Art comunitari: Etiqueta o impacte real? Moda o transformació permanent?

Art comunitari: Etiqueta o impacte real? Moda o transformació permanent?

Resum: 

Aquest tipus d'art es constata des de la necessitat de legitimar la cultura entesa com una part fonamental del procés recuperador i identificador de la comunitat.

Héctor Alonso

Sociòleg, educador de carrer i dramaturg. Especialista en art comunitari, creativitat i promoció social. Doctor per la Universitat Ramon Llull. Investigador membre del GIAS de l'URL. Màster en Models i estratègies d'acció social i educativa en la infància i adolescència i en Formació del professorat. Fundador de l'"Espacio Mestizo" a León.

més articles de Héctor Alonso

Ens succeeixen els dies i les setmanes i passem per alt diverses etiquetes que vénen per quedar-se o que es porten utilitzant anys però que es tracten d'innovadores. Aquestes etiquetes relacionades amb l'art podrien ser art social, art teràpia, art educatiu… i sobretot una, que ens convoca aquí en aquest article d'opinió: la de l'art comunitari. No dic que no siguin adequades aquestes pràctiques sinó que de vegades s'abusa dels epítets amb la finalitat de donar valor a les accions i es pot caure en difuses contradiccions i en profundes falsedats.

L'art comunitari s'emmarca dins de la lògica del desenvolupament cultural comunitari. Es constata des de la necessitat de legitimar la cultura entesa com una part fonamental del procés recuperador i identificador de la comunitat.

Entenem les arts comunitàries com un corrent de pràctiques artístiques, que des dels anys 60, fruit dels moviments socials com el feminisme, l'ecologisme i les polítiques d'identitat, desenvolupen els seus processos culturals en relació a una comunitat específica amb l'objectiu de provocar transformació social o canvi.

Ens podem trobar en aquest sentit accions i experiències que usen la comunitat per tenir una marca social o comunitària sense que la comunitat al final del procés es transformi. Podem trobar-nos accions més resultadistes sense posar el procés al centre de l'acció sociocultural i educativa, des de les quals, es pivota la transformació social. Observem doncs accions que gens transformen però que s'autodenominen comunitàries.

Per poder transformar des de les arts comunitàries, el primer és treballar des de les evidències; poder constatar quines necessitats reals s'estan treballant, a través d'algun diagnòstic o prospecció comunitària. S'ha d'implicar a tots/as els/as agents i líders comunitàries en aquesta fase diagnòstic, així com, en la del disseny, execució, avaluació i seguiment. Una vegada realitzat això es tracta de sustentar i desenvolupar una xarxa àmplia, profunda i evident en l'exploració anterior de la comunitat, construint ponts i sinergies entre tots els elements anteriors per no solament sumar sinó multiplicar l'impacte comunitari.

En resum, al final del procés, la comunitat ha de quedar transformada positivament de tal manera que aquest impacte sigui permanent, permeable, evident i redistribuït. Ha de ser de la mateixa manera conscient des d'una devolució comunitària que corrobori tots aquests elements de cara a la veritable protagonista de l'acció: la comunitat.