La XCTEJ crida la ciutadania a oposar-se al PLATER i comparteix les seves al·legacions
Comparteix
La Xarxa ha elaborat un document de 328 pàgines amb arguments jurídics i quinze informes tècnics i científics que qüestionen el model energètic, els impactes ambientals i territorials i la manca de participació local.
“Necessitem una transició energètica, però s’ha apostat per un model destructiu, extractivista i sense planificació”. L’advertiment que fa l’Antonio Turiel, investigador científic del CSIC, durant una taula rodona organitzada per la Xarxa Catalana per a una Transició Energètica Justa, apunta al moll de l’os del debat que envolta el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER). No es discuteix la necessitat de les renovables, sinó la manera de desplegar-les i els territoris que n’assumiran el cost.
El llargament esperat PLATER, el pla dissenyat per desenvolupar la implantació d'energies renovables a Catalunya, ha de determinar on es poden instal·lar grans centrals eòliques i fotovoltaiques i com es reparteix aquest desplegament arreu del país. La proposta, però, ha topat amb una oposició creixent d’ajuntaments, entitats i plataformes, especialment en comarques rurals que ja concentren una part important de la producció d’energia al país, tot i no ser-ne les principals consumidores.
Enmig d’aquest rebuig creixent, la Xarxa Catalana per a una Transició Energètica Justa (XCTEJ) ha presentat unes al·legacions de 328 pàgines contra el pla. El document, treballat intensament per un ampli equip de l’entitat, reuneix arguments jurídics i quinze informes tècnics i científics que qüestionen, entre altres, el model energètic, els impactes sobre la biodiversitat i el sòl agrari, el rigor de les dades utilitzades, la participació dels municipis i el repartiment territorial de les instal·lacions. En una versió resumida, la Xarxa ha concentrat aquesta oposició en 32 grans motius.
El model energètic, al centre de la crítica
Des de la XCTEJ consideren que el PLATER prioritza un model basat en grans instal·lacions eòliques i fotovoltaiques, majoritàriament en sòl rural. Segons les al·legacions, el pla no analitza amb prou profunditat alternatives amb menys impacte, com apropar la producció als centres de consum, impulsar instal·lacions petites i comunitats energètiques o aprofitar de manera prioritària cobertes, polígons i espais ja artificialitzats.
La Xarxa també qüestiona les necessitats energètiques sobre les quals es construeix la planificació. “El PLATER no arrenca bé perquè es basa en unes previsions de consum elèctric que no s’estan complint”, alerta el geògraf Sergi Saladié. Per a l’Antonio Turiel, el problema va més enllà de la tecnologia escollida: “El que hauríem de fer són canvis més estructurals, també en l’àmbit social”.
Una altra part central de les al·legacions posa el focus en els espais naturals i la biodiversitat. La XCTEJ denuncia que el PLATER pot considerar aptes terrenys amb funció de connector ecològic, hàbitats d’interès comunitari, rutes migratòries i zones de nidificació o campeig d’aus protegides. També alerta dels riscos per a l’avifauna i els ratpenats, així com de l’afectació sobre boscos i cobertes arbrades, claus per retenir carboni, regular l’aigua i protegir els ecosistemes.
En aquest sentit, la Xarxa reclama que aquests espais quedin fora de les zones aptes i prioritàries, alhora que també s’excloguin les àrees sotmeses a risc d’incendi, inundació o inestabilitat geològica. En aquest punt, defensa aplicar els principis de precaució i no regressió ambiental, això és, que la transició energètica no serveixi per rebaixar la protecció del medi natural.
Per altra banda, la XCTEJ també vol posar l’accent en el fet que el PLATER podria afectar 31.400 hectàrees de sòl agrícola considerades com a aptes per acollir instal·lacions renovables. Segons s’explica a les al·legacions, aquesta classificació inclou des de camps de conreu en actiu fins a vinyes i terres de secà i regadiu, amb un impacte directe sobre la capacitat productiva del territori.
La Xarxa denuncia, a més, que no hi ha dades completes i prou fiables sobre la qualitat agronòmica del sòl en diverses comarques, i tem que aquesta manca d’informació faciliti la instal·lació de grans projectes en terres fèrtils, encareixi el preu del sòl rural i afavoreixi l’especulació. Tot plegat, anticipen, pot accelerar l’abandonament de la pagesia, reduir la superfície destinada a produir aliments i afeblir encara més la sobirania alimentària del país.
Les al·legacions presentades també posen en dubte la solidesa tècnica del PLATER. La XCTEJ assenyala que algunes de les capes cartogràfiques utilitzades són incompletes, poc fiables o parteixen d’informació desigual segons el territori. En diverses comarques, per exemple, falten dades prou detallades sobre la qualitat agrícola del sòl.
Igualment, també considera insuficient l’anàlisi d’alternatives amb menys impacte i critica que part de les afectacions es deixin per a l’avaluació posterior de cada projecte. El pla tampoc calcula prou bé la pèrdua de biodiversitat ni la reducció de la capacitat del sòl i la vegetació per retenir carboni, com sostenia l’advocada Dorinda Aventín a la taula rodona organitzada per la Xarxa: “Estem davant d’un instrument de planejament sectorial que, ja de partida, està viciat, al meu entendre, de nul·litat i arbitrarietat”.
Una planificació feta des de dalt
La manca de participació local és un altre dels eixos de les al·legacions. La XCTEJ sosté que ajuntaments, consells comarcals, diputacions i entitats no han estat consultats de manera adequada abans de definir la distribució de potència i les zones on es podrien instal·lar els projectes.
Per a la Dorinda Aventín, “el PLATER és un atac en si mateix contra aquest poder del municipi”. Durant la taula rodona, va defensar que el procediment havia de permetre als ajuntaments participar “d’una manera plena” per evitar que veiessin reduïdes les seves competències sobre l’ordenació del territori. Al seu torn, el Francesc Ferrer, alcalde d’Argençola, també va explicar que els municipis de l’Anoia van rebre uns resultats preliminars amb la potència assignada i uns mapes elaborats a partir de criteris i ponderacions que, segons afirma, no els havien explicat amb prou detall.
La XCTEJ també denuncia que el PLATER aprofundirà en la distància entre les comarques que produeixen l’energia i les que més en consumeixen. Anomenat sovint com a zones de sacrifici, diversos territoris rurals ja generen molta més electricitat renovable de la que necessiten, mentre els grans centres urbans i industrials concentren bona part de la demanda. El model obligaria, a més, a ampliar les línies de transport i evacuació per traslladar aquesta energia.
Sergi Saladié adverteix que el pla torna a dibuixar “una Catalunya amb una alta intensitat d’instal·lacions renovables i una altra Catalunya amb una baixa intensitat de renovables respecte al seu consum”. Segons els seus càlculs, si s’instal·lés tota la potència prevista, “la Terra Alta podria arribar a més del 4.000% del consum elèctric que té i el Priorat, gairebé al 1.900%. Aquestes xifres evidencien que el PLATER no incorpora prou criteris de reequilibri territorial.
Una altra transició energètica és possible
Més enllà del rebuig al PLATER, la XCTEJ defensa un altre model de transició energètica. La seva proposta passa per una generació distribuïda, amb instal·lacions més petites i pròximes als centres de consum, i per aprofitar abans les teulades, els polígons industrials i els sòls ja degradats. També reclama més suport a l’autoconsum i a les comunitats energètiques, així com una protecció efectiva dels espais agraris i naturals.
La Xarxa demana revisar les previsions de demanda sobre les quals s’ha construït el pla i garantir una participació real dels municipis des de l’inici. Entre les seves demandes també hi ha una moratòria dels macroprojectes en sòl rural fins que no s’aprovi una planificació consensuada i amb criteris de justícia territorial.
Per a l’entitat, com advoca en el manifest contra el pla, la transició energètica no es pot construir sobre la subordinació del món rural ni sobre una nova concentració d’infraestructures en els territoris que ja assumeixen més càrregues. Així, el model que defensa passa per produir a prop d’on es consumeix, aprofitar primer els espais ja transformats i situar la participació dels municipis al centre de la planificació.
Bon dia, jo penso que ja tenim prou informacio, lo que falta es movilit-zacio.Ajuntarnos totes les plataformes, i organitzar manifestacions al carrer. Naturalment, que no pot faltar la part burocratica.