El 32è Dansàneu reivindica el patrimoni del Pirineu amb més dansa i música

Les Valls d'Àneu, al Pallars Sobirà, acullen, un any més, el Festival de Cultures del Pirineu Dànsaneu, un projecte que des de fa més de tres dècades programa espectacles de qualitat, de dansa i música d'arrel i nova creació, i que els combina amb la riquesa patrimonial i natural de la zona. Enguany, el Dansàneu celebra la 32a edició, del 21 al 30 de juliol, amb més dates i espectacles que mai per commemorar els quaranta anys del Consell Cultural de les Valls d'Àneu, entitat organitzadora del festival.

"Fa quaranta anys que el Consell Cultural de les Valls d'Àneu fa una intensa tasca cultural en favor del territori, moltes vegades silenciosa, tot recordant que la cultura és molt necessària també al Pallars", afirma la Rut Martínez, directora del festival Dansàneu. "És important reclamar que en els indrets on hi ha molt poca programació estable d'arts escèniques i música, o no hi ha gairebé equipaments, hi hagi iniciatives de caràcter cultural, com per exemple el Dansàneu", exposa Martínez. 

D'aquesta manera, el 32è Dansàneu serà l'altaveu principal d'aquesta efemèride. Tal com explica la seva directora, serà una edició especial, que s'allargarà durant deu dies, amb una programació plena d'espectacles de petit i mitjà format, en espais singulars de les Valls d'Àneu, seguint els eixos temàtics que el Consell Cultural de les Valls d'Àneu ha anat treballant al llarg d'aquests quaranta anys. En total, s'ha programat trenta-dues propostes entre dansa, música, teatre, natura, literatura i audiovisual, disset de les quals seran gratuïtes.

Entre l'àmplia programació, destaca l'exposició 'Formes d’oli i aigua' de l’artista Oriol Vilapuig, a l’església de Sant Joan a Isil (Alt Àneu), produïda pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC); l’espectacle inaugural en col·laboració amb Òpera de Butxaca, 'Dànae recorda vs Mignon'; i espectacles que es programen en espais patrimonials, com 'Cadires', de la Mont Plans i l'Oriol Genís, que es realitzarà al davant de la portalada romànica de Sant Martí de Borén, o 'Al llarg de Kurt' de la Vicky Peña, a l'Església de Santa Llogaia d'Espot, un homenatge a Kurt Weill.

També cal destacar la projecció de la pel·lícula, 'El Fred que Crema', ambientat a l'hivern del 1943 als Pirineus, que estarà precedida per l'actuació de l'acordionista i savi de la música tradicional, l'Artur Blasco, i que donarà peu a un posterior debat amb alguns dels protagonistes del film. Una de les grans novetats serà una excursió naturalista i literària, des de Cerbi i fins a Gavàs, que mescla l’amor per la natura amb la literatura, tot recordant el recentment desaparegut Josep Maria Espinàs. Completen la programació noms com Queralt Lahoz, Toti Soler, Maria Coma, Magí Serra, Led Silhouette i Marcos Morau.

Un patrimoni natural singular

Un dels objectius principals del Dansàneu és posar en valor el patrimoni de les Valls d'Àneu, un espai "d'una gran singularitat, que no s'assembla a cap altre indret del país", afirma Martínez. "Aquesta rotunditat la volem reflectir també al festival mostrant espais molt diferents, des de l'església de Santa Maria d'Àneu, a Escalarre, o l'església de Sant Andreu, a València d'Àneu, fins a espais privats, com la Vinya de Cabaler, també a València d'Àneu, que el propietari posa a disposició del festival perquè el públic gaudeixi d'un espai privilegiat pel concert de Névoa amb Vicenç Solsona", diu Martínez.

Cal destacar que el 32è Dansàneu també estrena aquest any sis nous espais als pobles de Gavàs, Espot o a la Central Hidroelèctrica d'Esterri d'Àneu. "Estem molt contents d'incorporar, finalment, la Central Hidroelèctrica d'Esterri d'Àneu a partir de la qual parlar de patrimoni hidràulic", explica Martínez sobre un espai que acollirà, entre altres activitats, un mapping especial amb motiu del 40è aniversari del Consell Cultural de les Valls d'Àneu.

"El Dansàneu és una oportunitat per obrir les cases, els entorns, el meravellós romànic de les esglésies i fer lluir una mica aquest patrimoni tan espectacular que tenim", considera la directora del festival.

El pulmó cultural de les Valls d’Àneu

La longevitat, les propostes culturals d'alta qualitat que ofereix a les Valls d'Àneu i la reivindicació del patrimoni de la zona, donen tot el crèdit al festival per ser considerats com el pulmó cultural de les Valls d'Àneu. Ho demostra la bona acollida que té el festival tant de la gent del Pallars com de fora. "Crec que entre la població hi ha cert orgull aneuenc d'acollir aquest festival i mostrar un territori que és únic. És una manera caminar junts i una oportunitat perquè el públic que no ens coneix vingui i s'emocioni, ens estimi i es fidelitzi", afirma Martínez.

"El Dansàneu s'ha anat consolidant, gràcies a la trajectòria de l'entitat que el sustenta, i darrerament amb el canvi de model que estem aplicant des de l'any 2015", afirma Martínez. "La salut del Dansàneu, per tant, podríem dir que és molt bona", considera. "Ens hem fet grans i ens trobem en un moment previ a la professionalització, necessària en projectes culturals d'aquesta envergadura, i intentant consolidar una mínima estructura que ens permeti treballar en bones condicions, dedicant-nos-hi tant com voldríem", afegeix.