La perspectiva de gènere, el gran repte de les entitats centenàries

El 8 de març de l'any 2018 va marcar un abans i un després en moltes persones i en moltes entitats. Recordo que els davantals penjats als balcons i pintats a terra i el missatge col·lectiu de "si ens aturem, el món s'atura" que convocava a la Vaga Feminista, m'emocionava profundament. Milions de dones vam sortir, moltes per primera vegada, al carrer per reivindicar els nostres drets i denunciar les desigualtats i les violències diàries del sistema patriarcal en el qual vivim.

Explico això perquè en el meu imaginari, aquest 8 de març del 2018, coincideix en l'espai temps amb l'arribada de la perspectiva de gènere a les entitats culturals. I és que la consolidació d'un discurs comú en contra de la violència masclista no ens va agafar per sorpresa, però sí amb molts deures per fer.

Lluïsos de Gràcia, on porto la comunicació des de fa 4 anys, és una entitat amb 165 anys d'història amb tot el que aquesta història comporta. Com moltes de les entitats centenàries de Catalunya, s'ha adaptat i reinventat, ha estat pionera en moments de canvis culturals i és exemple de resiliència. Però ara, amb la introducció de la perspectiva de gènere, ens trobem davant d'un repte transversal que ens sacseja de cap a peus.

En la diversitat mateixa de Lluïsos de Gràcia hi ha diferències enormes en els graus conscienciació i perspectiva feminista. Des de seccions com l’Esplai GMM on tots els monitors i monitores són "Les monis" i fan formacions sobre perspectiva feminista i eduquen sense rols de gènere els infants, fins a altres seccions on el simple fet de convocar a l'"Assemblea de sòcies" - com va passar el mateix 2018 quan a la carta oficial hi vam posar el substantiu femení referent a persones – va generar certa incomoditat i fins i tot es va considerar una equivocació.

El llenguatge construeix la visió del món que tenim, per això el llenguatge inclusiu és un primer pas per generar un canvi global. Hem de deixar de donar per bones construccions socials i culturals "perquè sempre s'han fet així". Fa uns dies vam convidar a la Clara Peya a fer una xerrada virtual sobre passió i inspiració per a les persones dirigents de l'entitat. Una de les coses que va destacar és el fet que "les coses no existeixen fins que existeixen".

És per això que a Lluïsos de Gràcia estem iniciant un procés intern, una petita revolució que volem que sigui transversal i que transformi totes les àrees de l'entitat. Junt amb la creació d'una "Comissió d'igualtat", on participin també persones expertes en temes de gènere, volem dur a terme una auditoria per identificar els passos a seguir per incorporar la perspectiva de gènere i mesures d'igualtat a Lluïsos. Espais que fins ara no existien, però que aviat seran una realitat.

El 25 de novembre, commemorem el dia internacional per l'erradicació de la violència en vers les dones. És un dia en què sentirem i veurem el rebuig col·lectiu de les institucions, les entitats, les persones públiques i les anònimes en forma de manifest, de concentració, de lema a les xarxes socials o de pancarta. És important que marquem en vermell, o millor encara, en violeta aquest dia als calendaris, sobretot per no oblidar que la feina que tenim al davant es fa diàriament.

Per això cada dia és 25 de novembre i com a entitat que educa en valors a infants i joves i forma a adults, a Lluïsos sentim que tenim l'obligació de ser exemple i referent en el sector ateneístic cultural, esportiu i del lleure. Per acollir el canvi cultural i la mirada feminista ens cal detectar i eliminar les violències i micromasclismes, empoderar i generar referents. Tenim molta feina a fer, però l'assumim com un repte necessari i amb la il·lusió de contribuir a una transformació global. Volem deixar de preguntar-nos on són les dones a la cultura, l'esport i en posicions de lideratge al capdavant de les entitat, per visibilitzar-les i tenir-les com a referents.