Aquestes darreres setmanes s’ha parlat molt de la iniciativa parlamentària de crear l’Agència de la Natura (o de la conservació del Patrimoni Natural i la Biodiversitat.) Diuen les instàncies ben informades que s’impulsa des del Parlament i no des del Govern perquè així s’estalvien terminis. Es veu que cal anar ràpid perquè aquesta legislatura és molt curta, i imprevisible. Però el que pot haver sorprès a algunes persones és la ràpida i negativa reacció del denominat “sector forestal”. Diuen que no volen aquesta agència.

Doncs a mi em sembla que cauen en una contradicció flagrant. Com poden afirmar que ells (el “sector”) són els que més i millor gestionen el medi natural i després sentir-se amenaçats per un òrgan públic que tindrà la missió d’afavorir aquesta gestió? S’haurien d’entendre, no? Per què tanta desconfiança?

El sector forestal català és una economia dual: hi ha una minoria d’explotacions que són grans i capitalitzades, organitzades com empreses a la recerca d’una rendibilitat financera; i per altra banda, hi ha una majoria de boscos que són de petits propietaris que no se’n surten, o boscos municipals, o comunals que funcionen amb una altra lògica. Tanmateix, aquella part que té influència sobre l’opinió pública (i sobre el govern) és la primera. En el fons, aquest sector pensa que les mesures de conservació de la natura els poden perjudicar, perquè encara conceben (i practiquen?) la seva activitat forestal productiva com a contraposada a la conservació de la natura. Si és així, estan lluny d’una gestió forestal sostenible i necessiten una reconversió.

Però la gent no ho veu igual. Sense conèixer els detalls tècnics ni l’argot de l’explotació forestal, la cultura intuïtiva de la gent normal es basa en dos principis bàsics: els boscos són natura i els boscos s’han de gestionar perquè vagin bé.

Jo crec que la gent normal té raó i també sé que les entitats de custòdia que es dediquen a conservar els ecosistemes forestals saben posar paraules científiques i tècniques a aquesta intuïció de la gent. I la veritat és que les entitats trobem molts propietaris de boscos que volen explotar-los i conservar-los alhora i que ens demanen assessorament per fer les coses bé; és a dir, per fer un aprofitament econòmic del seu bosc que, a la vegada, millori el seu estat ecològic. Crec que a la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT) coneixem bé aquesta sensibilitat, molt estesa arreu de Catalunya, i la podem representar aquí i en altres llocs. Per a aquesta majoria de propietaris de boscos, una Agència de la Natura no és una amenaça sinó una esperança.