6 realitats relatades per Càritas Barcelona que mostren la cruesa de la pobresa

"Són persones invisibilitzades, que necessiten una atenció urgent, que moltes vegades no troben a l'administració, perquè els hi deneguen l'accés al padró. No tenen cap més alternativa que trucar a la porta d'entitats socials com Càritas". Així s'expressa la responsable d'anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona, Míriam Feu, per argumentar que les dades de la 'Memòria 2022' situen l'entitat en xifres rècord d'atenció, recuperant nivells del 2019.

El director de Càritas Barcelona, Salvador Busquets, demana als nous ajuntaments que es focalitzin en l'habitatge públic i al govern que aprovi la llei per erradicar el sensellarisme, com a mesures més urgents. L'anàlisi de la 'Memòria 2022' de Càritas permet fer un recorregut pels principals motius d'exclusió que pateixen moltes famílies.

• El 53% de les persones, ateses per primer cop

Càritas Barcelona va atendre l'any passat 35.414 persones, unes vuit mil més que el 2021 i una xifra semblant de les ateses abans de la Covid-19. Però un element destacable és que la meitat de les persones ateses van arribar a Càritas per primer cop.

• Persones originàries de països en conflicte

La meitat de les persones d'origen estranger beneficiàries d'un programa de Càritas a Barcelona l'any passat -més de dotze mil- provenien de Colòmbia, Perú, Hondures, Veneçuela, Equador i Bolívia. Els països amb situacions de conflicte continuen provocant fugides buscant millors condicions de vida.

• Augmenten les habitacions de relloguer

Sis de cada deu famílies ateses per Càritas no tenen un habitatge digne: viuen en habitacions de relloguer, a casa de familiars o amistats, d'ocupació, en un allotjament d'una entitat social o estan al carrer. No és nou que l'habitatge és un dels grans problemes, però les dades de Càritas assenyalen una tendència preocupant: l'increment del relloguer. Gairebé 7.421 de les que acompanyen a Barcelona viuen de relloguer, un 42% més que fa un any.

"Cada vegada són més les famílies abocades a viure amb desconeguts o a sobreviure entre quatre parets d'una habitació perquè no troben un lloguer assequible", planteja Feu. L'entitat va destinar un milió d'euros a ajudes econòmiques per pagar relloguers, un 24% més que el 2021.

• Complicat treballar

El 75% de les persones ateses que estaven en edat de treballar estaven a l'atur. Càritas denuncia la precarietat del mercat laboral i explica que des de 'Feina amb Cor', un programa d'acompanyament en la recerca de feina, n'han trobada 6.633 persones en els últims deu anys.

• Alerta per la precarietat del jovent

En la diferenciació per franges d'edat, l'entitat subratlla que si s'analitza habitatge, situació administrativa i feina, el jovent -entre divuit i trenta anys- són els que estan pitjor. Tres de cada quatre joves ateses no té un habitatge digne i es troba a l'atur.

• La vulnerabilitat de les famílies monomarentals

Entitats com Càritas acostumen a dedicar bona part dels esforços a famílies amb infants, conscients de les dificultats que pateixen si no hi ha un ingrés habitual per una feina digna. En l'anàlisi de l'any passat es veu que un 44% de les llars ateses eren famílies amb criatures i el 41%, persones soles.

Pel que fa a les que tenen infants, les que van augmentar van ser les monomarentals, amb dos punts percentuals més que el 2021. Save the Children i l'Associació Catalana de Famílies Monoparentals també han fet el crit d'alerta i denuncien les dificultats per viure en condicions dignes que tenen les famílies amb una única persona adulta i criatures.