Crida als grups municipals de Barcelona a aplicar mesures concretes contra la pobresa energètica

A Barcelona, el 14,4% de la ciutadania no pot mantenir casa seva a una temperatura adequada, un percentatge que s’enfila gairebé al 16% si ens fixem només en les dones. Les implicacions que comporta viure una situació de pobresa energètica no són menors: tres de cada quatre persones que pateixen aquesta xacra presenten malestar psicològic i la meitat, depressió. 

Amb aquestes dades sobre la taula, agreujades per un context de crisi energètica i inflacionista que colla encara més la ciutadania, sembla evident que la lluita contra la pobresa energètica hauria de ser una prioritat per al Govern municipal de la ciutat. Ara bé, ho és realment?

Amb les eleccions municipals del 28 de maig a l’horitzó, l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) ha iniciat avui una ronda de trobades amb els grups municipals que aspiren a governar la ciutat per exigir-los un compromís ferm i inequívoc en la lluita contra aquesta forma d’exclusió que impacta de manera creixent en cada cop més ciutadanes i famílies de la capital catalana i les aboca a la vulnerabilitat.

"En el context actual de crisi energètica, les xifres de pobresa energètica a Barcelona són crítiques i el problema va en augment, no només a la ciutat, sinó a també a Catalunya i a la resta de l'Estat espanyol", exposa en conversa amb Xarxanet la Maria Campuzano, portaveu de l'APE.

El propòsit principal de les reunions és presentar als partits polítics un document amb propostes concretes per fer front a la pobresa energètica, assegurar la seva firma i atestar el seu “compromís explícit” d’aplicar aquestes mesures durant el pròxim mandat. Com posen de manifest tots els estudis i indicadors, i reivindiquen els moviments socials, és una urgència que no pot esperar més perquè parlem de drets bàsics de la ciutadania, com l’accés universal a l'aigua i l’energia.

"Volem que la pobresa energètica se situï en el debat polític i els diferents grups municipals assumeixin compromisos contra la pobresa energètica i en la garantia de l'accés universal als serveis bàsics d'aigua", explica Campuzano, qui afegeix que l'entitat entoma les trobades amb la voluntat d'aplegar "el màxim consens possible", motiu pel qual han presentat un document "de mínims" amb la intenció de facilitar el compromís de tots els partits. "Esperem que així sigui", diu Campuzano.

Així, de cara als pròxims dies, l’APE ha organitzat reunions amb Barcelona en Comú, PSC, Junts per Catalunya, Valents i la CUP –PP i Ciutadans no han respost a la demanda de l’entitat– per exposar el document que inclou les principals mesures que han de guiar l’acció municipal contra la pobresa energètica. 

Tres mesures principals per fer front a la pobresa energètica

El text inclou tot un ventall de mesures, entre les quals en destaquen tres de principals centrades en els Punts d’Assessorament Energètic (PAE), la garantia d’accés universal a l’aigua i l’electricitat i la transparència i rendició de comptes. 

Amb tot, la primera prioritat ha de ser garantir que a cap persona se li talli el subministrament. En aquest punt, "el paper del món municipal ha de ser exigir a les empreses i als seus serveis municipals el compliment de la llei 24/2015 i assegurar que les famílies en situació de vulnerabilitat restin protegides", assenyala Campuzano, qui també apel·la a exercir aquesta pressió a nivell estatal des dels municipis perquè "es mantingui la moratòria de talls i s'acabi introduint com una mesura dins l'ordenament jurídic de l'Estat", suma.

Així, una de les propostes centrals del text dels moviments socials té a veure amb la necessitat de consolidar els PAE com a estructura de ciutat. En aquest sentit, l’APE reclama als grups municipals barcelonins “mantenir l’actual estructura d’aquests equipaments; dotar-los de més pressupost per tal de reduir els temps d’espera, que avui poden arribar als quatre mesos en algun districte; i garantir l’atenció presencial sense cita prèvia a les oficines”.

Els PAE, en funcionament des del 2017, s’han mostrat com un instrument eficaç per combatre situacions de pobresa energètica: des de la seva creació, han evitat més de 100.000 talls de subministrament de llum, aigua i gas en domicilis de la ciutat; i han atès consultes de gairebé 155.500 persones de més de 60.000 llars. Campuzano assenyala que els PAE "són claus a l'hora d'empoderar la ciutadania, informar de quins són els seus drets i ajudar en tota la gestió per poder accedir tant als informes com a les ajudes".

El document presentat als partits que aspiren a governar la ciutat també assenyala la necessitat de garantir sense més dilació l’accés universal als subministraments bàsics, especialment per a les llars vulnerables i en situació d’ocupació en precari. En aquest sentit, s’insta a garantir la instal·lació dels comptadors socials seguint el procediment de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i el previst en el conveni signat entre Endesa i la Generalitat de Catalunya el març de 2021.

En aquest sentit, Campuzano creu cabdal que "des del municipi s'implementin els comptadors socials d'aigua i de llum i des de l'Ajuntament es continuï fent pressió perquè la Generalitat obligui Endesa a instal·lar aquests comptadors socials, atès que ara mateix no ho està fent".

Igualment, els moviments socials fan palesa l’obligació de millorar l’abast del coneixement de la problemàtica que suposa la pobresa energètica per a milers de persones. I això, tanmateix, requereix inevitablement una millor transparència i rendició de comptes. "Necessitem dades per saber del cert quin és el volum i la problemàtica que tenim a la ciutat i, sobretot, poder implementar polítiques públiques que siguin eficaces i adients per a la situació que està patint la població", rebla la portaveu de l'APE.

Per això, demanen “aportar dades amb una periodicitat anual de l’estat de la pobresa energètica a la ciutat per poder implementar polítiques públiques que responguin a l’evolució de la problemàtica i potenciar el grup de treball de pobresa energètica del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona, com a espai per valorar comunitàriament l’eficàcia de les polítiques impulsades”.

Amb tot, la lluita sostinguda dels moviments socials al llarg dels darrers anys per pal·liar l’impacte de la pobresa energètica en la població avala la seva tasca. Gràcies al seu impuls, han tirat endavant lleis i mesures que han evitat centenars de milers de talls de subministrament elèctric a persones vulnerables, concretament, més de 200.000 des del 2015 arreu de Catalunya. En aquest sentit, per tant, les entitats són una veu més que autoritzada, que ha de ser escoltada per les representants polítiques.