Famílies monomarentals, jocs malabars per superar el dia a dia

Una mica més vuit-cents euros. Això és el que es calcula que costa criar un fill o una filla a Catalunya, segons dades de l'informe 'El cost de la criança' de Save the Children Catalunya. "Si parlem d'una persona adulta sola amb criatures, moltes famílies han de triar entre pagar el lloguer o comprar menjar per als fills, per exemple. L'única manera que tenen de resistir és viure el dia a dia i fer jocs malabars per tirar endavant perquè moltes no tenen una xarxa de suport", indica la responsable de comunicació de Save the Children a Catalunya, Mireia Recasens Lamuà.

Algunes dades: les llars amb infants a Catalunya tenen una taxa de pobresa del 23,8%, mentre que puja fins al 38,9% en el cas d'una mare sola. Són dades de l'Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya), a la seva 'Enquesta de Condicions de Vida'. Sobre possibles solucions, Save the Children, com també han dit moltes altres entitats, reclama inversions: "Aquesta pobresa i exclusió social afecten negativament al benestar i desenvolupament dels nens i nenes i, per tant, es vulneren greument els seus drets bàsics. Aquest problema només pot combatre's amb inversió".

En la mateixa línia que Save the Children, des de l'Associació Catalana de Famílies Monoparentals alerten que les famílies encapçalades per un sol progenitor o progenitora tenen la meitat de recursos que les famílies biparentals, la meitat de xarxa social i familiar i un únic ingrés. "Ens arriben peticions molt diverses, des de la família desnonada, fins a la persona que ens demana com pot ser que no hi hagi subvencions per anar a la universitat, si altres col·lectius tenen aquesta protecció", explica Elena Valle, presidenta de l'Associació.

Habitatge i precarietat laboral

Dificultats d'accés a l'habitatge digne, major nivell de precarietat i pobresa laboral, constants impossibilitats per conciliar la vida familiar i laboral, a més de situacions de pobresa energètica són realitats que es concentren en moltes famílies monomarentals. El Baròmetre del Tercer Sector Social 2022, que ha presentat la Taula d'entitats del Tercer Sector, indica que 1,9 milions de persones de Catalunya depenen de les entitats socials i que el 54% són dones.

El director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, ho resumia en el repàs de l'acció de l'entitat del 2022: "L'impacte de la pandèmia es va fer notar amb especial virulència sobre les persones en situació administrativa irregular, el jovent i les famílies amb infants i adolescents, sobretot en les monoparentals". I hi afegia que són col·lectius "especialment desprotegits per les polítiques públiques".

En aquest sentit, la responsable de comunicació de Save the Children Catalunya apunta programes que ja s'han posat en marxa i que s'haurien de reforçar i replicar per trencar situacions d'exclusió: el servei de cangur públic de la Generalitat que prioritza famílies monomarentals i les dones en situació de vulnerabilitat, així com els allotjaments de proximitat provisional (APROP), a Barcelona, que consideren "un bon exemple de model d'allotjaments de construcció ràpida enfocats a cobrir la necessitat d'habitatge dels col·lectius més vulnerables".

Polítiques que millorin la conciliació perquè les mares puguin treballar a fora de casa i alhora tenir cura de la família, seria el cas de programes cangur o ajudes per a activitats extraescolars; ajudes econòmiques directes, i els mateixos beneficis fiscals que tenen les famílies nombroses són algunes de les peticions que fan les famílies monomarentals.

En la qüestió legislativa, també proposen que en la normativa catalana sobre habitatge s'hi incorpori la perspectiva d'infància i de gènere, amb qüestions com ara l'obligació de l'administració d'evitar el desemparament de persones especialment vulnerables en casos de desnonaments.

Nous permisos per a situacions de cura

Les entitats posen algunes de les esperances de futur en la Llei de Famílies. "És una oportunitat perquè introdueix nous permisos per a cures i això suposa un clar avenç en matèria de conciliació", subratlla Recasens. Es demana que els permisos tinguin en compte les circumstàncies especials de famílies encapçalades per una dona o un home sol: si es considera, per exemple, que un infant té dret a ser cuidat vuit dies en total a l'any pels seus pares (quatre l'una i quatre l'altre), alerten que no té cap sentit que només tinguin dret a quatre.

Així mateix, es demana posar fi a la desigualtat en els permisos de maternitat i paternitat: es veu necessari que les mares soles puguin gaudir d'ambdós permisos, és a dir, d'un total de vint-i-sis setmanes, ja que s'argumenta que l'infant acabat de néixer té dret a ser cuidat durant els seus primers mesos de vida per la seva persona de referència.

La presidenta de l'Associació Catalana de Famílies Monoparentals reclama "una política de família que permeti la conciliació real (acumulació de permisos i convenis col·lectius/estatut del treballador que tinguin en compte la diversitat familiar) i una política d'habitatge que protegeixi col·lectius tant en el lloguer com en la compra". Una altra urgència que destaca Valle és que el carnet de monoparentalitat no tingui data de caducitat i sigui vàlid a escala estatal.