Durant els dos darrers anys hem anat veient que l’evolució de la inflació acaparava l’atenció dels mitjans de comunicació. En concret i per al cas de Catalunya, la inflació va arribar a superar el 10% durant l’estiu del 2022, si bé des d’aleshores s’ha moderat fins al darrer 3,4% publicat per al mes de setembre. Tanmateix, si bé això és cert per a l’IPC general, els grups d’aliments i d’habitatge i subministraments han tingut augments encara més elevats. Així, els preus del grup d’aliments han tingut un augment acumulat entorn del 22% entre finals del 2021 i setembre d’enguany, mentre que els preus del grup d’habitatge i subministraments van arribar a créixer un 29% el passat mes de març, si bé des d’aleshores la taxa d’inflació s’ha anat reduint considerablement. Aquesta pujada dels preus de productes tan bàsics com els aliments i l’habitatge han tingut un impacte en les nostres butxaques. Però com que no tots destinem la mateixa proporció del nostre pressupost en aquests productes, les conseqüències per a cada família han estat diferents. És a dir, les famílies que destinen una part més gran del seu pressupost familiar en aliments, habitatge i subministraments s’han vist més asfixiades amb aquests nivells d’inflació, perquè han hagut de destinar més del 70% del seu pressupost en aquests productes, tal com ens explica la Fundació Foessa en el seu informe 'El cost de la vida i estratègies familiars per abordar-lo' per al cas del conjunt d’Espanya.

Resulta interessant, doncs, conèixer quines estratègies han hagut de seguir les famílies que han patit de manera més intensa aquest creixement desorbitat dels preus dels productes de primera necessitat. Això també està recollit en la darrera memòria de Càritas Catalunya, on es va fer la consulta a les famílies acompanyades per les 10 Càritas Diocesanes amb seu a Catalunya. Dels resultats més rellevants es destaca que poc més de la meitat de les famílies no pot garantir una alimentació adequada, amb un 80% sense capacitat per adquirir aliments frescos amb regularitat. Això per si mateix ja és preocupant, però encara ho és més si tenim en compte que en moltes d’aquestes famílies hi viuen infants i adolescents. Pel que fa a l’àmbit de l’habitatge també es destaca que el 66% de les famílies no pot mantenir l’habitatge a una temperatura adequada. Dins l’àmbit de la salut, prop de la meitat de les famílies ha deixat de comprar els medicaments necessaris per a algun dels seus membres, mentre que 4 de cada 5 ha reduït de forma dràstica les activitats d’oci. No podem menystenir aquesta dada, perquè repercuteix de manera directa en el benestar emocional de tota la família, inclosos els infants i adolescents.

Per tant, en l’actualitat ens trobem que la inflació dels productes de primera necessitat és un nou element que tensa les economies familiars que ja estaven a la corda fluixa, i posa de manifest la necessitat d’augmentar les mesures de protecció. Una protecció que al nostre entendre ha de seguir consolidant tres grans instruments: uns ingressos mínims que arribin a tota la població en situació de pobresa severa, una política pública d’habitatge centrada en l’accés i el manteniment d’un habitatge digne per tothom i finalment una política de suport a les famílies amb infants i adolescents, que trenqui amb la transmissió intergeneracional de la pobresa.