El repte de la captació del voluntariat

El nostre repte és fer créixer aquest número de persones que, sent socis de les nostres entitats, volen fer un pas més enllà per implicar-se en projectes col·laboratius.

El primer record que em ve a la memòria de la paraula voluntari em situa assegut en una classe junt amb un bon grapat d’alumnes esporuguits i un professor demanant qui volia sortir a la pissarra a explicar quelcom que no havíem acabat d’estudiar el vespre anterior.

El terme voluntari ha passat des d’aleshores a formar part de les nostres vides com un fet quotidià que va imposar la seva força sobretot amb la preparació dels Jocs Olímpics de Barcelona on centenars de persones van unir hores, esforços i voluntats per aconseguir un projecte comú.

És aquesta essència del voluntariat la que ha mogut i mou la societat civil i la cultura popular, tot i que en aquest darrer segment no sempre han considerat els seus activistes com a voluntaris. Fins i tot encara ara, alguns àmbits de la cultura popular neguen l’existència de voluntaris a les seves files, tot argumentant que són agrupacions dedicades a alguna activitat concreta i prou.

M’atreveixo a dir que són teories que van de baixa. Les noves generacions formades dins les tendències del tercer sector tenen clares les diferències entre membres d’una entitat i persones voluntàries. Els ateneus catalans, per exemple, comptem amb una massa de 85.000 persones associades, però tan sols 2.860 voluntaris.

El nostre repte és fer créixer aquest número de persones que, sent socis de les nostres entitats, volen fer un pas més enllà per implicar-se en projectes col·laboratius, accions puntuals o iniciatives diverses nascudes arreu del país.

Pot semblar que la seva implicació és senzilla, tenint en compte que es tracta de persones que ja formen part de les nostres associacions, però per captar-los com a voluntaris ens calen estratègies engrescadores que els motivin a passar a l’acció. Iniciatives transversals que també ens permetin entrar en contacte amb persones externes als nostres centres per treballar projectes que inicialment poden ser puntuals i que, de mica en mica, els poden permetre acostar-se al dia a dia de les nostres entitats. 

Les entitats d’arrel associativa i en concret les culturals, tenim un univers de possibilitats per oferir als futurs voluntaris i un catàleg d’experiències enriquidores, que endreçades i explicades adequadament, mostraran que el seu paper transformador és imprescindible i el procés apassionant. Sovint ens trobem ateneus amb juntes directives que mostren el seu neguit per no poder trobar les claus adequades per encarar el seu futur. Aquest seria un dels millors exemples del paper dels voluntaris interns a les entitats; persones cridades a transformar-les des de dins, afrontant projectes concrets, que sumats, iniciaran un projecte completament nou i amb futur.          

Els voluntaris externs són el segon grup essencial per incidir en la transformació de les nostres entitats. Sovint es pensa en ells com efectius humans per resoldre aspectes logístics, i segurament en alguns casos és necessari, però estem desaprofitant bona part de les seves potencialitats. Ells són els futurs socis, i la percepció i valoracions que el seus entorns rebran dels seus comentaris incidiran en quines societats configurem. Hem de saber generar projectes d’atracció de voluntaris que sumin l’experiència, l’energia,  les noves visions i les capacitats dels voluntaris, però que, per damunt de tot, els aporti una experiència única.

Si fem les coses bé, les entitats culturals podem ser la primera porta d’accés dels joves a l’associacionisme, podem ser l’espai on persones que s’han fet grans ens ofereixin el seu talent tot convertint-nos en el seu nou eix vital, podem ser l’espai on la il·lusió i els projectes es trobin i creixin, però perquè tot això passi, el primer que cal, és voler tenir voluntaris.

Afegeix un comentari nou