Més de 140.000 persones viuen en situació d'alta vulnerabilitat alimentària a Barcelona

El seguiment de la dieta mediterrània a les llars de Barcelona és baix o moderat, amb una puntuació mitjana de 8,12 sobre 20 (segons l’índex MEDLIFE), una xifra que cau fins al 7,65 en les famílies amb ingressos baixos i infants o adolescents a càrrec. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe final del projecte Panis (Pobresa Nutricional i de Salut a Barcelona), una recerca que posa de manifest l’impacte directe de les desigualtats socioeconòmiques, de gènere i territorials en el dret a una alimentació adequada.

L’estudi ha estat elaborat de manera conjunta per l’entitat d’innovació social UpSocial, l’Observatori FARO de la Universitat de Barcelona, l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i l’Institut Metròpoli. A partir de la creació d’una cartografia per seccions censals, l’equip investigador ha determinat que més de 140.000 barcelonins i barcelonines resideixen en àrees d’alta vulnerabilitat alimentària.

La sobrecàrrega de cures penalitza la qualitat de la dieta

L’anàlisi incorpora la perspectiva de gènere i revela una dada significativa: tot i que les llars encapçalades per dones presenten, en general, una millor adherència als hàbits saludables que les encapçalades per homes, aquesta tendència s’inverteix quan hi ha menors a càrrec. Segons l’informe, aquest fenomen reflecteix com la sobrecàrrega de responsabilitats i la manca de temps derivada de les tasques de cures acaba afectant negativament la qualitat nutricional de la unitat familiar.

El paper clau de les entitats socials i el treball en xarxa

Més enllà de la diagnosi, el projecte Panis ha testat una metodologia d’intervenció comunitària als barris del Bon Pastor i Baró de Viver a través de la iniciativa pilot Albarrio. En aquest desplegament hi han participat activament més d’una quinzena d’entitats socials, equipaments i agents de proximitat —com Acció Contra la Fam, Fundació Cel, Nusos, l’Associació de Paradistes del Mercat Municipal del Bon Pastor, centres cívics, escoles i serveis de salut pública—, formant referents comunitaris i oferint assessorament nutricional gratuït als punts de compra del barri.

Mesures urgents per garantir el dret a l’alimentació

Per revertir la situació, l’informe adreça un paquet de recomanacions a les administracions locals, especialment a l’Ajuntament de Barcelona, entre les quals destaquen:

• Integrar la política alimentària en l’estratègia social: impulsar l’augment del salari mínim, la regulació dels lloguers i l’habitatge públic per alleujar la pressió econòmica de les llars vulnerables.
• Universalitzar els menjadors escolars: garantir-ne l’accés fins i tot en les etapes postobligatòries, amb menús saludables i horaris adaptats.
• Transformar els entorns alimentaris als barris: fomentar els mercats de proximitat i els horts urbans, i regular l’excés d’oferta de productes ultraprocessats.
• Corresponsabilitat i educació comunitària: incorporar la perspectiva de gènere en les polítiques de conciliació, mantenir els tallers pràctics als barris i crear un sistema local de monitoratge nutricional per secció censal.