El paper de l'arquitectura en l'habitatge social: reptes i potencialitats

Per començar a respondre a la pregunta, cal revisar alguns números. Pel que fa als visats d'obra nova, es veu que el 2024 a Catalunya es van construir 17.429 habitatges nous, dels quals 2.883 eren de protecció oficial, és a dir, un 16% del total. Tot i que aquesta quantitat d'habitatges nous està molt per sota dels 25.000 pisos a l'any que projecta l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, un 16% d'aquest total en HPO és relativament alt. Per això, és molt probable que els projectes d'habitatge de protecció oficial estiguin molt més presents en el paisatge urbà que altres promocions d'habitatge nou. De fet, cal afirmar que els projectes més emblemàtics de HPO s'han construït justament a l'àrea urbana de Barcelona, amb 910 unitats.

L'habitatge ha estat un dels temes més debatuts en l'agenda pública actual, especialment en àrees urbanes com Barcelona, on els desafiaments de la sostenibilitat, l'accessibilitat, la qualitat de vida i la gran demanda d'habitatge s'han entrellaçat de manera creixent. Al llarg de les darreres dècades, l'habitatge ha deixat de ser un dret social per convertir-se en un bé de consum, sotmès a les dinàmiques del mercat i l'especulació. Aquest canvi ha tingut un impacte directe en el disseny dels habitatges i en la relació de les persones amb el seu entorn, generant la necessitat de repensar el paper de l'arquitectura en aquest context.

En aquest sentit, l'exposició 'Housing Standardization', organitzada pel Centre Obert d'Arquitectura a la sala d'exposicions del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC) durant els mesos de febrer i març de 2025, ofereix una interessant reflexió sobre els processos d'estandardització del disseny de l'habitatge social a nivell global. A través d'un estudi de tres anys sobre l'habitatge assequible i subvencionat en països com Anglaterra, Xile, la Xina, els Països Baixos, Espanya i Suïssa, la mostra explora com els enfocaments normatius, el mercat de l'habitatge i les normes socials i culturals influeixen en les expectatives i percepcions sobre la qualitat de l'habitatge.

Justament, una de les principals crítiques que es desprèn de l'exposició és la tendència cap a l'estandardització en els dissenys d'habitatge social, especialment en projectes de gran escala on la industrialització ajuda a reduir costos i riscos. No obstant això, l'estandardització sovint sacrifica la qualitat del disseny i l'habitabilitat dels habitatges, cosa que repercuteix negativament en la vida dels habitants. L'ús de models estandarditzats, tot i que eficient en termes econòmics, limita la diversitat de solucions arquitectòniques i, en molts casos, redueix el valor social i funcional dels espais habitacionals.

En contrast, i per continuar responent a la pregunta de la meva companya, els projectes d'habitatge social a Catalunya han començat a incorporar innovacions significatives en sistemes constructius industrialitzats i participació comunitària. Un exemple destacat és el projecte '85 habitatges socials' a Cornellà, que va rebre el prestigiós premi internacional RIBA 2024. Això és especialment important, ja que guanyar aquest tipus de premi amb un projecte d'habitatge social era impensable fa 10 o 15 anys. El projecte se centra a promoure la interacció veïnal i les connexions amb la comunitat a través d'espais comuns al voltant d'un pati-plaça central. En lloc de centrar-se exclusivament en l'eficiència de la construcció en fusta, el projecte prioritza també el benestar dels residents, fomentant una vida social activa i creant un sentit de pertinença.

En aquest context, també és important esmentar els projectes d'habitatge APROP impulsats per l'Ajuntament de Barcelona, on s'intenta innovar en mètodes industrialitzats per fer front a l'emergència habitacional. Aquests projectes busquen provar un model d'allotjaments de construcció ràpida, sostenible i de qualitat per evitar l'expulsió de veïns del mateix barri. De fet, no només se centren en el disseny i la construcció, sinó que també compten amb un acompanyament socioeducatiu, posant èmfasi en el suport laboral i formatiu durant l'estada.

L'arquitectura juga un paper crucial en la millora de la qualitat de vida de les persones. Tot i que històricament les polítiques d'habitatge han modelat la manera com es construeix, la qualitat del disseny té un impacte directe en l'experiència dels residents. Espais ben dissenyats, amb bona il·luminació, ventilació, materialitat i participació dels usuaris, no només milloren l'habitabilitat, sinó que també fomenten la cohesió social i el benestar emocional dels habitants.

Crec que el repte actual és trobar un equilibri entre el dret a l'habitatge i la qualitat del disseny arquitectònic, per tal de pal·liar els efectes de l'especulació immobiliària. Els projectes innovadors, com el de Cornellà o APROP, mostren que és possible oferir habitatges assequibles sense renunciar a la qualitat i la sostenibilitat. En aquest sentit, les polítiques públiques han de continuar avançant cap a la diversificació de models que integrin l'eficiència econòmica amb la creació d'espais que afavoreixin la vida comunitària i el benestar dels residents.

En conclusió, l'habitatge social a Catalunya es troba en una etapa de transformació. Tot i que l'estandardització ha permès ser una solució ràpida i econòmica, els nous projectes estan demostrant que és possible innovar en el disseny sense perdre de vista les necessitats socials i mediambientals. El futur de l'habitatge social dependrà d'un enfocament integral que combini polítiques públiques efectives, enfocaments de disseny innovadors i la participació activa de les comunitats en la construcció dels seus propis entorns habitacionals. Així, es podrà garantir que l'habitatge continuï sent un dret accessible i digne per a tothom.