Gemma Pinyol: "No pots posar en marxa un projecte digitalitzador si hi ha entitats sense internet"

Gemma Pinyol és experta en governança, societat civil i gènere per a la Comissió Europea i altres organismes internacionals i ha participat en la jornada sobre la simplificació digital en l'administració pública organitzada per La Taula del Tercer Sector, m4Social i Lafede.cat.

Tenim un suspès en digitalització de processos de finançament públic a Catalunya?

Ni aprovem ni suspenem. La Generalitat té un portal per tramitar les subvencions en línia, un portal de transparència perquè també es pot veure qui les ha obtingut. Ara bé, en el procés subvencionador hi ha molta feina a fer, hi ha tràmits que no s'han digitalitzat, el sistema es podria millorar molt i es podrien posar més facilitats.

Les entitats aporten sempre la mateixa documentació quan sol·liciten una subvenció. És com si comencessin de zero quan la Generalitat ja té aquesta informació de fa mesos o anys.

Tot passa per la digitalització?

No només. Hi ha la bretxa digital. El fet que tots els procediments es facin online complica la vida a les organitzacions amb pitjor connectivitat especialment a les zones rurals. La digitalització dels tràmits ha d'anar acompanyada de polítiques paral·leles per fer arribar el 5G arreu.

"La digitalització dels tràmits ha d'anar acompanyada de polítiques paral·leles per fer arribar el 5G arreu"

Què és el que més hem de millorar?

Les eines i els recursos no estan prou aprofitats. El fet d'haver de pujar un document legal diverses vegades genera un cost econòmic que se'n diu de transacció que ha d'assumir l’organització. La digitalització podria reduir molt el cost de transacció. També caldria una revisió a nivell legal.

Com més ens pot aportar?

Ens pot ajudar a estalviar temps, recursos i cost emocional, a ser més eficients en el procés. Cada conselleria et demana els mateixos documents, i totes són la Generalitat. Això genera ineficiència i molt poca transparència. A l’hora de rendir comptes, si es centralitza i tothom hi té accés, hi ha més transparència. Guanyen les dues parts. La digitalització també pot millorar el seguiment, l'avaluació i la sistematització de dades sobre l'impacte dels projectes subvencionats.

"Cada conselleria et demana els mateixos documents, i totes són la Generalitat"

Què fem bé?

El que tenim és un portal. Si mirem deu anys enrere, estem aprovats. Però necessitem recursos econòmics, però tant institucions públiques com organitzacions del Tercer Sector estiguin disposades a canviar la seva cultura organitzativa. La digitalització requereix un canvi de cultura organitzativa.

Estan disposades?

Que es posi sobre la taula amb aquest acte ja és un senyal que hi ha voluntat del Tercer Sector, que està disposat a fer aquest salt.

I l'administració pública?

Està molt més digitalitzada que el Tercer Sector. Qui ha de fer més esforç és el Tercer Sector en digitalitzar-se a ell mateix, ha de demanar a l'administració que es digitalitzi però també que els ajudi a digitalitzar-se. 

Així, necessitem recursos i un canvi organitzatiu.

Hi ha intervencions que serien ràpides i altres que requereixen un compromís a nivell polític per fer certs canvis de regulació i d'infraestructures digitals.

Com de possible és això?

S'ha de digitalitzar l'administració i el Tercer Sector i hi ha d’haver una inversió econòmica i un compromís i una voluntat per les dues parts. I en paral·lel s'han de fer polítiques d'accés a la connectivitat i de capacitació de les eines per reduir la bretxa digital. No pots posar en marxa un projecte digitalitzador si hi ha entitats sense internet o que no saben com utilitzar-lo.

En quines iniciatives ens hauríem de fixar?

Els exemples més importants de la Comissió Europea on ens emmirallem són dos: un per a convocatòries de cooperació al desenvolupament i l'altre per a projectes europeus. Cooperació al desenvolupament ho feia tot amb paper i era molt difícil de verificar. Van fer el PADOR, una plataforma en la qual les organitzacions poden actualitzar les seves dedes financeres i legals en qualsevol moment. Amb un número d'identificació, aporten la seva documentació oficial. Van acabar fent PROSPECT, una plataforma que centralitza convocatòries. Aquestes dues plataformes estan connectades. Quan es sol·licita una subvenció els documents fiscals i legals ja estan automàticament disponibles.

Cliques a la convocatòria des de PROSPECT i puges els documents, poses el teu número PADOR i, automàticament, s'accedeix a les dades fiscals i legals. Jo, com a avaluadora, entro i trobo tota la informació, i les organitzacions poden actualitzar sempre que ho vulguin.

Sembla fàcil de fer.

És fàcil a nivell digital, a nivell legal no ho tinc tan clar. Si ho fa la Comissió Europea, per què no ho pot fer Catalunya?

I l'altre exemple?

És la plataforma ECAS que s'utilitza per als projectes europeus. Ja seria el súmmum si fusionessin PADOR i PROSPECT amb ECAS, que encara no ho han fet. A l'ECAS tens accés a tots els projectes: els Erasmus+, els HORIZON... 

Funciona igual: et dones d’alta, penges la teva informació, pots fer una recerca de totes les subvencions obertes i també de les licitacions. Pots cercar per programes, per agències o per direccions generals; et pots descarregar documents i comences el procés de submissió redactant-lo directament a la plataforma.

Tot i que tenen la seva complexitat perque la mateixa Comissió Europea és molt complexa i burocratizada, aquests dos models poden servir de referència.

Què més fa?

Et calcula el pressupost per línies pressupostàries i, si et passes en un pressupost, el mateix sistema et diu que tens un error. Ajuda molt a l’hora de fer partenariat. T'ho pots baixar offline i després copiar-ho i enganxar-ho. No has de pujar documents, que de vegades pesen massa.

Aquí acabes una part i passes de pantalla i es van tancant els processos. No manipules, queda encriptat i evita conflictes d’interessos. Si salten alarmes et porten a aquella documentació. I té moltes més funcions perquè permet diferents rols. Jo com a avaluadora també treballo amb aquest portal. També els funcionaris de la Comissió hi gestionen els projectes.

Això ho podríem fer?

Si la Comissió Europea té 250 convocatòries obertes al mateix moment, clar que ho podem fer. Tenim els diners del Next Generation destinats a la digitalització. Es podria fer molt.

Què poden fer les entitats socials?

Caldria començar un diàleg i començar amb el que es pot fer, parlar del que és necessari i del temps que necessitem. El problema és l'agenda política i l'any que ve venen eleccions. El que ha de fer el Tercer Sector és no deixar caure aquesta agenda per canvis polítics, hauria de ser constant, tenir un pla d'acció consensuat entre l'Administració i el Tercer Sector. És un tema de corresponsabilitat.