Opinió

Quan l’escola no arriba a tothom: la necessitat de repensar els itineraris educatius

Joves participants del programa asseguts en un banc.

Moltes persones joves necessiten referents adults que els ajudin a orientar-se, a desxifrar com funciona el mercat de treball i a prendre decisions de futur amb fermesa. Aquest acompanyament és el mur de contenció que evita que tornin a desconnectar-se. 

Sobre l'autor/a:
Mireia Fabregà

Mireia Fabregà

Directora del Centre de Noves oportunitats (CNO) de Barcelona Costa Nord d'InterMèdia. 

A Catalunya, l’abandonament educatiu prematur encara afecta una part significativa de les persones joves. En molts territoris d’Europa, i també al nostre país, una part important de les persones joves abandona prematurament el sistema educatiu. Les causes són diverses i algunes d’elles, estructurals: dificultats d’aprenentatge no detectades, contextos familiars complexos, desmotivació o, simplement, la sensació que l’escola tradicional no connecta amb les seves necessitats ni amb el seu ritme de vida. 

Aquesta realitat ens convida a fer-nos una pregunta ineludible: què passa amb els i les joves quan l'educació convencional no funciona per a ells i elles? La resposta és cada cop més clara: cal repensar els itineraris educatius i crear espais que permetin tornar a vincular aquestes persones joves amb l’aprenentatge, la formació professional i la construcció del seu propi projecte de vida. 

L’abandonament escolar prematur: una realitat complexa 

L’abandonament educatiu no és només una qüestió acadèmica; sovint reflecteix una acumulació de factors personals, socials i estructurals que dificulten la continuïtat en els estudis. 

Moltes persones joves que deixen l’institut no ho fan per manca de capacitats, sinó perquè no han trobat un entorn que les orienti segons el seu potencial o que s’adapti a la seva manera d’aprendre. Quan això passa, el risc d'exclusió és doble: queden desconnectades tant del sistema educatiu com del mercat laboral. 

En aquest context de vulnerabilitat, els programes de segones oportunitats juguen un paper clau. No només ofereixen una via formativa alternativa, sinó que actuen com un trampolí per ajudar els i les joves a reconstruir la confiança en si mateixos i mateixes. 

El valor diferencial dels Centres de Noves Oportunitats (CNO) Start 

Els programes de segones oportunitats, com els que impulsem des de fa una dècada a Start Noves Oportunitats, treballen precisament amb joves d'entre 16 i 24 anys que es troben en situacions de desconnexió educativa. Gràcies a la nostra xarxa de set Centres de Noves Oportunitats (CNO) repartits pel territori català, podem oferir un entorn segur d’acompanyament per als i les joves. 

A través d’un model flexible i centrat íntegrament en la persona, aquests programes ofereixen:

  • Itineraris formatius personalitzats: adaptats a les necessitats reals del territori, incloent-hi Programes de Formació i Inserció (PFI), Certificats Professionals i formacions del SOC.

  • Orientació laboral i educativa: suport constant en la presa de decisions per definir un rumb clar. 

  • Acompanyament integral: processos tutoritzats que culminen amb el retorn a la formació reglada o la inserció laboral amb garanties. 

El gran èxit d’aquest model és que posa la persona jove al centre. No es tracta només de recuperar matèries suspeses, sinó de redescobrir interessos i talents sovint invisibilitzats. Molts dels i les joves que passen pels nostres centres expliquen que se senten escoltats i escoltades, respectats i reconeguts. Aquest és el veritable primer pas per tornar a creure en l’aprenentatge. 

Quan un sistema educatiu ofereix segones oportunitats reals, no només recupera trajectòries educatives: recupera projectes de vida. 

L’acompanyament socioeducatiu: la peça essencial de l'engranatge 

Quan parlem de noves oportunitats, la formació tècnica és només la punta de l'iceberg. La base que ho sosté tot és l'acompanyament socioeducatiu i emocional. 

Moltes persones joves necessiten referents adults que els ajudin a orientar-se, a desxifrar com funciona el mercat de treball i a prendre decisions de futur amb fermesa. Aquest acompanyament és el mur de contenció que evita que tornin a desconnectar-se. 

En aquest sentit, el treball en xarxa és innegociable. La col·laboració entre institucions públiques i entitats socials de referència, com Intermedia (impulsora del programa Start juntament amb altres entitats), aporta una mirada comunitària imprescindible. Aquesta aliança permet reforçar els vincles entre escola, família, teixit empresarial i joventut, construint una xarxa de suport real i efectiva. 

Repensar els camins cap a l'èxit 

La realitat del jovent és diversa i, per tant, els itineraris educatius també ho han de ser. L'institut continua sent la via central, però no pot ni ha de ser l’única. 

Els CNO i els programes d'orientació demostren cada dia, amb xifres d'èxit i milers de trajectòries transformades, que hi ha camins alternatius per reconnectar amb el futur professional. Quan fusionem formació pràctica, orientació personalitzada i acompanyament emocional, tenim a les mans una eina de transformació social imparable. 

Repensar l’educació no significa abandonar l’escola tradicional, sinó eixamplar-la perquè cap persona jove es quedi enrere. Perquè una societat que no ofereix segones oportunitats a la seva joventut és una societat que renuncia al seu propi futur.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari