles i enciams), cucurbitàcies (cogombres i carabassons) i quenopodiàcies (espinacs i bledes).
3. Parcel·la 3: Liliàcies (porros, alls i cebes) i umbel·líferes (apis, julivert i pastanagues).
4. Parcel·la 4: Solanàcies (pebrots, albergínies i tomàquets).